De constitucions

Per tothom és sabut que el codi civil permet el matrimoni de les dones i dels homes. Quan aquest codi va ser redactat ningú pensava en la possibilitat de matrimonis homosexuals, però el govern espanyol no va tenir cap problema per autoritzar aquest tipus de matrimonis sense reformar la norma que els regulava. Sense canviar la partitura però canviant el músic el resultat era totalment diferent i es permetia sense fer en la llei un canvi radical.
Bé, si agafem el rave per les fulles i ens dediquem a interpretar la constitució espanyola de 1978 com si fossim talibans ens trobem l'article 138.2 que entra en total contradicció amb el dèficit fiscal amb què cada any el govern de Madrid castiga la hisenda catalana: "Las diferencias entre los Estatutos de las distintas Comunidades Autónomas no podrán implicar, en ningún caso, privilegios económicos o sociales." Privilegis econòmics i socials que salten a la vista si comparem la pressió fiscal que hisenda exerceix sobre els ciutadans dels diferents territoris.
I més enllà del règim foral que es cita en la disposició adicional primera, l'apartat 3 de l'article 150 és el que ha donat com a fills la famosa LOFCA(llei de finançament), una llei que es va fer perquè la LOAPA (que havia d'ordenar el procés autonòmic) va ser declarada inconstitucional pel tribunal constitucional. Aquestes lleis orgàniques són les que impedeixen que l'estatut pugui ser vigent i rellevant, no pas la constitució, una norma oberta i que pot ser interpretada cada moment de manera diferent segons els jutges que formen el tribunal constitucional. Si els jutges que hi ha al TC no els agrada l'estatut que ho diguin, però allò que trencava l'estatut eren les lleis orgàniques, no la constitució. Les lleis orgàniques les defensa el govern de Madrid prou ben defensades, no els cal un tribunal que els ajudi.