el mur va caure

El premi Nobel de 2001 i ex-economista en cap (chief-economist) del Banc Mundial Joseph E. Stiglitz ha afirmat recentment que l'actual crisi és pel fonamentalisme de mercat el que la caiguda del mur de Berlín va ser pel comunisme (fent un mal joc de paraules podem dir que és la caiguda del "Wall Street").

L'alternativa dibuixada davant d'aquest mercat enfonsat és un mercat igual però menys complex (amb productes financers més fàcils d'entendre) i més regulació, és a dir més intervenció dels polítics (polítics americans, esperem, ja que són ells els que "teòricament" han causat la crisi amb la seva política monetària, esperem que l'hagin de resoldre també ells i no els nostres). Curiosament el primer que han fet els polítics americans (de la cambra de representants) és rebutjar el pla de rescat de George W. Bush, un pla dolent segons tothom però millor que no fer res també segons tothom. Perquè l'han rebutjat? No perquè no estiguin d'acord amb el pla (com seria raonable pensar)), sinó perquè venen eleccions i hi ha una quarentena de congressistes (demòcrates i republicans) que si són escollits serà per poc i no volen aparèixer davant els seus votants regalant els seus impostos a inversors que ho han perdut tot jugant a la borsa (o al casino). Aquesta gent serà qui decidirà el futur econòmic mundial si es regula tot el que es vol regular, però ara per ells és més important salvar la cadira que salvar l'economia mundial. El senat americà (allà el senat no és per fer bonic) ja ha donat llum verda al pla, a la pilota torna a ser a la taula del congrés.