La Fira

Bé, l'anterior blog publicat no és meu, és de J.B. Boix, l'he copiat de l'hemeroteca de l'AVUI, l'únic lloc on podem seguir disfrutant d'ell a part de les tertúlies de Catalunya Ràdio i Punto Radio, gràcies La Caixa. Havíeu notat que no era meu?
Dissabte, mentre 15.000 persones intentàvem entrar miraculosament en un ridícul nitbus, tornant del concert per la cultura en català al Sant Jordi, a la Feria de Abril tenien busos gratis cada dos per tres per anar de Plaça Catalunya al "Foro de las Culturas". Bé, això només una petita part, a banda dels 600.000 euros de subvenció dels que gaudeixen la Fecac i el seu preisdent Francisco García Prieto, autoproclamat representant del poble andalús a Catalunya. Aquests dies estan apareixen un torrent d'articles a l'AVUI (a més d'un del Monzó a la Vanguardia) per part de dirigents de l'associció "Els Altres Andalusos" contra la patètica fira que ara s'ha ubicat al Fòrum, l'emplaçament ideal segons Joan Clos. Podeu veure si voleu l'entrevista al president d'aquest col.lectiu a Tribuna Catalana http://www.tribunacatalana.org/entrevista.php?identrevista=88.
L'entrevista és interessant i confirma la incompetència de Pujol i el PSC a l'hora de gestionar els vots del Partit Socialista d'Andalusia a les eleccions de l'any 1980 al Parlament, al final el fet de regalar diners als col.lectius andalusos i regalar-lis un lloc on expandir la seva visió folklòrica de la realitat dels que van immigrar des d'Andalusia només servirà per fer pujar en vots el PP, a més de seguir dividint Catalunya entre catalans i andalusos, quan tots sabem que aquesta fira no representa a gaire gent dels que van immigrar, que ara, a deiferència dels dirigents de la Fecac, parlen català i són catalans. A més s'ha deixat fer política a aquesta gent que no són ningú per fe-ne (estaven en contra de la llei del català de l'any 98) i s'han deixat morir altres inciatives menys folklòriques però més reals que no han gaudit de riuades de subvencions.
Precisament avui he parlat amb un regidor de districte del PP, un d'aquests que té uns ideals no gaire llunyans dels de l'alcalde de Pontons. M'ha dit que la Fira s'havia de seguir organitzant perquè la Fecac representava molta gent (quan li he preguntat què li semblava que manipuléssin xifres i parléssind e 3 milions de visitants s'ha fet el sord), ell creu que molta més gent que no pas la cultura catalana, que ell troba que està escandalosament subvencionada(evidentment per Sant Jordi aquest noi no va sortir al carrer, tenia congrés del PP). A més m'ha dit que és una bona manera d'aprofitar l'espai del Fòrum (perquè no fer-hi un prostíbul gegant la resta de l'any?). però li he vist el llautó, quan li he preguntat què li semblaria que es subvencionés igual que la Feria de Abril una fira de marroquins o pakistaneso, m'ha dit que això no s'havia de subvencionar perquè no era cultra espanyola. Això m'ha fet olorar el seu desodorant empapat de xenofòbia, a part he vist als seus ulls que ell mai no ha anat a l'autèntica feria de Abril, la de Sevilla, que com que és autèntica, es manté sola i no fa falta subvencionar-la.
Però sobretot, he vist la seva voluntat d'homegenitzar l'estat espanyol, per crear l'Espanya gran i lliure del seu líder, per reduir el nombre de cultures que hi ha a Europa, i per assemblar-se una mica més als seus companys de partit madrilenys, a qui t'han admira. Per aconseguir això ell vol la Feria de Abril, perquè en lloc d'allunyar-nos d'Espanya ens hi apropem, pel mateix motiu pel qual la vol Francisco García Prieto.

FOT-LI, QUE DÓNA VOTS!

S embla que a Ajuria Enea, el lehendakari basc sospira alleujat en veure que ha deixat de ser el ninot del pim-pam-pum i que les bateries concentren ara el foc contra Catalunya. Ja no s'ataca el pla Ibarretxe ni s'utiltiza exclusivament el problema d'Euskadi per a recollir vots al graner de l'Espanya profunda. Els estrategs de Génova i la Moncloa han comprovat, en efecte, que rectificar la punteria i atacar Catalunya és molt més rendible. No hi fa res que al País Basc hi hagi terrorisme i aquí no. Al capdavall, al Parlament de Vitòria els debats es fan en castellà i, en relació al chicarrón del norte, Madrid reacciona sempre amb afinitat per la davantera de l'Athletic: Idiondo, Venancio, Zarra, Panizo i Gainza. Hi pot haver molta indignació, ràbia i hostilitat per la violència, però no l'odi permanent i la sorda enemistat que provoca el fet diferencial català i la defensa de la identitat pròpia.Preparem-nos per aguantar el xàfec que ens caurà al damunt ara que s'ha vist que és l'anticatalanisme el que suscita autèntiques passions. Vegin, si no, amb quina naturalitat i desinhibició un jutge de Torrelavega acaba d'utilitzar un prejudici equivalent a l'antisemitisme i una discriminació equiparable a l'afirmació de la supremacia racial dels càntabres per saltar-se la Constitució i proclamar en "resultandos y considerandos" coses que a Alemanya o als EUA són delictes i aquí també apologia del racisme per negar a una mare la custòdia dels fills, amb l'argument que traslladar-los a Lleida els podria pertorbar a causa de l'idioma català. És curiós que ningú no analitzi si la pertorbació d'un jutge capaç de dictar aquesta sentència és deguda al seu monolingüisme o al fet que no ha visitat mai aquesta terra d'infidels. No diuen els espanyolistes exacerbats i excloents que el nacionalisme es cura viatjant? Doncs que, a part de rectificar la decisió, el CGPJ li pagui una estada d'aclimatació a la capital del Segrià i potser quan torni a Santander pensarà que l'estàtua eqüestre del dictador Franco a la principal de Santander també pot traumatitzar els nens que s'adjudiquin en custòdia a pares residents a Cantàbria.Tanmateix, els mariachis anticatalans proliferen més a l'Espanya nuclear que no pas els que canten rancheras a la plaça Garibaldi de Mèxic. Primer va ser, naturalment, el socialista Bono dient que els polítics nacionalistes estan més a prop de Hitler que no de la democràcia. I ho diu ell, que declarava fa poc temps que, com a socialista, no sentia cap superioritat moral amb relació al seu pare falangista (igual com ell fins que va ingressar al PSOE). Serà possible que no entengui la diferència ètica entre els demòcrates del signe que siguin i els feixistes totalitaris que es col·loquen ells mateixos fora de les regles de joc del sistema de llibertats? Però no va sol per aquest camí. L'acompanya també el president de la Diputació de València, Fernando Giner, que equipara els mètodes de Maragall i Carod-Rovira amb els que utilitzaven els nazis. Que no ho sap, que qui va enviar la División Azul a combatre al costat dels nazis va ser el règim genocida i sanguinari de Franco que el PP s'ha negat a condemnar ni que sigui de boquilla al Parlament espanyol?

FOT-LI, QUE DÓNA VOTS!

S embla que a Ajuria Enea, el lehendakari basc sospira alleujat en veure que ha deixat de ser el ninot del pim-pam-pum i que les bateries concentren ara el foc contra Catalunya. Ja no s'ataca el pla Ibarretxe ni s'utiltiza exclusivament el problema d'Euskadi per a recollir vots al graner de l'Espanya profunda. Els estrategs de Génova i la Moncloa han comprovat, en efecte, que rectificar la punteria i atacar Catalunya és molt més rendible. No hi fa res que al País Basc hi hagi terrorisme i aquí no. Al capdavall, al Parlament de Vitòria els debats es fan en castellà i, en relació al chicarrón del norte, Madrid reacciona sempre amb afinitat per la davantera de l'Athletic: Idiondo, Venancio, Zarra, Panizo i Gainza. Hi pot haver molta indignació, ràbia i hostilitat per la violència, però no l'odi permanent i la sorda enemistat que provoca el fet diferencial català i la defensa de la identitat pròpia.Preparem-nos per aguantar el xàfec que ens caurà al damunt ara que s'ha vist que és l'anticatalanisme el que suscita autèntiques passions. Vegin, si no, amb quina naturalitat i desinhibició un jutge de Torrelavega acaba d'utilitzar un prejudici equivalent a l'antisemitisme i una discriminació equiparable a l'afirmació de la supremacia racial dels càntabres per saltar-se la Constitució i proclamar en "resultandos y considerandos" coses que a Alemanya o als EUA són delictes i aquí també apologia del racisme per negar a una mare la custòdia dels fills, amb l'argument que traslladar-los a Lleida els podria pertorbar a causa de l'idioma català. És curiós que ningú no analitzi si la pertorbació d'un jutge capaç de dictar aquesta sentència és deguda al seu monolingüisme o al fet que no ha visitat mai aquesta terra d'infidels. No diuen els espanyolistes exacerbats i excloents que el nacionalisme es cura viatjant? Doncs que, a part de rectificar la decisió, el CGPJ li pagui una estada d'aclimatació a la capital del Segrià i potser quan torni a Santander pensarà que l'estàtua eqüestre del dictador Franco a la principal de Santander també pot traumatitzar els nens que s'adjudiquin en custòdia a pares residents a Cantàbria.Tanmateix, els mariachis anticatalans proliferen més a l'Espanya nuclear que no pas els que canten rancheras a la plaça Garibaldi de Mèxic. Primer va ser, naturalment, el socialista Bono dient que els polítics nacionalistes estan més a prop de Hitler que no de la democràcia. I ho diu ell, que declarava fa poc temps que, com a socialista, no sentia cap superioritat moral amb relació al seu pare falangista (igual com ell fins que va ingressar al PSOE). Serà possible que no entengui la diferència ètica entre els demòcrates del signe que siguin i els feixistes totalitaris que es col·loquen ells mateixos fora de les regles de joc del sistema de llibertats? Però no va sol per aquest camí. L'acompanya també el president de la Diputació de València, Fernando Giner, que equipara els mètodes de Maragall i Carod-Rovira amb els que utilitzaven els nazis. Que no ho sap, que qui va enviar la División Azul a combatre al costat dels nazis va ser el règim genocida i sanguinari de Franco que el PP s'ha negat a condemnar ni que sigui de boquilla al Parlament espanyol?

Federalisme

Es veu que en Carod és un miop històric i s'entesta a repetir els errors del passat, ara no només volr epetir els errors de Macià i Companys pactant amb Espanya sinó que vol retrocedir un altre segle (fins al XIX) i repetir els errors de Joan Maragall en forma de poemes (l'avi del figura que tenim) i Pi i Margall, la viva representació del fracàs de les idees catalanes en la modernització d'Espanya. Pi i Margall no va poder ni pagar-se l'enterrament, com diu el meu professor de política (proper a Pepe Zaragoza físicament i ideològicament), que vigili Carod. Espanya sempre ha preferit les restauracions borbòniques abans que les solucions catalanes, això ho hauria de saber Carod abans de repetir el poema de Joan Maragall més d'un segle després, però empitjorant-lo.

Federalisme

Es veu que en Carod és un miop històric i s'entesta a repetir els errors del passat, ara no només volr epetir els errors de Macià i Companys pactant amb Espanya sinó que vol retrocedir un altre segle (fins al XIX) i repetir els errors de Joan Maragall en forma de poemes (l'avi del figura que tenim) i Pi i Margall, la viva representació del fracàs de les idees catalanes en la modernització d'Espanya. Pi i Margall no va poder ni pagar-se l'enterrament, com diu el meu professor de política (proper a Pepe Zaragoza físicament i ideològicament), que vigili Carod. Espanya sempre ha preferit les restauracions borbòniques abans que les solucions catalanes, això ho hauria de saber Carod abans de repetir el poema de Joan Maragall més d'un segle després, però empitjorant-lo.

Poligàmia

Em sembla certament interessant el motiu postmodern que dóna (no vol dir que el subscrigui) el filòsof Ferran Sàez per rebutjar el matrimoni entre homosexuals avui al diari AVUI. Sàez diu que segons un punt de vista postmodern també s'hauria de legalitzar la poligàmia, que practiquen molts musulmans que viuen a l'estat espanyol, i que paguen impostos igual que els seus compatriotes (es pot dir així senyor García Prieto?) homosexuals. Això pels que som acusat de reaccionaris i tenim fama d'anar contra el tripartit podria ser un caramel en una porta d'escola a punt per carregar-se la nova llei de parelles. Però no l'utilitzaré, seria com criticar la llei de partits dient que també s'ha d'il.legalitzar altres partits violents a part de Batasuna, com la Falange, quan en realitat el vertader problema és la manca de llibertats que suposa aquesta llei.
Al meu entendre, la llei del govern ZP és encertada, el matrimoni (des del moment que no és religiós) és un contracte com un altre, i per tant com que segons la constitució homes i dones som iguals i no ens han de discriminar, els homosexuals tenen dret a csar-se i és igual si el matrimonie l celebren dues dones o un home i una dona.
Potser el problema va néixer en el moment que es va crear el matrimoni civil. Hi havia una unió religiosa que celbrava l'església, que una sèrie de gent volia celebrar sense ser religiosa, i per això es van crear els matrimonis civils. Potser el problema va ser donar el mateix nom a dues coses que no són el mateix, matrimoni civil i matrimoni religiós, al cap i a la fi la senyora Ana Botella està en contra del matrimoni civil també entre persones de sexes oposats, per tant no fa falta que el defensi, i molts homosexuals (que moltes vegades són gent d'esquerres també estan en contra del matrimoni sigui del tipus que sigui.

Franca afonia

Recordo quan el rei va dir "nunca fue la nustra lengua de imposición, a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano", que la Ministra del Castillo (filla del Caudillo, jeje) va reblar el clau dient "habría que ver cuando se ha impuesto el castellano" per defensar el seu rei (i això que ella era roja com en Piqué, i per tant suposo que republicana).
Recordo també que el nefast conseller Vilajoana, que ara l'Encaterina Mieras ha fet bo, va enviar varis llibres al Congrés per rebatre les paraules de la ministra i del rei més tou que un tall de llop. Recordo que vaig sentir que les paperes del Congrés van quedar plenes d'aquests llibres (per això volem la independència, oi Sostres? Per fugir de la caspa).
Doncs bé, ara que en Maragall vol fer-nos entrar a la francofonia (cosa que no m'estranya després que en Quintà expliqués que és amic del president del Llenguadoc-Rosselló-Septimània-La Gàlia Georges Freche, qui va dir que el català no interessa a ningú), jo també li podria recomanar uns quants llires. Li podria recomanar "Conversa amb el meu gos" de Joan Lluís-Lluís (La Magrana), o "França contra els catalans" de Marc Duran (pseudònim d'algú mort de por per la república de la llibertat, igualtat i fraternitat que estima Rafael Jorba) de llibres de l'índex. No ho faré, li aconsellaré que vagi a Perpinyà i comprobi l'estat de la llengua catalana en persona. Perquè potser quan el rei va dir les seves paraules estava parlant del passat (proper però passat) però si parlem d'imposicions a la Catañunya Nord (o nord de Catalunya, com diria Vçictor Alexandre, parlem del present.

Benvinguts a casa

Començo Blog i ho faig content, un blog no és res més que un article, de la llargada que vulguis i que pots fer tantes vegades com vulguis (no cal que sigui diari), però és un article, ara és com si fos columnista d'un diari imaginari, de fet ja em conformaria sent columnista d'El Punt o d'algun diari comarcal. No tinc perquè amagar quins són els meus referents periodístics, que no vol dir que hagin estudiat periodisme a la UAB, mai em perdo el Joan Oliver, el Quintà (més que res pel contingut dels seus articles, de vegades diu coses noves sobre la Catalunya Nord, on per cert TV3 la seva ha obert delegació), el Ferran Sàez i el Francesc-Marc Àlvaro, ah, i el Sostres, més que res per riure una mica. Ja de manera més a nivell articulista el genial Sam Abrams (em recomanaria al genial editor Ernest Folch per editar un llibre d'articles meus a Ara Llibres? Des d'aquí llenço una llança [valgui la redundància] a favor dels reculls d'articles de blogs, al Roger Compte li ha servit per fitxar per l'AVUI, perquè a mi no?).
Bé, doncs de traduccions volia començar parlant. Com és que es diu l'estrany aquest blog? Per una bona novel.la d'Albert Camus, un d'aquests francesos desterrats i literats que va esciure el llibre "l'estrany"(a partir del qual carme Riera va fer el premi Sant Jordi de l'any passat, "la meitat de l'ànima") bona novel.la amb la qual m'identifico en el personatge principal (sé que és monstruós però tots portem un estrany a dins). Bé, del que vull parlar no és de la novel.la en si, és del títol, en francès originalment és una cosa així com "l'estranger" (no sé si amb un accent o dos, me la bufa, i més ara que som francòfons), bé, estranger és un "false friend" com diríem en anglès, "estranger" en català (i en castellà també) vol dir estrany, i no estranger. Algun traductor castellà la va cagar i així va quedar, però en canvi la traducció catalana està ben feta, que n'aprenguin!
Bé, no volia fer de Víctor Ripoll (el col.laborador repelent de la revista EL TEMPS, que des de fa 20 anys edita Eliseu Climent des de València, la ciutat del purgatori), respectable escriptor que es dedica a cagar-se (no crec que li dóni per viure, alguna altra cosa%2