Cap on bufa el vent?

A finals del maig passat arribava als mitjans la notícia, la companyia d'infraestructures catalana Abertis (propietat de la Caixa i de Florentino Pérez) aconseguia la concessió per 75 anys de l'autopista Pennsilvània-Turnpike, de 855 kilòmetres, amb una intensitat mitja de 35.000 vehicles al dia en el tram Filadelphia-Pittsburgh(a les autopistes catalanes és de 27.000) i que genera uns ingressos anuals de 600 milions de dòlars.

De la mateixa manera que quan fa uns 2 anys Abertis es va intentar fusionar amb la italiana Autostrade i va fracassar molts van donar la culpa a la mala sort, ara es pot dir que la fortuna ha afavorit els audaços. La oportuna (almenys per Abertis) crisi financera de les sub-prime ha fet que les ofertes americanes per aconseguir l'autopista hagin fet curt (els bancs americans de moment han patit més la falta de liquiditat que no pas la Caixa) o siguin poc viables, a més a això se li ha de sumar la fortalesa actual de l'euro enfront al dòlar. La crisi ja està arribant amb força a Catalunya, però el retard temporal ha afavorit les opcions d'Abertis que té, de moment, bancs disposats a cedir-li diners. Evidenment Abertis també ha necessitat l'ajuda del banc nord-americà Citigroup per derrotar la principal rival en aquesta competició, el banc d'inversions Goldman Sachs, i ara caldrà veure com paga els més de 8000 milions d'euros que haurà de desembutxacar per fer-se càrrec de l'autopista, a quins bancs els demana i com els torna.

L'operació encara no està tancada, i les autoritats de Pennsilvània encara hi han de donar el vistiplau. Però en quelsevol cas, el mar és ple de peixos i de la mateixa manera que el vent sovint bufa en contra, també sovint pot ajudar.