La importància de les cadires

Dissabte sabíem que la quota femenina al govern espanyol sobrepassaria el 50%, i també hem vist com la quota catalana serà de dos ministeris. No sé si són molts o molt pocs, però com que estava cantat que Maleni repetiria a Foment (malgrat haver tret uns mals resultats electorals a Màlaga) des del PSC s'han afanyat a dir que l'important és l'obra de govern, no la ratio de ministres catalans.
També Jordi Pujol ho va saber veure això, i de la mateixa manera que mai va voler posar ministres convergents, no li va fer res pactar secretaris d'estat amb els governs de Madrid que supervisessin l'arribada del Tgv a Catalunya. En aquesta línia és molt positiu que el rector de la Universitat de Barcelona Màrius Rubiralta sigui el nou secretari d'estat d'universitats, ara que l'aixeta està tancada i els rectors catalans totalment rebotats contra Josep Huguet.
I aquí volia arribar, llegint les declaracions de Miquel Iceta qualsevol diria que el PSC reserva les tallades de cinta i els canapès de les inauguracions per Maleni però es guarda per ell mateix una llarga corrua de directors generals i secretaris que vetllaran perquè el Tgv arribi, les rodalies funcionin i l'aeroport no es col.lapsi a l'agost. Mirem doncs, la segona línia de foc del ministeri de foment.
L'avui advertia aquesta setmana que el president d'Aena (aeroports espanyols) Manuel Azuaga no repetiria i Joan Clos podria passar a ocupar el càrrec(encara que després de veure com va defensar aquest estiu els interessos dels barcelonins que va governar durant anys amb l'apagada, millor que no ens defensi aeroportuàriament). Azuaga és llicenciat en filosofia (perquè després critiquin a Chacón que no té experiència militar) i ha ocupat molts càrrecs en bancs i caixes d'estalvis malaguenyes. Si seguim llegint, trobem una llarga cua d'economistes, començant per Maleni, a les presidències de Renfe i Adif, només hi ha un enginyer de director de transports, a banda de l'advocat Víctor Morlán (ex-veí de Barcelona).
Al PSC se li gira feina, els "jefes" de les infraestructures espanyoles no només no saben de què va el tema, sinó que són funcionaris i banquers amb interessos nacionalistes andalusos. Aquests dies sabrem si la correlació de forces canvia en els escalafons que venen darrere la cadira del ministre. De moment els fins ara números 2 de Maleni Josefina Cruz i Víctor Morlán ja han estat ratificats. Ja ho deia el compte de Romanones:"Dejad que ellos [els diputats] hagan las leyes, yo haré los reglamentos."

Seat considera que no "somos españoles"

S'ha de fer fora al president del consell d'administració de SEAT: "Nosotros somos españoles" i "No se puede llevar la fábrica a Madrid"

El president de Seat diu que no hi ha cap cotxe amb nom de ciutat catalana perquè "nosaltres som espanyols"

L'E-Notícies:


Via Holocè estant

Pel que sembla no és el president de SEAT, sinó el president del Consell d'administració. Bàsicament, segons el senyor Francisco García Sanz els cotxes de SEAT no duen noms catalans perquè ells (els que manen) són espanyols, i el catalans no en són. Home, això darrer és evident: sinó, no hagués dit el que ha dit, i amb la complicitat i el riure d'ambaixador i periodistes espanyols. És més, de les seves paraules s'extreu que si fos per ell, la fàbrica no seria a Catalunya, sinó a Madrid. Més crua i directa no pot ser la realitat.

El problema és que SEAT està a Catalunya. Aquesta declaració li ha de costar la feina al senyor García, i que se'n vagi a la seva Espanya i el seu Madrid. I a Volkswagen haurien de saber quina mena de xenòfobs (perquè no té cap altra nom) tenen a sou.

Qui això firma va ser diputat del PSOE al congrés durant la setena legislatura

MILAN MALPENSA
GERMÀ BEL
(Publicado en LaVanguardia, 1 de abril de 2008)
En Italia tienen un gran ‘imbroglio’ que afecta a aeropuertos y aerolíneas. La situación
es como sigue: Alitalia (aerolínea ‘de bandera’) lleva tiempo al borde de la quiebra. El
gobierno italiano lleva ya dos años intentando vender su 49% y que Alitalia sea
totalmente privada. Tras tan largo proceso, Air France-KLM (AF-KLM) es la mejor
situada para la compra. De hecho, ya comparten alianza (SkyTeam), y se mantendría un
centro de conexiones (hub) de segundo nivel en el Sur de Europa (suplementario a
París-Charles de Gaulle y Ámsterdam-Schippol).
Pero hay una novedad relevante sobre el centro de conexiones: AF-KLM quiere
trasladarlo desde Milán a Roma. En este sentido, hay que deshacer una confusión
habitual, pues a veces se dice que AF-KLM quiere simplificar de dos a uno los hubs en
Italia. No es así: ahora no se puede decir que Roma sea un verdadero hub de Alitalia
para larga distancia. En el invierno de 2005/06, Alitalia operaba más de 70 frecuencias
transcontinentales a la semana en Milán (la mitad del total), mientras en Roma operaba
sólo 18 frecuencias semanales (el 20% escaso del total). Los números actuales son
similares. En realidad, la lógica de trasladar de Milán a Roma el hub se explica porque
Milán está más cercano a París y a Ámsterdam (lo que hace que pueda competir mejor
con éstos, cosa que Roma haría peor). En fin, nada ilegítimo en la lógica de la empresa
compradora.
Pero un punto (entre otros) complica el proceso: la sociedad gestora de aeropuertos de
Milán (SEA, 85% de la ciudad, 15% de la provincia) ha anunciado una demanda
judicial contra Alitalia por incumplir compromisos adquiridos, que habían generado
inversiones y otros gastos por 1.250 millones de euros. La cifra es alta (más de lo queu
ofrece AF-KLM por Alitalia), y AF-KLM ha exigido a Prodi que evite la demanda.
Pero el gobierno central no controla la gestión del aeropuerto de Milán (ni de Roma, ni
ningún otro), por lo que se ha limitado a señalar que Milan sería responsable de la
quiebra de Alitalia. Claro que desde Milán se le ha contestado que el primer ministro de
Italia debería saber que –para el país en su conjunto- la dimensión económica del
aeropuerto de Milán es mayor que la de Alitalia. En fin: un lío, que veremos como
acaba, pues AF-KLM exige también la aprobación de la compra por el nuevo gobierno.
Con todo, lo que me parece más destacable es la capacidad de los gestores de Milán
para defender los intereses de su aeropuerto y de su territorio. Veremos en que queda al
final la demanda económica, pero el mensaje lanzado es muy claro: no es bienvenido al
aeropuerto de Milán quien perjudica sus intereses ¿Se imaginan ustedes que la aerolínea
dominante en España anunciase el abandono de sus operaciones de valor añadido en
Barcelona? ¿Cuál creen que sería la reacción del gestor del aeropuerto? Vaya, se acabó
el espacio y además lo que toca hoy es Milán….Malpensa.

Germà Bel (la vanguardia)

El director general de Clickair, Àlex Cruz, considera poc "probable" que hi hagi alguna aerolínia estrangera "a la qual li puguem vendre la moto" perq

El director general de Clickair, Àlex Cruz, ha demanat "suport constant" als polítics i al món econòmic i civil català, perquè a llarg termini la companyia pugui "contribuir al creixement per aconseguir un aeroport més intercontinental".


El secretari per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Manel Nadal, ha sentenciat: "O ens creiem de veritat que Clickair i Vueling són catalanes o difícilment es podrà definir un model aeroportuari català"
"Nosaltres no destorbem, sinó que ajudem" el Prat, i ha afegit que perquè el Prat sigui un centre de connexions per a vols a tot el món hi ha diverses opcions, però la més plausible és que sigui una companyia estatal la que tiri endavant el projecte i s'ha afanyat a posar com a exemple aerolínies de baix cost d'Austràlia i Àsia que primer feien curt radi i que més tard van abastar els seus aeroports amb vols intercontinentals.

Si no es fa d'aquesta manera, Cruz creu que la instal·lació ho tindrà difícil per ser intercontinental, ja que considera poc "probable" que hi hagi alguna aerolínia estrangera "a la qual li puguem vendre la moto" perquè posi una base a Barcelona per operar vols de llarg radi.

El principal accionista de Clickair no era una companyia anomenada Iberia?

Balances i paraules

La portada de l'Avui de dissabte era prou explícita. El 6% de les carreteres que fa el ministeri de Foment són a Catalunya, i la majoria de pagament. Això està comportat una important despesa per la Generalitat, que ha de compensar aquest dèficit, no en va la manca d'inversió no només comporta embusos i retards, sinó també inseguretat en unes carreteres més mal mantingudes.
Pràcticament al mateix temps s'ha sabut que el preu del bitllet de Tgv és més barat com més s'allunya de Barcelona i com més s'acosta a Madrid. Aquest mateix escàndol es va produir quan es va inaugurar el Tgv Lleida-Madrid i el ministeri va haver de baixar les tarifes pel greuge que suposava per Lleida la comparació amb Sevilla. Però l'important no era que les baixessin, l'important era saber perquè les tarifes estaven més altes a Lleida. Ningú del ministeri ens ho va explicar.
Però bé, això és clar que no és cosa d'un dia. De fet venim curiosament de l'etapa qualificada per Baltasar Porcel com la què ha vist una batalla més gran i descarada per control.lar la despesa pública, guanyada amb claredat per Madrid. I el premi han estat més vots pel partit que governa.
Òbviament les balances fiscals són importants des d'un punt de vista acadèmic i si Solbes les amaga no és perquè sí. Ara bé, per un català "del carrer" no hi ha res més visible que l'apagada de l'agost a Barcelona, la manca de vols internacionals, el col.lapse del Prat i el desastre de la Renfe. Si amb tot això el partit principal del govern(perdó, de tots els governs) ha tret més vots és que falten paraules que permetin entendre els fets. I paraules que expliquin com frenar-los. No només fets que ens indiquin el camí de la decadència.

Salvador Cot, avui

És divertida aquesta estratègia del PSC, i mitjans afins, d'anar felicitant cada cinc minuts tots els altres partits pels seus resultats. CiU? Un resultat extraordinari -diuen des del PSC-: han aguantat la bipolarització i tal i tal. ICV? Res, un contratemps passatger a causa d'haver perdut el segon diputat per pocs vots. ERC? Bé, un bon resultat... si prenem com a referència les eleccions de fa vuit anys.

No m'estranya que els socialistes catalans, amb 25 diputats, vagin dient a tothom que Catalunya està perfecta. Per a ells, és clar. Però, de tan òptim que està tot, s'han quedat sols. Manen a tot arreu, guanyen a tot arreu i no cal tenir ni candidat ni programa; només una foto, a mà, d'Acebes i Zaplana.

Un barón de CDC critica el resultado de Duran

La aparente satisfacción en CiU por sus resultados en los comicios dejó ayer paso a las rencillas. El alcalde de Sant Cugat y uno de los barones de CDC, Lluís Recoder, afirmó ayer que los 10 u 11 diputados nacionalistas logrados (a la espera de conocer el voto en el extranjero) por el candidato de Unió, Josep Antoni Duran Lleida, no son suficientes.

Recoder recordó que CiU perdió cinco diputados en 2004 porque ya entonces parte del voto nacionalista derivó hacia el PSC para evitar la continuidad del PP al frente del Gobierno. Igualar los resultados de hace cuatro años significa que CiU no ha recuperado el terreno perdido ni tan siquiera después de la crisis ferroviaria y las dificultades en el desarrollo del Estatuto, como reflexionó ayer Recoder.

Algunos sitúan a Recoder como candidato a liderar la federación nacionalista. Es además uno de los instigadores del proyecto de reformulación del catalanismo, algo que enfrontó a Mas con Duran. Mas tuvo que salir ayer al paso de las afirmaciones de Recoder y reiteró que los resultados son buenos en un contexto de bipolarización.

Un barón de CDC critica el resultado de Duran

La aparente satisfacción en CiU por sus resultados en los comicios dejó ayer paso a las rencillas. El alcalde de Sant Cugat y uno de los barones de CDC, Lluís Recoder, afirmó ayer que los 10 u 11 diputados nacionalistas logrados (a la espera de conocer el voto en el extranjero) por el candidato de Unió, Josep Antoni Duran Lleida, no son suficientes.

Recoder recordó que CiU perdió cinco diputados en 2004 porque ya entonces parte del voto nacionalista derivó hacia el PSC para evitar la continuidad del PP al frente del Gobierno. Igualar los resultados de hace cuatro años significa que CiU no ha recuperado el terreno perdido ni tan siquiera después de la crisis ferroviaria y las dificultades en el desarrollo del Estatuto, como reflexionó ayer Recoder.

Algunos sitúan a Recoder como candidato a liderar la federación nacionalista. Es además uno de los instigadores del proyecto de reformulación del catalanismo, algo que enfrontó a Mas con Duran. Mas tuvo que salir ayer al paso de las afirmaciones de Recoder y reiteró que los resultados son buenos en un contexto de bipolarización.

Francesc Canet, diputat d'Erc per Girona

Agraïments

Vull agrair el suport que la candidatura d’ERC a Girona que he encapçalat ha rebut de quasi 44.000 votants. Hem aconseguit a Girona els millors resultats del país, però tot i això hem patit una davallada notable en relació a les eleccions legislatives espanyoles de l’any 2004. Érem conscients que les circumstàncies no eren les mateixes i estem segurs que ens ha perjudicat que el vot per aturar al PP ha anat a parar en bona part al PSC, que ha exhibit sense cap recança les cares de Zapatero i Chacón, en un intent clar de convertir (i ho han aconseguit) el que eren unes eleccions legislatives (elegir diputats d’una circumscripció per a un parlament) en unes eleccions presidencials per escollir un president del govern. No obstant aquesta polarització de la campanya, des d’Esquerra hem contribuït també a evitar que el PP aconseguís representació per Girona.

Des d’aquí vull reiterar el meu agraïment i el de la gent que ha treballat amb mi en aquesta campanya als gironins i gironines que heu dipositat la vostra confiança en Esquerra Republicana de Catalunya. No us defraudarem i continuarem treballant per defensar els vostres interessos i els del país.
Francesc Canet, diputat d'ERC per Girona, home qui ha aconseguit deixar Alícia Sánchez-Camacho fora del Congrés i que Girona sigui l'única plaça de l'estat "lliure" de Pp