Diner fàcil i crack

Si el juliol passat el govern federal dels EUA va salvar el banc hipotecari Indymac i amb prou feines fa 15 dies es va fer càrrec de les hipotecàries Freddie Mac i Fanny Mae (amb un cost del 2,5% del PIB dels EUA), aquesta setmana ha estat el torn de l'asseguradora AIG. També ara s'han vist altres possibles sortides d'aquestes entitats carregades de "subprime" i per tant poc solvents al carreró en el qual es troben, o bé declarar la suspensió de pagaments o fallida (com ha fet Lehman Brothers) o bé ser absorbides per altres entitats per guanyar temps (com Bank of America ha absorbit Merrill Lynch, Morgan Stanley i Washington Mutual estan també en aquesta situació de buscar un germà gran que els protegeixi). Ara sentirem un bon grapat de polítics dient que amb la banca d'inversions espanyola això no passarà, bé, ho veurem al llarg dels propers 1 o 2 anys que és el que solen tardar les autèntiques crisis a arribar a aquí.

A banda d'aquest peculiar endeutament del govern Bush i de la seva actuació "socialista" (que teòricament demostraria finalment la derrota del capitalisme "salvatge" com a doctrina de mercat) l'altra actuació interessant és la de l'ex-governador de la reserva federal Alan Greenspan dient que a la crisi encara li queda molt per ser resolta i fent zero autocrítica, com si no hagués estat ell un dels impulsors del crèdit fàcil i barat durant anys i panys. Quan les institucions i els mercats han decidit dotar-se d'uns instruments el que s'ha de fer és assumir el seu funcionament i si un polític o funcionari com Greenspan va decidir en un determinat moment prendre una decisió com augmentar la circulació de diner per una sèrie de motius (ja sigui facilitar l'accés a la vivenda o sortir del forat en el qual la bombolla tecnològica va posar la borsa el 2001) el que s'ha de fer és assumir que aquestes decisions tenen una sèrie de riscos que ara es pagaran. No perquè no m'agradin Aznar o Zapatero he de posar-me en contra de la democràcia, he d'admetre que malgrat els seus defectes és el menys dolent dels sistemes, fins que es demostri el contrari.