Balances i paraules

La portada de l'Avui de dissabte era prou explícita. El 6% de les carreteres que fa el ministeri de Foment són a Catalunya, i la majoria de pagament. Això està comportat una important despesa per la Generalitat, que ha de compensar aquest dèficit, no en va la manca d'inversió no només comporta embusos i retards, sinó també inseguretat en unes carreteres més mal mantingudes.
Pràcticament al mateix temps s'ha sabut que el preu del bitllet de Tgv és més barat com més s'allunya de Barcelona i com més s'acosta a Madrid. Aquest mateix escàndol es va produir quan es va inaugurar el Tgv Lleida-Madrid i el ministeri va haver de baixar les tarifes pel greuge que suposava per Lleida la comparació amb Sevilla. Però l'important no era que les baixessin, l'important era saber perquè les tarifes estaven més altes a Lleida. Ningú del ministeri ens ho va explicar.
Però bé, això és clar que no és cosa d'un dia. De fet venim curiosament de l'etapa qualificada per Baltasar Porcel com la què ha vist una batalla més gran i descarada per control.lar la despesa pública, guanyada amb claredat per Madrid. I el premi han estat més vots pel partit que governa.
Òbviament les balances fiscals són importants des d'un punt de vista acadèmic i si Solbes les amaga no és perquè sí. Ara bé, per un català "del carrer" no hi ha res més visible que l'apagada de l'agost a Barcelona, la manca de vols internacionals, el col.lapse del Prat i el desastre de la Renfe. Si amb tot això el partit principal del govern(perdó, de tots els governs) ha tret més vots és que falten paraules que permetin entendre els fets. I paraules que expliquin com frenar-los. No només fets que ens indiquin el camí de la decadència.