Lliure mercat

Segons deia Joajn Olivé a l'engrunes de l'altre dia Movistar té tot tle dret a cobrar a els seus usuaris per fraccions de mig minut (cobrant de mig minut en mig minut, és a dir, si parles 2 minuts i un segon pagues dos minuts i mig) perquè estem en un lliure mercat i cadascú fa el que li rota, i si tenen el domini del mercat és per alguna cosa, i a qui no li agradi, que es foti o s'hi posi fulles. Olivé demostra amb aquest article que de vegades se l'in va l'olla de tant liberal. A l'estat espanyol el procés de liberalització del mercat telefònic i de les telecomunicacions ha estat una farsa, a les empreses competidores de telefònica (empresa mare de Movistar) els hi han posat les coses impossibles, retevisión ha acabat com ha acabat, en mans d'ONO i dividida en dos, i s'els ha obligat a estar en situació de subsidiarietat repecte a la gran telefònica (perdó, telefónica, que donem imatge de marca) de César Alierta, que els obligava a oferir un servei pèssim. Vaja, que el procés de liberalització ha estat un exemple de com no s'ha de liberalitzar un mercat amb monopoli estatal.
Per cert, que una altra gran empresa pública, Correus (perdó, Correos des que els seus "jefes" han dit que és important donar imatge de marca, sobretot en un mercat sense competència) s'ha vist obligada a pagar una multa de 900.000 euros per haver aprofitat l'entrada a l'euroa per arrodonir un 100% els preus que cobraven a les premsa especialitzada i petita catalana. Després d'anys als tribunals, sempre donant la raó a Correos, ara la cosa ha acabat com havia d'acabar, en una multa que pagarem entre tots, doncs Correos és pública i per tant suposo que deficitària. A qualsevol altre país els "jefes" que van arrodonir tant bé haurien dimitit, aquí no. No serà pel seu cognom? Calvo Sotelo. El senyor Tremosa ho explica millor que jo.

Tree, Torrent, Cucarella, escriptors...

Es queixa l'escriptor Toni Cucarella en el seu post del dia 4 d'agost que l'escriptor Ferran Torrent, en una entrevista al programa de TV3 de l'escriptor Matthew Tree (ja era hora que TV3 fes un programa en la línia de l'afers exteriors de Miki Moto, només en la línia, pitjor d'audiència no poden anar) va dir que ell preferia el turisme de camps de golf que el turisme de sol i platja de Benidorm, més que res perquè el segon és cutre salsitxero.
Segons Cucarella això no es pot dir, segons Cucarella els dos són igual de dolents, segons Cucarella no es pot preferir una cosa que una altra. Cucarella, que és un resistent que va ser secretari general d'un partit minoritari com cap altre (ERPV) i el va deixar per discrepàncies amb le transvassament Xúquer-Vinalopó, és una persona coherent i conseqüent, però potser un pèl radical. Els socràtics creiem que hi ha una veritat, que existeix, que és impossible de conèixer, però ens hi podem acostar. I Ferran Torrent creu que el model golf s'acosta més a la veritat que el model Benidorm. I no cal especular amb tràfics d'influències i paranoies vàries, senyor Cucarella!

Tot el dia parlant del mateix

Deia un dia una donota madrilenya a un reportatge de 30 minuts molt cutre (que semblava més un treball de fi de curs), que cansa molt viure amb algú que sempre s'està queixant, mig amenaçant els catalans que si s'enfava ens faria fora del "seu" país. La senyora no sabia la il.lusió que em va fer la seva amenaça. Però més enllà d'això, em fan gràcia aquests que diuen que els catalans ens passem el dia parlant de si som una nació, si som això o si som allò altre. Ho deia Joan Puigcercós un dia a ONA CATALANA, per ell no hi ha debat, si fos per ell no en parlaria mai, Catalunya és una nació i "punto".
Del que no s'adonen els que es queixen del debat monogràfic sobre nacionalisme és que la majoria de vegades el que diuen els pretesos nacioanlistes són rèpliques al que diu el nacionalisme reaccionari espanyol. És Jiménez-Losantos (qui per cert té ara una tele a Madrid per fer autèntica "pedagogia de l'odi"made in Arcadi Espada) qui es passa el dia parlant del mateix, i n'hi ha alguns que no callem, perquè ja ho diuen a la Meseta que "quien calla otorga".

Entre Hollbrooke i Juanca

Segons explica el diplomàtic nord-americà Richard Holbrooke al seu llibre "Para acabar una guerra" (editorial biblioteca nueva) quan es van començar a entaular negociacions de pau al Vietnam no es va permetre que el Vietcong tingués una veu separada del Vietnam del Nord, per això es va fer una taula de fusta amb els llocs justos per EUA, la ONU, els dos vietnams... però no es va posar una cadira nie s va deixar un espai lliure pel Vietcong. Es van passar dos mesos discutint la forma de la taula abans de començar a negociar. El temps els ha donat la raó, on és el Vietcong ara?
Trenta anys més tard, a les negociacions de Ginebra entre el grup de contacte (EUA, França, Alemanya i EUA), la ONU, la UE, Croàcia i Bòsnia Herzegovina, no es va deixar ni lloc ni espai a la taula pels serbo-bosnis de Karadzik i Mladic, assimilant-los a Slobodan Milosevic. Hollbrooke havia après dels errors del passat, sobretot dels de Vietnam, i quan van començar les neociacions, el negociador serbo-bosni, tot i les seves reticències, va quedar arraconat.
En ambdós processos s'assimilava un possible negociador a un altre negociador, donant per fet que la veu del negociador marginat (Vietcong, els serbo-bosnis) era representada per una altra veu (Vietnam del Nord, Sèrbia). En cap cas es creia que els negociadors marginats es quedarien sense veu, sinó que s'intentaven fer bloc més o menys monolítics per aclarar coses.
L'anyu 1981, a Espanya, es va fer una cosa similar. El dia 24 de febrer, es van reunir en una taula (desconeixem si amb molt d'espai o poc espai, perquè aquí no es van ni convidar als negociadors marginats) els representants dels partits polítics espanyols (PP, PSOE i UCD) amb el rei. No es va convidar ni a CiU ni al PNV, tot i ser partits també existents al Congrés. El PSC debia quedar més que satisfet, a Ernest Lluch i Raimon Obiols Felipe González els representava al 100% i tenia la seva veu. Però CiU i el PNV, eren representats pel PP i la UCD? De debò va creure el rei que CiU i el PNV congeniaven prou amb la dreta post-falangista com perquè els representessin. O és que hi ha alguna altra cosa amagada? Pot ser que el rei sabés perfectament que ni UCD ni PP representaven a CiU ni PNV, i que a consciència deixés fora d'una reunió on es jugaven el seu futur als representants de gran part dels ciutadans d'Espanya? Sort que tenim un rei campechano, que si no malpensaríem.

Cercas

En Javier Cercas parla en el seu últim llibre "la velocidad de la luz" d'un bar anomenat "el yate", localitzat a la cantonada Arimon-Muntaner de barcelona, al barri de Sant Gervasi, la meva (perdó, volia dir el meu). L'únic que diu és que és unb ar amb grans finestrals, ample i que sembla luxós. Podria ser perfectament inventat, doncs en aquesta part de la novel.la l'important és el contingut, no el continent, per tant l'important és la conversa que els personatges tenen dins del bar, per tant el bar queda una mica desdibuixat. Però no, el bar és real, jo el conec, i recordo perfectament les lletre verdes de "el yate" i al frase "local limatizado". No hi he entrat mai, més que res perquè no és la zona que freqüento alcohòlicament parlant. Però això em demostra que Cercas coneix la ciutat de la qual parla, Barcelona, que hi ha estat i viscut, i que s'ha passat una estona (dies?mesos)) pensant on situar l'acció de la novel.la, i l'ha situat finalment al barri de Sant Gervasi de Barcelona. La pregunta és, li ha servit d'alguna cosa, més enllà de la gràcia (per dir-ho d'alguna manera) que em fa veure un bar conegut en una de les novel.les de més èxit dels últims temps?
Així com Cercas no es trenca gens el cap a l'hora de pensar en el seu protagonista (almenys a les dues últimes novel.les i a "El inquilino" el protagonista és un professor universitari solter i una mica desmenjat, com ell, per tant Cercas busca referent pròxims) s'ha passat estona pensant en els lloc on situa l'acció, però no per això els ha descrit més minuciosament que si fossin inventats. Desconec si els escenaris d'Urbana, una altra ciutat del llibre, estan inventats, jo parlo de la part que conec, i no entenc perquè Cercas situa l'acció en un lloc tan rela, suposo que fer-ho més fàcil i no haver d'inventar res, deu ser un tio mandrós en Cercas. El que està clar és que a ell aquesta pregunta no li puc fer, seria massa vulgar i la deixaria a l'aire sense donar-li més importància de la que té, igual que fa Mendoza quan li fan l'estúpida pregunta de perquè els seus personatges protagonistes no tenen nom.

Parker

Diuen que Dorothy Parker és collonuda, que és la millor, Empar Moliner la posa pels núvols i diu que tothom l'ha de llegir. M'han deixat (l'economia personal no està per donar salta de felicitat) un llibre de la tal Dorothy, cor de crema (de quaderns crema!jaja) i no m'ha agradat gens, tot i els infints elogis que hi ha a la contraportada del llibrede part de molta gent, des de la rodolada fins a Néstor Luján passant per una tal Maria José Obiol que escriu a EL PAIS i que pel nom sembla una intel.lectual il.lustrada no nacionalista en busca de partit. Jo l'adscriuria dins la vessant de literatura depriment que tan bé practica Empar Moliner (una santaulalienca famosa, que va fer un pregó típic i tòpic l'any passat, però no per això a Santa Eulàlia ens hem de deixar d'enorgullir de tenir una escriptora així) en els seus contes, parelles que no s'estimen, matrimonis que es volen divorciar, etcètera etcètera. Com que la tal Parker va viure fa uns quants any el context és diferent, però sembla que busqui el mateix objectiu que la santaulalienca universal, deprimir profundament.
I amb això no em vull posar el més gran compatriota vivent de la Parker en contra, l'heroic Sam Abrams, que el dimecres passat feia un article a l'AVUIon disparava amb bala contra el mal xinat d'en Julià Guillamon i defensava Melcior Comes i la nova fornada d'escriptors no pedants (no imparables) dels atacs del crític de anti-innovació per excel.lència de l'establishment barceloní. Després de cagar-se an Ponç Puigdevall, en Sam demostra la seva classe i la seva qualitat. Per cert, un 10 per l'AVUI que amb les vacances s'arrisca i posa al capdavant de la seva genial secció de diàleg articles de grans literats com la Pesarrodona, el genial Abrams i el pedant prossista però bon poeta Sebastià Alzamora. Tant de bo l'Ignasi Aragy ho arrodoní fitxant el Sánchez-Piñol per a la secció de cultura, si bé crec que l'ha cagat posant en Paulo Coelho a Cultura, autor en qui recordem que es cagava Piñol al programa Alexandria, concretament en el llibre "l'alquimista".