Estatisme

Estatisme és una paraula poc promoguda a Catalunya, de fet molts la coneixem bàsicament pel periodista Alfons Quintà, gran difusor de l'obra del liberal Isiah Berlin. Per estatisme s'entén aquella manera de fer política pròpia d'aquella gent que vol el màxim poder per a l'estat, entenent per estat la cosa pública (la res pública, que diria Plató, la república que dirien Joan Barril i Jack Lang), no només el govern central sinó tota l'administració pública.
Aquesta manera de fer política està molt extesa a França, on l'estat concentra la major part del poder polític des de la Pau de Westfàlia i el principi d'equilibri de poders entre estats, que promouen que cada estat pot fer el que vulgui dins les seves fronteres (és per això que el president ZP mostra "el màxim respecte" per allò que fa Putin a Txetxènia, perquè és dins les seves fronteres). El senyor Bush i els seus falcons trenquen una mica aquest esquema en ple segle XXI, fent el que els hi rota no només a Estats Units sinó també a Abu Grahib i Guantánamo.
A Catalunya en sabem bastant d'això de l'estatisme, paraula molt més coneguda a altres països que a casa nostram, on l'ha practicat CIU i la practica el PSC des d'allà on governa, és a dir des de tot arreu. Bon exemple d'això és el caciquisme cultural que practica la Generalitat promvent un sol ens públic per cada art i ensorrant les iniciatives privades, o la competència deslleial de FGC i La Molina (una estació d'esquí petita i ronyosa) amb Masella, privada i esplendorosa.
El cas és que a Catalunya els ens públics tenen massa poder, i és per això que un liberal, director de la Fundació Catalunya Oberta, com Joan Olivé es queixa que dels 65.000 llocs de treball creats a Catalunya en un any, 40.000 són en llocs públics, és a dir que 40.000 llocs de treball públics (funcionaris) són sostinguts per 25.000 de privats, moltes vegades amb contractes basura. I això que no sabem per exemple si els treballadors de Parcs i Jardins (dirigits per Imma Mayol) treballen al sector públic o no, si ho sabéssim encara seria pitjor, sort de la poca transperència d'aquest ajuntafems.
Aquesta situació és difícilment sostenible i per això és necessari un canvi de rumb, que posi fre a mesures demagògiques com donar un any de baixa de maternitat a les funcionàries i ens acosti més a la nova economia. L'Estat del Benestar és difícil de sostenir i més si els nous funcionaris han de ser mantinguts pels vells treballadors.

INFO TV

A València s'ha posat per fi en marxa un canal anomenat INFO TV, promogut per l'ex-corresponsal de TV3 a València Juli Esteve, amb l'objectiu de crear una televisió valenciana de qualitat. Els diners els ha posat la societat civil, per tant el canal no forma part de cap grup de comunicació (com l'AVUI al principi), i han recaptat 1 milió d'euros dels 4,5 que n'esperaven. Tot i així han posat en marxa el canal, encara que sigui de manera precària i amb menys treballadors que una ràdio local, emetent 4 hores al dia i només a l'Horta de València. Segons diuen el fet d'emetre ja els ha de donar la propaganda que necessiten per recaptar els diners que els queden i prestigi per quan es reparteixin les llicències de TDT. No és estrany que hagin aconseguit tan poc tenint en compte que els pocs ciutadans valencians amb mentalitat mínimament valencianista ja han abocat prous calers en projectes com Acció Cultural del País Valencià, l'Editorial 3 i 4 o la revista EL TEMPS i els premis octubre, que tot i no resultar gaire deficitaris (si fossin deficitaris no hauria passat com aquí amb l'AVUI, que se li ha donat una mínima compassió) no crec que siguin grans negocis.
Segons el director del canal, Juli Esteve, no volen fer la competència a Canal 9 (creuen que poden crear nínxols d'audiència propis, com han fet Sàpiens o RAC1 al principat) i quan es donin les llicència de TDT estan segurs que els en serà concedida, perquè són o seran l'únic canal valencià, de capital valencià i fet en valencià a València. No fa falta dir que s'ha de promoure al màxim la col.laboració amb TV3, tenint en compte que la col.laboració amb Canal 9 serà difícil (és una mica com CityTv i TV3 però amb els papers canviats), i més després de l'èxit d'aquesta sèrie d'humor valenciana que fan els dijous a TV3.
El que jo volia dir és preguntar-me si és possible fer un projecte com el de INFO TV al Principat, tenint en compte que estem millor que a València, que el PP té menys poder i que tenim grups de comunicació catalans més consolidats que poden posar la mà d'obra i les instal.lacions, a més no té perquè haver-hi problemes amb TV3 a l'hora de col.laborar, i no cal que aquest canal s'espanyolitzi com li passa a CityTV. No ens hem d'adormir, la TDT pot ser un bon negoci, Juli Esteve ho ha vist i nosaltres també ho hem de veure, no podem perdre l'oportunitat. L'Agència Catalana de Notícies i el baròmetre de l'ESCACC estan bé, però el repte és la tele, i no semblen bones les presses del conseller Bargalló (o dels seus acòlits) per instaurar la TDT.

Oriol Malló

Els del manifest del taxidermista han triomfat. No vull dir que hagin reeixit en el seu intent de fundar un partit i hagin aconseguit el govern de la Generalitat, temps al temps, de moment fa un mes més o menys que van presentar el manifest al taxidermista i encara es parla d'ells, encara fan mullader. Ara resulta que un impresentable anomenat Oriol Malló, que segons Josep Benet va fer un llibre blasfem i absurd sobre Josep Tarradellas i que ha passat alternativament de l'independentisme de Terra Lliure al social-boadellisme (el que fa la tortura, que ho preguntin als enyor Otamendi, que a diferència de Malló s'ha refermat en les seves idees després de ser torturat) i que ara ha tornat per militar a ERC i s'ha transformat en un dels escriptors de capçalera d'ERC (ha fet un llibre sobre Joan Puigcercós i un altre sobre el pas de certs dirigents a ERC provinents de Terra Lliure) cosa que demostra la poca alçada intel.lectual d'aquest partit, que amb prou feines compta amb la respectable Maria Mercè Roca i el senyor Ferrer Gironès.
Malló va fer un article a l'AVUI utilitzant figures retòriques passades de rosca contra els seus ex-amics Boadella i Espada. Això ha anat de conya als intel.lectuals neo-nacionalistes espanyols, que tot i que primer van fer una demanda que van rectificar, han aprofitat per ficar-se amb l'AVUI i dir mentides com que la Generalitat paga totes les pèrdues de l'AVUI i ficar-se també els grups Godó i Planeta (també accionistes de l'AVUI) i tots els mitjans que en formen part. La poca talla del senyor Malló ja la coneixíem, l'important era ficar-se amb l'AVUI i demostrar la "pedagogia de l'odi" que fan els mitjans públics. Els dies que es van passar ficant-se amb e-noticies per un article d'Enric Vila i una foto lamentable d'Albert Boadella amb amenaces de mort no van colar, i a més Ferran Toutain és un segundón i un traductor nefast i les seves crítiques no tenen repercussió ni credibilitat. Però és clar, e-noticies no tenia res a veure amb la Generalitat, i encara que no van parar d'insistir que estava "subvencionat" (que em presentin un sol mitjà d'aquest país no subvencionat, la ideologia intervencionista-estatista jacobina dels senyors Espada i de Carreras ha calat fons en aquest país, i de manera transversal, a diferència del nacionalisme) no va colar. Però és clar, com no aporfitar que entre les files enemigues hi havia un cap pensant com el de Malló que se l'in va l'olla cada dos per tres i a més en un mitjà nacionalista d'extrema dreta.
Tot i que els del taxidermista no saben que l'empresa editora ja no és Premsa Catalana SA (ara és Comunicació Catalana SL) ara posen com a coartada per no haver de trepitjar la Generalitat en la reunió-esmorzar-massatge que els ha organitzat el president-nacionalista Maragall (en lloc de fer el que hauria de fer, que és respondre els insults d'aquesta gent contra els mitjans públics). Diuen que l'AVUI és públic, tot i que la Generalitat a través de l'Institut Català de Finances només té un 20% de la propietat, seria un cas únic al món en què el 20% dels accionistes paguen totes les pèrdues, aquests intel.lectuals haurien d'aprendre a parlar com a intel.lectuals (que no sé com parlen) i no com a economistes, que evidentment no són, ja que economia és una carrera mínimament de ciències i per tant potser no la podrien acabar, per falta de capacitat.
Però l'arrel del problema i allò que no em cansaré de repetir és el profund egoisme i hipocresia d'aquesta gent, que no deuen tenir notícies dels insults que cada dia profereixen mitjans de comunicació molt més públics i subvencionats que no pas l'AVUI, però és clar aquests són espanyols i amics, i per tant (i perdó pel que diré ara totalement violent i incendiari) estan al bàndol dels bons, dels no nacionalistes, dels alliberadors.

Se suposa que algú m'ha d'haver passat el qüestionari fashion que ara m'autofaré. Ningú me l'ha passat però com si ho haguéssin fet. Si no has fet aquest qüstionari no ets un bon blogger, doncs endavant les atxes:

Deu àlbums de la meva col.lecció:
Terra d’obrint pas
El cap et vull de gadegang
Late at night de Dover
The best of Blur de Blur
L’últim i únic de Xerramequ Tiquis Miquis
Un de blodhoungang
On Tour de DR Calypso
It's good to be me de Dover
Un de la Bjork

Quantitat total de música baixada al meu ordinador:
No suficient

CD's dels quals t'avergonyeixes al remenar en la teva discoteca particular:
Un de les Spice Girls, ho dic sense vergonya i amb llibertat, cosa pitjors s’han vist. De fet no l’he trobat perquè crec que en una tac de lucidesa el vaig destruir, però podria haver-lo trobat.

Últim CD que he comprat:
La terra és plana del Quimi Portet(per regalar)

Última cançó que he escoltat abans de llegir aquest post:
Una d'ABBA, molt cutre però divertida

Una cançó que significa alguna cosa per a tu:
Qualsevol canción del verano, significa calor i vacances

Llibres que llegeixo durant l'any:
La pregunta hauria de ser número de llibres que llegeixo durant l'any. Com que suposo que és aquesta, suposo que uns 30, però sempre números diferents perquè no és el mateix llegir el Codi Da Vinci que la Divina Comedia

Llibreria o biblioteca:
Llibreria, vivim en una societat de consum, l’estat no em proporciona tot el plaer intel.lectual que necessito


Llibres que llegeixo aquests dies:
La Segona Guerra Mundial, del Churchill, i el nombre de la rosa, d’Umberto Eco, apart de l’etern Josep Pla i el seu encara més etern quadern gris

5 llibres que m'han marcat:
Los detectives salvajes, de Roberto Bolaño
Koba el Temible, de Martin Amis
Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, de Joan Lluís-Lluís
6 milions d'innocents, del col.lectiu J.B.Boix
El món d'ahir, de Stefan Zweig


5 persones a qui envies aquest qüestionari:
Albert Martínez (www.vacomva.com), Eduard Vallory (http://eduardvallory.blogspot.com/), Jaume Ciurana (http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/4570), Toni Cucarella (http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/5724) i Cave Cànem (http://cavecanemblog.blogspot.com/)

Llei electoral, enginyers i economistes

Llegeixo una carta de Xosé Manuel Beiras a Pere Esteva escrita l'any 2000 a la revista EL TEMPS, que el polític gallec va adreçar al català quan el segon va deixar la secretaria general de CDC, encara tenint el poder a Catalunya. Tinc un gran respecta per Beiras, que va aconseguir aixecar un partit nacionalista gallec i alternativa al PP de Fraga del no res, si bé ara ha comès l'error, molt en la línia de Mateu Morro i Pere Mayor (artífex del PSM i el BNV respectivament), de barallar-se amb el seu successor , Anxo Quintana, i posar en safata a Fraga les ensabonades que anaven dedicades a desgastar Quintana. Potser perquè sóc un pragmàtic i crec que tots aquells enemics que no ens busquem a casa ja els trobarem a fora, crec que Beiras ha estat més un obstacle que una crossa pel BNG en les eleccions gallegues. Crec que Beiras, igual que Morro o Mayor, veu clarament que segons la seva manera de veure el món (molt particular en qualsevol cas) l'única opció al seu país és votar BNG, per tant la seva rabieta ha estat negativa i ha contribuït a desgastar el seu partit i donar força a un Touriño que l'únic que sap fer és imitar ZP (espero que no l'imiti en tot allò que fa referència a l'economia i les 2 tardes, així com en relacions internacionals i "hola que tal amigo). És lamentable veure com fa 4 anys PSDG i BNG estiguéssin empatats a diputats i ara un dupliqui l'altre, és una lliçó que entre tots hem d'aprendre, també ho dic pel PNB i les rabietes d'Arzalluz. Pujol i Carod veuen que no es poden barallar amb Mas i Puigcercós perquè contribuiria a "galicitzar" Catalunya, suposo que tenen part de raó aquells que diuen que ZP i la seva propaganda s'ho menja tot, però és evident que hi ha fets cojunturals que no ajuden a augmentar la pluralitat de l'estat.
D'altra banda aprofito per reivindicar la llei electoral, diu Iceta que la vol canviar per fer "una persona, un vot". Bé, Catalunya té 6 milions d'habitants, Galícia crec que un i escaix (ara em fa amndra mirar-ho). A Catalunya la distència entre els dos primers partits en vots és de 7.000 vots (un percentatge irrisori d'habitants de Catalunya) i els diputats entre els dos primers partits són 4, considerables, però tenint en compte que CiU es va imposar en 3 de les 4 províncies i que en vots la distància va ser d'un 0.3%, em sembla que 4 diputats sobre 135 (al capdavall inútils, doncs els 23 de Carod decidien més) representen amb moderada dignitat el diferencial de votants de CiU a Girona, Lleida i Tarragona. A Galícia, la distància entre PP i la coalició PSDG-BNG és de 100.000 vots favorables als segons, 100.000 vots sobre 1 milió de persones més o menys (un 10% dels vots, o potser m'equivoco, però en tot cas un percentatge molt considerable), doncs bé, en diputats hi ha empat. Si volen revisar una llei electoral, endavant, però jo les reivisaria totes, al cap i a la fi tots seom espanyols i tenim els mateixos drets, oi senyor Iceta? Què dir, per cert, dels gallecs de tercera generació que mai han trepitjat Galícia però decideixen com si hi encara hi visquéssin, i encara més del fet que se sàpiguen els resultats una setmana després de les eleccions.
Però del que volia parlar és de la carta de Beiras, diu Beiras:"un enginyer (si es culte) sol ser molt millor dirigent polític que un economista (si és neoclàssic, és a dir, no marxià)".
El primer que voldria aclarar amb el senyor Beiras és si marxià, en català, vol dir marxista. Insinua que un econimista marxista (no tinc el gust de coneixer-ne cap) és millor dirigent que un economista neoclàssic (en conec uns quans que no citaré perquè són inacables)? Insinua el senyor Beiras que els senyors Huguet, Puig i Macias (que són mínimament cultes) són millors dirigents que el senyor Ibarretxe? Insinua el senyor Bbeiras que un enginer (com el senyor Huguet) és millor dirigent que un econimista (com el senyor Mas) però no que un historiador (com el senyor Nadal, aquell historiador que surt al parlament parlant de coses de les quals no té ni idea i que figura que ens ha de convèncer que el Carmel no tornarà a passar) o que un filòleg (com qualsevol dirigent important d'ERC, a part de Carod i Benach que per no ser no són ni filòlegs)?
Passaré per alt els assumptes foscos de Pere Esteve com a secretari general de CDC, passaré per alt que es va pactar amb el PP quan ell començava la seva carrera com a secretari general d'aquesta formació, passaré per alt que va baixar del vaixell quan més malament estava la cosa, passaré per alt que volia fundar un nou partit però veient-se mancat d'ànims, mitjans i forces, va intnar remoure la societat civil i pujar a un carro, el d'ERC, que encara no sabia cap a on anava. Passaré per alt que la seva plataforma (Catalunya 2003) es va dissoldre poc després de la seva mort. Ho passaré per alt no perquè estigui mort sinó perquè ha estat un bon conseller. Ara, si el senyor beiras seriosament vol sostenir la seva teoria sobre els economistes i els enginyers, sàpiga que tindrà en mi un clar oponent d'exageracions i generalitzacions tan demagògiques com aquesta, no perquè jo sigui economista, sinó perquè ho són grans dirigents polítics mundials.
Potser la declaració de Barcelona era una bona idea, i Galeusca una digna continuadora (que per culpa l'ultracatòlic Guardans i l'altermundista Camilo Nogueira, així com dels dirigents del BNV i del PSM s'en va anar a la merda), però de vegades, encara que hi ahgi nacionlistes minoritaris que et puguin caure molt bé, s'han de guardar les distànces amb adversaris ideològics acèrrims teus, i entre el Majestic i els crits marxistes dels militants del BNG, potser hi ha massa distància.