Comunicació catalana

Males notícies per a l'espai de comunicació català. A partir d'ara tindrem un EGM català control.lat per ERC, els d'ERC haurien d'entendre que el que fa falta són mitjans de comunicació catalans, ens fa falta que TV3 sigui més català, per dir-ho d'alguna manera ens fa falta més pedagogia de l'odi, més pedagogia de la confrontació, fer posar més rabiosos a Aracadi Espada i Boadella. O sigui que es posin les piles ja amb l'ACN, Agència Catalana de Notícies, però benvingut sigui aquest EGM català.
D'altra banda amb l'últim EGM ha sortit a la llum l'oient ocult, les coses ocultes no sé perquè sempre ens perjudiquen als catalans catalanocèntrics (segons la feliç expressió del senyor Mateu Arbre), igual que el PP té vot ocult, a la ràdio hi ha oient ocult. Punto Radio (de Vocento) i RNE (de ZP) han tornat a l'EGM amb uns bons resultats de més de 130.000 oeints cada una, i Ràdio 4, l'única catalana que s'incorpora, té uns irrisoris 13.000 oients, just els que perd Ona Catalana, ara en mans de Polanco, PRISA.
D'altra banda RAC1 compensa la pèrdua d'audiència de can Minobis, molt petites les dues, i COM Ràdio perd una mica de gas. Les bones notícies són les considerables baixades de SER i COPE, els dos pamflets d'esquerres i dretes espanyolistes. En el cas de la COPE es bo que perdin perquè sempre és bo que manys gent es contamini, i en el de la SER perquè ara que tenen les freqüències d'ONA Catalana a la seva disposició i Minobis els hi posa en safata per superar Catalunya Ràdio, Polanco si s'espavila serà líder i perdrem el liderat català en ràdio com l'hem perdut en la tele, on esperem que la TDT aporti nus projectes.
Però recordem, COM i ONA van arribar en el sue dia a 100.000 oients, ara es deu haver produït un transvassament cap a RAC1 i només els queden 70.000 i 30.000 oients respectivament. És a dir, que sumades, són més o menys un terç de Punto Radio i RNE juntes, que fins ara no hi eren. I encara no ehm comptat ni COPE ni Onda Cero, amb molts oients cadascuna, i la SER, amb mig milió d'oients (cagati). Sort que RAC1 aguanta el tipus i Catalunya Ràdio ve de tan amunt que li costarà acabar-se d'ensorrar.

L'espai de comunicació català (III)

Si ara hagués de dir els grans grups de comunicació en català, apart de la cada cop menys poderosa CCRTV creada amb relatiu èxit per CiU, diria Comit SL, grup de premsa comarcal, Grup Dossier, editors dels setmanaris ACTUAL i Dossier Econòmic de Catalunya, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, grups editorials, i el Grup Flaix, l'únic gran grup en català que no és de premsa escrita. Evidentment com que sóc un mandrós i no he mirat el registre mercantil he posat al mateix sac 5 grups que deuen cotitzar de manera molt diferent, si voleu veure les webs només cal anar a google. Evidentment no he inclòs a Mediapro, doncs no té cap mitjà en català i del seu diari no en tenim senyals de vida.
Certament és preocupant que l'únic d'aquests grups que no és de premsa escrita sigui el Grup Flaix, de l'inefable Miki Moto, ara Miquel Calçada, amo de Ràdio Flaixbac i Flaix FM, i fins fa poc Flaix TV, però ara se la venut no sé si a Vocento o Mediapro. La difusió de les dues emissores del grups Flaix és bestial, uns 150.000 oients cadascuna, al principi la que tenia èxit era Flaix Fm, la ràdio dance de Catalunya, que va enganxar molt quillo a una ràdio catalana, però ara de ràdios quilles n'hi ha tantes que és Flaixbac el buc insígnia del Grup Flaix, amb el programa estrella Prohibit els pares, el presentador del qual s'està guanyant el cel, doncs els seus oients, que en sa vida deuen haver llegit alguna cosa que no sigui la Playboy, s'han comprat el seu llibre (i en català!) i han omplert la FNAC DE L'ILLA el dia de la presentació. Prohibit els pares a més ha demostrat la inutilitat de l'EGM, que si bé ara ens va bé perquè afavoreix RAC1, donava un irrisori número de 2000 oients a prohibit els pares, quan el llibre va ser un èxit de Sant Jordi i va vendre 20.000 exemplars. La raó del fracàs de l'EGM? Que és una enquesta que es fa als matins trucant a les cases, quan només hi ha jubilats i dones de fer feines. O sigui que quan ara facin el nou EGM i entrin Punto Radio i RNE, no ens posem nerviosos, que hi pot haver males notícies.
D'altra banda la facturació dels altres grups que he dit deu ser molt inferior. COMIT, unió de diversos diaris comarcals o no dels PPCC (Vilaweb, el Punt, el Segre, Regió 7, diari de Balears...), ha creat el Punt a Barcelona, que ems embla que ven poc però ho compensa amb les vendes a BCN, ha creat un diarie sportiu en català, el 9 esportiu de Catalunya, un suplement dominical per tots els diaris comarcals (la recuperada revista Presència, que fa poc va fer 40 anys i va oblidar els seus fundadors) i va crear un diari gratuït català en anglès, Catalonia Today, que ara és un setmanari no gratuït perquè els números no debien quadrar. Comit és un pas endavant però no sé si arribaran molt lluny, si bé és una gran idea agrupar tots aquests mitjans en un mateix local al carrer Tàpies a BCN. De moment les puntes de llança són el Punt, que com ja he dit creix en vendes però no a BCN, i Vilaweb, que ara ha creat la web mésVilaweb, de pagament però que ofereix molts serveis nous i no tant nous. Comit demostra que la unió fa la força. A més han col.laborat amb el grup dossier, repartint el dossier econòmic amb els seus diaris comarcals els caps de setamana.
El Grup Dossier és petit, ACTUAL és un bon setmanari però que de moment deu tenir poca difusió, doncs només es pot anunciar abans i després de l'Àgora de l'ignorant del Ramon Rovira. Ara, és un setmanari de gran qualitat amb ons col.laboradors i una bona pluralitat. L'estrella del grup dossier és el dossier econòmic de Catalunya, que inteligentment es reparteix o repartia els caps de setmana amb els mitjans del grup COMIT, i que és el setmanari de referència empreasrial català, el setmanari de les PIMES. Ara, a més, es volen expandir a Espanya, que tinguin èxit.
Edicions 62, propietat de la Caixa, i Enciclopèdia Catalana, són grups editorials, que tenen en les seves editorials la seva basei que a més fan revistes, que ara deuen representar la seva principal font d'ingressos en un moment de creixement de la premsa en català. Enciclopèdia Catalana té editorials bastants mediàtiques, al nova Mina, que substitueix Pòrtic en llibres d'assaig, la història Proa, la simpàtica Dèria i alguna més (grec.net), a més editen la revista Sàpiens, èxit esclatant de la premsa en català, que ara ha creat Sàpiens publicacions i ha impulsat la revista NAT, revista de natura difosa a tots els PPCC amb èxit. Edicions 62 també edita en castellà, però sobretot es basa en la marca 62, que ara ha deixat de ser garantia de qualitat però encara és bastant comercial, a més tenen l'editorial Empúries, fins fa poc dirigida pel socialista demagog Xavier Folch, que ara com tot bon socialista té un càrrec. A més, 62 té dues bones revistes, Descobrir Catalunya i Descobrir Cuina, amdues amb bastant èxit.
No vull ignorar la resta de publicacions en català, membres de l'APPEC (lesrevistes.com), però aquestes són les principals que formen part de grups en català.
La pregunta és si aquests grups units, amb l'ajuda de la Generalitat o si cal dels grans grups espanyolistes catalans, poden crear un canal de TDT, però sembla que l'únic que podia, Flaix, s'ha venut el seu, o sigui que en allò que anem fluixos, la tele (doncs tenim bones ràdios, bones webs i bona premsa), seguirem anat fluixos.

Espai de comunicació català (II)

Simplement genial, com sempre: http://www.e-noticies.com/2005/06/17/popups/popImprimirElemento_asp_idSeccion_2_idSubSeccion_58_id_1001484.htm
Avui estic cansat i només volia dir un parell de coses sobre l'espai de comunicació català. Primer, que els grups catalans en llengua castellana tenen un poder que els grups catalans en llengua catalana no poden ni somiar, fins i tot en el sentit de mitjans en llengua catalana. Planeta, del nou amo d'un camp de golf particular el senyor Lara, de qui ahir no vaig parlar perquè me n'havia oblidat que eren catalans, és coneguda per tenir Antena 3, la Razón i Onda Cero (vaja, que és l'hereva del grup Admira, el grup que va construir Telefònica quan el playboy Villalonga, amic personal d'Aznar, n'era el president9, però a més té el 40% d'accions de l'AVUI (com Godó) i sobretot té l'editorial Columna, de qui no tinc dades perquè em fa mandra anar al registre mercantil, però crec que és el tercer grup editorial català i el més mediàtic (el president és el boig d'en Miquel Alzueta) només per darrere Enclopèdia Catalana i Edicions 62 (que com tot en aquest país d'aquí poc, és de La Caixa). Encicloèdia Catalana i Edicions 62 són puces, petits grupets que només poden fer petites editorials i petites revistes com Sàpiens o Descobrir Catalunya amb noes quotes de mercat.
L'altre grup a tenir en compte és Mediapro, de l'ex-director de TV Jaume Roures, que va sonar com a nou director de TV3 (al final no el van posar perquè si després de 23 anys de queixar-se fotien un que hi havia estat amb CiU era per cagars'hi, i van fotre un d'allà de tota la vida, el Paco Escribano, que diguem que molta diferència no hi ha). Mediapro s'ha fet d'or a base de fer programes per TV3 i el 33, com En directe,i explotar reporters que a la mínima que poden s'en van al 3/24 on com a mínim tenen seguretat social (encara que hagin de presentar a les 3 de la matinada). Ara emb els diners que n'han tret han fet uns macroestudis a Sant Just i fan pel.lícules i anuncis com "los lunes al sol", el gàngster d'en Tatxo Benet (que va ensorrar el Lleida i també Audiovisual Esport, empresa que gestiona els drets de les retransmissions esportives) hi està ficat, per això Mediapro tenia mig canal Flaix Tv, que ara s'han venut a Vocento, és a dir, a Luis del Olmo. Deien que volien fer un diari en català, també volien comprar l'AVUI però el mateix Roures va reconèixer que li volien canviar fins i tot el redactor que fa la secció del temps i per tant en Sanchis va dir que nanai, però en veure el fiasco d'El Punt suposo que s'hann fet enrere. Tinc grans esperances posades en Mediapro SL, són gàngsters, però catalans.
D'altra banda, llegeixo a l'AVUI que segons Jordi Pujol els líders d'ara, ja no són com els d'abans, idea que fa poc també va deixar caure Felipe González. Home, ja ho veiem que ZP no és una llumenera, però Tony Blair és bastant acceptable i Chiraq i Schroeder han tingut antecessors igual de nefastos però en èpoquies sense crisi econòmica. Si González i Pujol volen floretes, que feien centres d'estudis com els que ha fet Jordi Pujol, però que no siguin tan descarats. Al cap i a la fi Pascual Maragall també ve de la transició i jo no el veig pas millor que Artur Mas, que és un candidat que es van inventar fa 4 dies. I que Pujol vagi als funerals dels seus ex-col.laboradors, que no crec que ell vulgui el mateix quan mori. que Pere Esteve no era Terenci Moix.n Ah, i que Pujol concreti més, que el seu article de la cultura del no només serveix per justificar actituds filo-socialistes en assumptes delicats com Bracons (http://www.avui.com/avui/diari/05/jun/16/260116.htm).
El que és evident és que de líders com Churchill no en queden, ho dic ara que m'estic llegint la traducció que ha fet de les seves memòries l'editorial d'El Mundoi de Pedro J. (sí, el del video porno i la piscina guay a Mallorca), l'esfera dels llibres. El pròleg és de Jordi Pujol i és prescindible, però el llibre està bé, i planteja certs dubtes, em recorda al que vaig sentir quan vaig llegir "el món d'ahir" de Zweig, quan parlava de la primera guerra mundial i d'el castell de cartes que s'ensorrava. Senyors, la ONU es podreix, a la UE hi ha òsties, estem en crisi econòmica, la Xina s'ens menja,... i a més els catalans tenim dèficit fiscal, per no dir espoli. Ei, perquè no dir-ho? ESPOLI.

Espai comunicacional català

Diu Mònica Terribas que Josep Gifreu, catedràtic de comunicació de la UPF ha estat tota la vida treballant per tal de crear un espai comunicacional català. Objectivament i sense ànims de ferir a ningú crec que puc dir que ha fracassa, doncs no veig aquest espai per enlloc, el senyor Gifreu ja és vell i gran i els seus articles a l'AVUI no parlen del sector de la comunicació en català, parlen d'altres coses.
Com molt bé diu Tribunacatalana.org, el portal de Miquel Sellarés (un altre dels que ha treballat per aconseguir aquest espai de comunicació, i que el màxim que ha aconseguit, a part d'una revista i aquest portal, és un càrrec públic amb ERC en el qual va durar poc més que Carod, en el qual va fer les famoses declaracions de "els meus 100 kilos de pes aguanten moltes òsties") avisa que aquest any no s'han fet més que passos endarrere en l'espai comunicacional català, i que els projectes d'ERC i CiU en aquest aspecte són desconeguts, si bé tenim la bona notícia que el conseller Bargalló ha decidit avançar la posada en marxa de la TDT, espero que per posar més canals en català.
Jo avui volia baixar a la terra i parlar d'economia i d'empreses, que és el més important a l'hora de valorar un possible espai de comunicació en català. De moment, de l'administració només en podem esperar òsties, els socialistes amb Jordi Mercader al davant ja han autoritzat (de fet ho ha fet el CAC) que Prisa (SER) compri Ona Catalana, si bé els tregballadors de la cadena diuen que Polanco no tocarà res, jo crec que Polanco només pot haver comprat Ona Catalana per tocar alguna cosa, i expandir la SER. A part d'això, a Catalunya Ràdio la directora ja ha demostrat que a part de no saber negociar amb els seus treballadors sap ensorrar altres ràdios públiques (va ser directora de l'ara residual Ràdio 4), és lamentable que l'única directora que tingui el PSC preparada per la ràdio pública sigui algú que ha fracassat durant la seva activitat professional, però almenys no ha anat a la presó com Josep Maria Sala, que ha estat recuperat per la política després d'anar a la presó. A més el govern, pel que es veu, prepara l'expansió del grupo Z, i pel que es veu, segons el amteix tribunacatalana, l'única alternativa que li queda a l'espai català és Godó i la benevolència del seu líder. Per sort, ara el conde de Godó és amic de ZP, la Vanguardia és afí al règim ZP, i això li donarà al conde un canal de TDT, sobretot després d'haver sabut gestionar bé CityTv, si bé no crec que al PSOE li interessin mitjans com RAC1, que podríem considerar més convergents que sociates i que segons Arcadi Espada deuen fer pedagogia de l'odi. És trist que els mitjans catalans només puguin trepar a base de fer-se amics de Madrid, doncs a l'oficina de comunicació de la Generalitat estan massa enfeinats amb PRISA i Zeta, i en col.l0car l'home de PRISA a Catalunya al col.legi de periodistes, on per cert, també és trist que les candidatures nacionalistes siguin minoritàries i vistes com estranyes (Kilian Cebrià, Marc-Àlvaro i Terribas són el sectior nacionalista, escombrat per Minobis i cia).
Pel que fa a ERC, han vist com clarament ja no podran controlar la CCRTV (on segons tinc entès Carod i Sellarés hi tenien grans esperances) i per tant ara volen controlar l'agència catalana de notícies, a la qual volen donar un impuls, ja que va començar molt bé i amb molts avantatges tecnològics(a més té la seu a Girona, gran novetat) però micaq en mica va anar morint fins a ser el que és ara (www.noticies.net). Tenir agència de notícies és bo, però també en tenen altres comunitats autònomes senyors d'ERC, i perquè l'agència funcioni algú, a part de vilaweb i l'AVUI, ha de comprar les notícies, per tant el que han de fer ara és fer uns mitjans públics catalans forts (on el senyor Francino no ensenyi imatges de la matança de Srebrenica sense avisar i sense contemplacions i on no donin 40 segons de Letícia seguits). D'altra banda tinc grans esperances en Salvador Cot, ex-corresponsal a París, col.labroador de EL TEMPS i president del comitè d'empresa de TVC(encara que sembli estrany és cert! Els periodistes de TV3 han votat un nacionalista català coma representant!) que ja ha dit que el seu director (el senyor Majó, un moderat membre del Pacte Democràtic, alcalde de Mataró, ministre de tecnologia i ara defensor de TV3 enfront dels atacs de Joan Ferran, si bé el senyor Majó no sé què hi pinta a la CCRTV si no és periodista ni n'ha exercit mai) l'ha de defensar dels insults dels intel.lectuals d'en Boadella (segons ells TV3 fa "pedagogia de l'odi"). De moment el president Maragall, per fer-los feliços, ha dit que són amics seus i que els rebrà a Palau, i els senyor Cuní i Terrias els hi han donat espai de sobres per explaiar-se als seus programes. Un bon home aquest Salvador Cot, si bé no ens equivoquem, és un senyor molt d'esquerres, els de TVC poden votar un nacilonalista, però ei! Que sigui ben d'esquerres.
Em sembla que per avui ja n'hi ha prou, un dia d'aquests seguiré amb els grans grups de comunicació "catalans", les ràdios, la premsa escrita i internet. Avui ja he dit que Godó és l'única esperança de CiU (el senyor Madí és un incompetent, han tingut 23 anys per dotar-se de mitjans privats i no ho han fet i mirin ZP que ràpid que va a descodificar el Canal Plus), és a dir a veure si fa RAC1 però en tele, i que Zeta està a l'espera de l'oficina de comunicació del president, però vaja, ja sabem tots en l'òrbita de qui està Zeta.
Per cert, no volia acabar sense donar una bona notícia. Fa temps ja que la revista Comunicació 21 va passar a tenir un web comunicacio21.com, molt interessant i que parla molt del citat espai català. Doncs bé, siguin benvingudes webs així, ara me n'he enterat per aquesta web, que el director de EL TRIANGLE Jaume Reixach, que no en té prou que la Diputació el subvencioni més per lector que a l'AVUI, vol fer un canal de tele amb la TDT. Es veu que ara amb la revista Canvi16 s'ha moderat, però vaja, fa por, i més quan molts militants i simpatitzants d'ERC no s'adonen el psoe-socialisme que destil.la.

Babèlics i ferrànics

Joan Ferran senyores i senyors, Joan Ferran, sí sí Joan Ferran, tornem-ho a repetir senyores i senyors, Joan Ferran.
Joan Ferran va dir textualment a la comissió de control de la CCRTV respecte a les vagues a Catalunya Ràdio per tal d'aconseguir l'equiparació salarial amb TVC (perdó TV3), que ara els treballadors havien decidit "arribar a mesures de pressió" perquè creuen que el tripartit "està més sensibilitzat per concedir-ho, mentre que abans creien que no era possible".
El director de la CCRTV, Joan Majó (ex-alcalde de Mataró i ministre del PSOE, és a dir que aquest senyor era ex-guerrista) va afirmar: "Si algú es pensa que perquè ara hi hagi un director general nomenat per un govern progressista això serà 'ancha es Castilla', té una visió equivocada de la realitat". "Serà absolutament al contrari", va assegurar. També va avisar als diputats que serà "absolutament impermeable a qualsevol influència externa", i va remarcar que les negociacions del conveni col·lectiu són qüestió de la direcció i els comitès d'empresa.
Majó està vivint el mateix camí que Maragall o Lluís Companys, de tant imbècils que són els seus companys de partit (i quan dic partit em refereixo al partit de Ferran, el PSOE) i tanta mania que els hi tenen, s'acabaran tornant independentistes. Crec que el nivell dels informatius de TV3 és abominable, pitjor que els de la resta de canals, però això és en gran part culpa de Pujol. No coincideixo amb Villatoro que s'està aprimant la CCRTV, només coincideixo una mica amb Joan Oliver que les coses han empitjorat, però tampoc molt. Recordem que Majó, que va formar part del govern d'Alfonso Guerra (president de la comissió que haurà de tramitar l'estatut, tremola Maragall) que va dir que TV3 havia de ser una tele "antropològica", i això va motivar que Pujol s'hagués de saltar la llei per crear TV3. Doncs bé, el senyor Majó, ex-ministre d'aquest govern, va defensar fa pocs mesos en una conferència a Berlín, que TV3 era una tele tan nacional com la resta de canals públics com TVE1 o France1 o la BBC. Com ens hem de veure, però benvingut sigui el senyor Majó al món del capitalisme (per això nega als treballadors de Catalunya Ràdio un sou que no sé si es mereixen) nacionalista. Per cert que la senyor Minobis, directora de Catalunya Ràdio i repsonsable de l'ensorrament que pateix i patirà Catalunya Ràdio (que s'accenturarà ara que Prisa té permís del CAC, del botxí de Miquel Sellarés Jordi Mercader i del govern per quedar-se Ona Catalana i fer créixer la SER), s'ha limitat a trucar la guardia urbana durant les negociacions amb els trebalaldors, perquè els urbanos retiressin una pancarta inofensiva. Els policies li van dir que a truqués per coses més serioses. A part d'això, la senyora Minobis, feminista descaradament d'esquerres, no ha fet res més pels seus "empleats".

Aquest home, Joan Ferran, aquest animal polític, és portaveu adjunt del PSC al Parlament (per darrere de l'inefable blogger Miquel Iceta) i ja va dir en una sessió de control de la CCRTV que TVC(perdó, TV3) havia de dir "Espanya" i no pas estat espanyol, que ell no sap què és això d'estat espanyol, i que tampoc sabia què eren els països catalans i que el mapa del temps estava mal fet. Coinicdeixo amb ell en no saber què coi són els països catalans, jo l'únic que sé és que Eliseu Climent i jo parlem la mateixa llengua, però poca cosa més sé. A part que Eliseu Climent és minoritari al seu "territori", encara més que jo al meu.
Joan Ferran també va ser entrevistat l'altre dia a Minoria Absoluta de RAC1, una ràdio que és de tot menys sociata (i això s'agraeix) , quan li van preguntar què anyorava de l'oposició, que anyorava poder dir les coses pel "broc gros". És a dir que abans aquest senyor deia les coses pel broc gros. Molt bé senyor Ferran. Vagis'e'n amb els seus amics babèlics home, amb el senyor Boadella i els seus taxidermistes, que tant de bo facin un partit amb quatre marginats del PSC i veiem de què són capaços, a part de cagar-se en Pujol.

Jugar amb foc

Qui juga amb foc es crema, i això és el que li ha passat al PSC. La diputada Lídia Santos, suposo que una feminista progressista (no ho dic en to despectiu), ha dit que el manifest per un nou partit polític a Catalunya pot afectar la convivència. Avui no he coincidit amb gairebé res del que ha dit Arcadi Espada a la nit al dia amb la Terribas (perquè després es quixi, fa una merda de manifest i li donen 40 minuts per esplaiar-se al 33, que ho expliquin als sigants del manifest "Sant Jordi mata al drac") però estic d'acord que amb Espada que les declaracions de Santos són estúpides, de fet són pròpies d'un diputat del PSC.
També m'agradaria constatar el baix nivell de Terribas, que no ha contestat moltes coses que ha dit Espada, m'agrada més Joan Oliver però és clar, no tornarà a posar mai els peus a TVC (perdó TV3, nom recordava que som provincians). Terribas ha fallat sobretot quan Carreras ha dit que calcular les balances fiscals era una cosa subjectiva i que d'estudis ni havia molts, tothom sap que les balances són a Madrid ben amagades.
Entre les perles que ha deixat anar Espada avui hi havia:"no perquè les coses les gestionin administracions més pròximes es gestionen millor, jo crec el contrari"(doncs ja està tu, tots governats per la ONU des de Nova York)
"La cultura espanyola és ignorada a l'ensenyament en català"(serà que Joan Fuster és molt present a l'ensenyament en català)
"els mitjans públics catalans promouen l'odi a tot allò espanyol"(no ho deu dir per ComRàdio, jo crec que el separatisme el provoquen la COPE, el Mundo o La Razón, però ell al seu rotllo)
Això si,e stic d'acord amb el qua ha dit el catedràtic Francesc de Carreras, sobre que el PSC es va passar 23 anys dient a CIU que gestionessin millors els impostos en lloc de reclamar-ne més, i ara que arriben al poder el primer que fan és demanar nou finançament. Això dóna la raó a ERC per fer el tripartit, no m'imagino què farien Iceta i Zaragoza si ara Mas, com a president, intentés promoure ara un nou finançament i un nou estatut. La demagògia seria increïble.

Coses vàries, engrunes

Me n'estic adonant que cada dia em queden menys temes sobre els quals escriure, per tant a aquest bloc li queden pocs dies de vida abans de passar a ser ferralla ciberespecial. Però abans, m'agradaria repassar varis temes:
1-El nou llibre de Joan Ridao ("les contradiccions del catalanisme", olé tus huevos Ridao, original el tema i encara més el títol) té varis errors a la solapa, en la qual presenta al seu autor, el diputat d'ERC Joan Ridao. Primer, té un error d'impremta, d'aquestes banals i estúpids, i després en dues ocasions, podent utilitzar el pronom "qual" utilitza el pronom "que", cosa que tothom sap que és un gran error. El llibre el publica l'esfera dels llibres, tots sabem que l'amo d'aquesta editorial és Pedro J. Ramírez, el d'EL MUNDO, el d'"El Desquite", el del video de les putes, el de la piscina gegant a Mallorca, el d'Ágata Ruíz de la Prada... Això ja ho sabem , però diners per fitxar correctors d'ortografia en deu tenir no? Sé que m'estic tornant Víctor Ripoll, però és el que hi ha.
2- No suporto les xancletes, i concretament la gent que va amb xancletes, sobretot les que ensenyen tot el peu, només amb una banda que tapa un dels forats interdigitals, deixant despullat (en pilota picada) la resta del peu, a la intempèrie. és fastigós, s'omplen de merda i són desagradables a la resta del món que va pel carrer. Però als que les porten els hi és igual només els hi importa el seu peu.
3- M'ha fet gràcia el portaveu Boada, promotor de la cultura del no: no a Bracons, no a la línia d'alta tensió, no als parcs eòlics, no al transvassament, no a les nuclears, no al Xúquer-Vinalopó... no sé de què viurem si mai governa "de debò", com diu el seu amo Dino-Saura. Aquest senyor Boada és aquell que va dir que amb una línia de 200.000 volts n'hi havia prou pel TGV, i a la setmana següent va dir que amb dos línies d'aquestes (com qui parla de calçotets) ja n'hi havia prou, a l'estil Gran Hermano, el pobles és burro i no s'entera, i per tant li podem dir el que ens roti, rectificat, i tornar a dir el mateix però al contrari, a l'estil "OTAN sí". Doncs bé, el portaveu Boada va dir que amb la línia Vic-Baixàs n'hi havia prou pel TGV, però com que ell mateix ha alimentat la cultura del no, ara els veïns de Vic s'hi oposen també a això, i ell, es clar, ha agut de sortir a dir que aplica principis de racionalitat i per tant aquesta és la millor solució.
Per cert, avui he vist "Hotel Rwanda", i ahir vaig veure les imatges de la matança de Srebrenica. Són temes massa seriosos per ajuntar-los amb les xorrades de les quals he parlat en aquest post. En parlaré quan els exàmens em tornin a deixar temps, al cap i a lafi jo no hi tinc res a dir en aquestes matences,s eguiré fent la meva vida i oblidant-me dels qui pateixen.

Els lerrouxistes de Catalunya

Ha sortit a la llum aquests dies que pel que sembla un grup d'intel.lectuals propers al PSC han acusat aquest partit de "catalanisme" i de "postpujolisme" i han proposat la creació d'un partit espanyolista d'esquerres a Catalunya. Primer vull dir que no dubto de la intel.ligència d'aquests intel.lectuals, no dubto que Arcadi Espada, tot i la seva ideologia xenòfoba contra el catalanisme i el fet que no sàpiga que la carrera de filologia colombiana no existeix, és un bon intel.lectual i que Ponç Puigdevall és un bon crític. Dubto més d'Albert Boadella, que nomes sap fer el pallasso, i de Ferran Toutain, que hauria de creuar algunes paraules amb Víctor Ripoll.
Ara bé, m'agradaria que aquesta gent hagués parlat clar com ho va fer el senyor Bono (gran frase la seva respecte als militars/dictadors aquesta setmana) quan va trucar a Celestino Corbacho (home que admet que no llegeix llibres mai perquè no té temps però va pontificant que si la cultura catalana és universal) i li va proposar refundar el PSOE a Catalunya ara fa un any i mig. Sembla que l'únic que va acceptar l'oferiment de Bono és Manuel Bustos, el de l'estil Bustos, i per això ara s'ha quedat sol a Sabadell davant l'opinió pública, tot i que segur que tornarà a guanyar les eleccions (aprofito per queixar-me del fet que Jordi Argelamí, professor de la UAB que ara va d'intel.lectual anti-tripartit va firmar un pacte de govern amb Bustos fa 2 anys quan era cap d'ERC a l'ajuntament de Sabadell). Doncs bé, s'agrairia que aquesta gent parlés de refundar el PSOE a Catalunya, i no de crear un nou partit, perquè si volen crear un partit espanyolista només a Catalunya seria bastant increïble, seria com quan Josep Piqué diu que el PP de Catalunya mereix "un tracte diferent".
Jo, que ara sempre llegeixo l'editorial d'enoticies i m'he adonat que són uns gafes (es van posicionar amb Mas-Colell i Martí Castell, i els dos van pedre), he vist que avui deien que un partit nacionalista espanyol a Catalunya seria un fracàs. Jo, a diferència d'ells i veient el que passa a l'àrea metropolitana, crec que seria un èxit esclatant, i crec que estaria bé que el féssin, Catalunya com l'entenem ara deapareixeria, però amb dignitat, enfrontat-se cara a cara amb l'enemic.