Per qui es farà perdonar Montilla?

No va desencaminat l'ex-alcalde de Mataró Manel Mas quan remarca en una intervenció en seu parlamentària que el ministre José Montilla ha estat el primer ministre capaç de traslladar un organisme del govern central com la CMT del centre a allò que Mas anomena "perifèria"(ergo, el mateix Mas és perifèric).
Sevilla va considerar Montilla massa "xarnego" per ser candidat (com si els votants del Psc fossin uns racistes) però Montilla ha anat fent i serà candidat, i s'ha atrevit a enfrontar-se a l'opa de gas natural sobre Endesa (que incumbeix el seu ministeri).
Això que diu Manel Mas no ho van fer ni els lloats ministres Serra(modernitzador de l'exèrcit), Lluch(creador de l'estat del benestar a Espanya segons alguns), Borrell(el ministre d'obres públiques que menys va invertir a Catalunya i que anava donant lliçons de com fer carreteres a la Generalitat quan a ell mateix se li va ensorrar la carretera del seu propi poble feta pel seu propi ministeri) o Majó(el breu).
Tots aquests ministres que ara s'ha endut el vent no es van atrevir a fer res per solucionar, per exemple, el dèficit fiscal històric de Catalunya (de la mateixa manera que l'Ernest Lluch no es va atrevir a treure's aquell paperet que portava a la butxaca que donava dret al Psc a votar no a la LOAPA, es va fer caca). Havien de demanar perdó pel seu accent, pel seu lloc de procedència, per ser del mateix lloc que en Pujol. Montilla a qui haurà de demanar perdó? De què s'ha d'avergonyir Montilla? Oi que ser català ho ha triat ell? Amb qui ha de passar comptes?

Carta apareguda avui a la premsa de Barcelona firmada per l'amical de Mauthausen:

"

Els jueus i el PP a Catalunya

Una vegada més han recaigut ofenses envers les víctimes del nazisme, ara a través de les paraules expressades per la Sra. Esperanza Aguirre sobre les similituds entre el tractament dels militants del seu partit a Catalunya i el que van rebre els jueus a l'Alemanya nazi. Pervertir la lliçó de la història no té qualificatius, pel que significa d'absolut menyspreu envers els milions de víctimes, jueus, gitanos, homosexuals, asocials, testimonis de Jehovà, presoners de guerra i polítics, i entre ells milers de republicans. Les legítimes discrepàncies polítiques, pròpies de tota societat democràtica, i un mal ús de la llibertat d'expressió en cap cas poden utilitzar-se per banalitzar aquell passat infame, fent comparacions mancades de tot rigor històric. El règim hitlerià va desmantellar totes les institucions democràtiques, va exercir la violència en totes les modalitats i graus inimaginables, va perseguir sistemàticament els considerats enemics, va promulgar lleis de segregació i anul·lació civil -més d'un miler-, va explotar en règim d'esclavitud fins a la mort, va perpetrar matances massives als països ocupats i va arribar a planificar la mort industrial. ¿Quines són les lleis i disposicions que han obligat els militants del PP de Catalunya a deixar la seva professió o estudis, a prohibir-los la circulació, a seure en tramvies i bancs públics i a aparellar-se lliurement, a renunciar a totes les activitats, a ser espoliats dels seus béns, a ser confinats en guetos, per acabar, finalment, sent exterminats? Aquella dinàmica criminal de persecució, assassinat i genocidi no va ser fruit de cap confrontació parlamentària, en un marc democràtic, sinó el resultat d'una visió racista, excloent i dominadora, que abastava també els enemics polítics, com ara els republicans antifeixistes, abandonats a la seva dissort per una dictadura, aliada del règim hitlerià, i potser molt propera a certes manifestacions que ens causen estupor i dolor.

Per la dignitat de totes les víctimes del nazisme, els seus familiars i amics.

Amical de Mauthausen i altres camps"

Gràcies

Sáez la clava:

" Ahir els comentava que ERC està buscant una nova música per al seu hit-parade de 2003, Equidistància. I justament ahir, a l'AVUI, Joan Puigcercós ens va oferir un tast dels nous arranjaments melòdics, harmònics i coreogràfics de la peça. Deia Puigcercós: "Ara, ERC està deslligada d'aquell compromís (el Tinell) i, malgrat que considera necessari un govern catalanista i d'esquerres, tenim les mans lliures per contemplar totes les opcions". En realitat la lletra original diu: "Ara que ens han expulsat del govern i que Zapatero ens ignora, haurem d'insinuar que també podríem pactar amb CiU". És molt probable que aquesta sigui la cançó de l'estiu i superi El Koala. Com és habitual en el gènere, la melodia és prou enganxosa."

Gràcies

Si hagués de triar entre França i Espanya com a països tolerants amb les minories, escolliria Espanya, potser més tolerant i menys opressor. Ara, Luis Aragonés es mereixia una lliçó.

Etnicisme

Llegeixo amb preocupació el blog d'un tal Francesc Xavier Marín, pel que es veu un dels caps de l'escola de formació del Psc (conjuntament amb el delinqüent rehabilitat Josep Maria Sala). Està content pel nomenament de Montilla com a candidat, m'en congratulo, ara, si aquest home és un dels caps de l'escola de formació (ergo, "forma" als militants) vol dir que es confirma la meva teoria sobre que el Psc és un dels partits més hipòcrates a nivell europeu, els seus propis dirigents no es creuen ni una sola paraula de tota la pedagogia que han fet per l'estatut, ni una sola, potser el Marín és l'únic que es creu alguna cosa potser(algun dels seus posts és bastant potable). Per ells l'estatut no era necessari, era una cosa nacionalista i no interessava. Evidentment, aquests brillants pensadors no s'han parat a pensar ni un moment i a comparar els serveis socials d'Euskadi amb els de Catalunya, realment no m'estranya la patada al cul al president, si són tant i tant obtusos.

Ara, no era d'això del que volia parlar, volia comentar els motius que dóna el tal Marín per justificar l'elecció de Montilla. Fan molta por i anuncien una campanya electoral en la qual el Psc, una vegada més, tornarà a treure el fantasma i l'espantall de la sang, tornarà a dir sense contemplacions que Ciu és un partit racista, tornarà a fer del centre de la seva campanya un discurs etnicista. Atenció a les perles que deixen anar(la negreta és seva):

"Es un lugar común decir que Cataluña es un crisol de distintas culturas, en la que el 50% de su población procede de otros pueblos de España. Probablemente, la misma que se abstiene en las autonómicas. Ergo, ya lo tienes ¡¡ Si queremos atraer a nuestra propia bolsa de fieles/abstencionistas -300.000- tendremos que poner al frente de la lista, a alguien con el que se sientan identificados."

No és un problema de discurs, per ell és un problema d'origen dels candidats. I en els comentaris...

"Pero tambien porque tendremos un Presidente de la Generalitat que ya no es de la "burguesía barcelonina" de aquellos que están convidados todos en las mismas bodas, bautizos y entierros. La transición contigo Montilla se acaba en Catalunya y esta nueva etapa será la de la Catalunya real, la Catalunya de los de "soca i arrel" y la de los venidos de fuera, que integrados en el crisol catalán,la hemos transformado en "rica i plena"."

I més, la que considero definitiva, d'un dels comentaristes (que quedi clar que no ho ha dit en Marín):

"Pienso que, aprobado el nuevo estatut, al que prometo voté SI, ha llegado la hora de centrarse de lleno en las politicas sociales. Soy de ese sector del socialismo catalan que se descolocó con el giro nacionalista de Maragall.Pero lo he respetado e incluso valorado en algunos aspectos. Ahora toca Montilla y estoy convencido que, la legislatura que él presida, se convierta en la del internacionalismo frente al nacionalismo, la multicultiralidad frente a los hooligans de la barretina y donde primen, de verdad, las políticas sociales. Saludos."

I d'altra banda, la vanguardia de dissabte demostra que no només el Psc és un partit hipòcrata, també ho és el Psoe. Pel que diu Eusebio Val, corresponsal a Washington, Espanya és el país europeu on més avancen sentiments antimusulmans i antijueus, així com antiamericans(el país més antimericà d'Europa, no m'estranya tenint en compte el paperet de Zp en na desfilada on no es va aixecar quan va passar la bandera americana per pur electoralisme, com ho va ser la promesa de l'estatut). L'informe, elqborat pel pew research, el va presentar l'ex-secretària d'estat dels Eua Madeleine Albright i demostra la buidor absoluta del discurs de l'aliança de civilitzacions que ha fet Zapatero reiteradament, bandera de la seva política exterior, política el màxim èxit de la qual és la frase "¿hola, qué tal amigo?". Zapatero demostra una vegada més ser un polític de paraules, no de fets (ho va demostrar també amb l'estatut i la retirada de tropes, ambdós incomplint promeses).

I per cert, s'han plantejat aquests senyors del Pew Research extendre l'estudi a d'altres col.lectius, com per exemple els catalans? Us imagineu els resultats tenint en compte la pedagogia de Pp i d'altres amb l'estatut?

Portbou combativa

Aquesta notícia em fa pensar que aquells que demanen una renovació de la classe dirigent no s'equivoquen pas del tot. Tant es poden allunyar els interessos dels buròcrates dels dels ciutadans?:

"Els veïns de Portbou (Alt Empordà), encapçalats pel seu alcalde, Manuel Flores (CiU), van decidir ahir obrir pel seu compte el túnel del Coll del Frare, perquè consideren que l'obra ja està acabada i que la inauguració oficial s'està endarrerint sense cap justificació.

Aquest túnel connecta els municipis costaners de Colera i Portbou i estalvia als conductors un bon tram de revolts perillosos. L'obra forma part del projecte de condicionament de l'últim tram de la carretera N-260, que va començar a executar-se a principis de l'any passat amb un pressupost de 12 milions d'euros i ja s'havia d'haver obert al trànsit l'octubre de l'any passat."

Mundial per tothom

Ho diu e-noticies, el primer ministre escocès no dóna suport a la selecció anglesa, de fet desitja que perdi(que ho expliquin al "jefe" d'esports d'el Periódico, l'Emilio Pérez de Rozas, castellanoparlant militant que es va cabrejar quan Carod va dir que anava amb Polònia):

"El primer ministre escocès, Jack McConnell, ha expressat que vol que l'Equador derroti Anglaterra en l'emparellament dels vuitens de final del Mundial d'Alemanya. McConnell, que pertany al Partit Laborista, ha expressat que Escòcia continuarà sent un lloc de benvinguda per als anglesos, però ha admès que donarà el seu suport al combinat de l'Equador en el partit que l'enfrontarà contra Anglaterra. Aquesta decisió del primer ministre escocès d'animar els equips que s'enfronten a Anglaterra ha suscitat grans crítiques, i fins i tot una companyia de Londres ha cancel·lat una conferència a Escòcia per protestar contra aquesta mesura. Tot i això, McConnell ja ha advertit que no pensa canviar de parer i ha explicat que "ja em coneixeu. Sempre dono suport a l'oprimit".

El primer ministre, però, també ha lamentat les agressions a un nen de set anys a Edimburg i a un discapacitat a Aberdeen, els quals van ser colpejats per portar samarretes de la selecció anglesa."

França-Espanya
Dimarts la "selección" s'enfronta als bleus(o gavatxos) per accedir a quarts de final del mundial. No sé qui em cau pitjor. Ara, atenció a les paraules del seleccionador gavatxo que recull "La razón", tretes de libération:

"En aquellos partidos de críos, cuando los emigrantes en Francia venían del otro lado de los Pirineos, alguna vez le tocó oír «sucio español». «Yo no soy español, soy catalán», respondía. Una frase que sorprende, tratándose de hace cincuenta años. Recordando esta anécdota en una entrevista reciente con «Libération», el preparador se lanzó a una defensa de la identidad catalana del Barça y aplaudió que Frank Rijkaard saludase en catalán en su primera conferencia de prensa: «Mantener tu identidad es afirmar que existes, que nadie tiene derecho a apartarte»."

Més agressions
Molt bé Arcadi, tu ja et pots anar fent la víctima perquè uns nens malcarats t'han fotud una "colleja" i la "policía autonómica" no et va protegir prou, però atenció als catalanoparlants que viuen a València i els tracten així. Molt bé molt bé, realment objectiu. És el cas de Marc Peris, redactor de l'Avanç.
La piscina de Lleida
El filòsof Norbert Bilbeny parlava dilluns passat a la Vanguardia de la mort d'un magrebí en una piscina pública de Lleida, es veu que el socorrista no el va poder salvar i el va deixar momentàniament embolicat amb una manta al mig de la piscina mentre venien a buscar el cadàver, es veu que estava destrossat. Els banyistes no es van ni immutar, fins hi tot algun li va demanar canvi. Els tios seguien prenent el sol. Avui Enrique Vila-Matas en parla a El Pais.
Això em recorda aquella fotografia presa al sud d'Espanya d'un cadàver d'un magrebí al costat d'uns banyistes en una platja de Cabo de Gata. Arcadi Espada va criticar fotògrafs i banyistes per no moure un dit. El malentès va superar límits.

Mascarell i Maragall

Ferran Mascarell és una de les poques persones que pot elogiar Maragall sense provocar rialles i riotes. No forma part de la seva camarilla però sempre li ha estat lleial i ara li ha tret les castanyes del foc al departament de cultura, literalment incendiat abans qua arribés ell. L'article que fa acomiadant-lo és potable. I gens sectari, cosa totalment anormal en el partit més sectari que conec a nivell occidental, el Psc (molt més que el Psoe, en això sí que són independents).
Vols de la Cia
Diuen que quan el dit assenyala la lluna el ruc mira el dit, Llibert Ferri explica el dit i la lluna dels vols secrets de la Cia a Europa.

Votants

El meu pare i la meva tia, habituals votants de Ciu, sabent que s'en penedirien i recordant com els van enganyar amb l'estatut del 79, van votar sí per no anar a pitjor.

El meu germà no va votar l'estatut del 79, però és votant de Ciu i el text no li semblava tant malament. Ha estudiat dret administratiu, vull dir que té l'opinió fonamentada.

La meva cosina castellanoparlant i habitual votant de Pp i Psoe, es va quedar a casa "por lo mal que lo han hecho". La seva mare, també castellanoparlant i votant de Pp i Psoe, va votar sí per matar el tema.

La meva dona de la neteja no va anar a votar perquè va arribar tard de Calella(del poble vaja), però tenia molt clar que "hemos ganado".

La meva tia i un amic meu, habituals votants d'Erc, van votar sí també per evitar anar a pitjor i per evitar fer el ridícul amb un "no". Diuen que a partir d'ara potser votaran en blanc.

Dos amics meus votants d'Erc van votar sí perquè el Mas és el que menys malament ho havia fet i l'únic que se l'entenia quan parlava, apart dels del Pp, que tenen el problema que s'els entén massa bé.

Un amic meu que parla occità i euskera va votar no "perquè no n'hi ha prou"(unga).

Un amic votant d'Erc i que creu que Carod és un gran líder va votar no perquè no li semblava bé la retallada.

Dos amics votants de Ciu a les catalanes i del Psoe a les espanyoles van votar sí per evitar votar amb Erc i Pp, els hi tenen ràbia.

Dos amics votants de Icv i Psc, encantats d'haver-se conegut i que admeten que podrien intercanviar-se els vots, van votar sí perquè sí(sic).

El meu germà, habitual votant de Ciu, Erc i blanc, va votar nul perquè no va trobar ningú que li digués si el preàmbul tenia validesa jurídica.

El meu tio, votant de Ciu, va votar en blanc "perquè a mi no me la tornaran a fotre".

No tinc el plaer de conèixer votants peperos. Deu ser el vot ocult. O que jo no visc a "la Catalunya real".

Qui votarà tota aquesta gent l'octubre que ve? Sorpesa...
AVE i França
Per cert, el comentari d'Emiliano Jiménez és molt oportú, ens n'hauriem de fer més ressò, després de la bufetada d'iberia ara això, i nosaltres parlant de si Maragall es tornarà a presentar...

Violència

Qui diu que només els nacionalistes espanyols són víctimes de la violència a Catalunya?
El candidat de Ciu per Girona, Carles Mascort, va haver-se de retirar per amenaces de mort que estan sent investigades. El seu substitut, el blogger i director de Catalonia Today Carles Puigdemont és un gran periodista, però no he vist a Arcadi Espada queixar-se d'aquesta vergonya que obliga el segon partit de l'ajuntament a retirar-se. En canvi, quan a ell li foten "colleja", aquí no hi ha democràcia.

Post-referèndum

Ramon Bassas ja ha començat a fer electoralisme demagog. Propi d'un membre del seu partit.

El fet inapelable és que el no és més alt als feus del Pp (Sarrià, el barri barceloní més contrari a l'estatut, 29%, Castelldefels, Salou i Tarragona 26%, 33% i 29% respectivament, són tots llocs on el Pp té força, només a Tarragona Erc li fa ombra). Podem dir amb molta seguretat que el no d'aquests llocs no era d'Erc, ja que, per posar un exemple, al barri de Gràcia (que contrastant amb el de Sarrià potser és el més propici per Erc) un 20% de no. Erc ha movilitzat electorat a algunes comarques de Girona. L'elector d'Erc que ha anat a votar en general ha votat sí, li és més fàcil donar la raó a Mas en un referèndum difuminat que en unes eleccions en forma de txec en blanc.

Una altra cosa que en Bassas no diu volgudament és que l'elector socialista no s'ha movilitzat, i d'aquí ve gran part de l'abstenció, Sant Coloma (39% participació), Badalona (40% participació) i Badia del Vallès (35% participació) certifiquen inapelablement que el Psc no ha movilitzat els seus votants.

Pel que fa als votants de Ciu, em remeto a aquest enllaç de vilaweb. Potser són els més complicats de medir.

Ara, per quan un anàlisi estadístic seriós del referèndum que posi els punts sobre les i?

Estatut per tothom

No sé com enllaçar-ho però avui ho han comentat al programa de RAC1 (Xavier Bosch, Joan Olivé, Josep Maria Solé Sabaté...) d'anàl.lisi del referèndum, hem viscut una campanya espanyolitzada com mai, i el màxim exponent l'explica Toni Soler al seu article a la Vanguardia: què pintaven tantes pancartes de pau i "paz" en un míting per explicar l'estatut?

I per si a algú li interessa, jo he votat sí. Sé que m'en penediré, però si alguna cosa bona tenia aquest referèndum és que votessis el que votessis foties a algú. Les temptacions de donar pel sac a qui va iniciar tot aquest espiral de radicalisme (un Zapatero una tarda de novembre en què no podria imaginar que ell acabaria sent president del govern d'Espanya) eren molt altes, però els terroristes del micro (en feliç expressió de J.B. Culla), la comptessa de Murillo, els ciudadanos (amb el gran Boadella, pro-"tanques a la calle")... m'han empès a votar sí. Un sí a la contra, però sí al cap i a la fi. Sincerament, no m'he llegit l'estatut, i alguns partits (ja sabem de qui parlem) tampoc estaven gens interessats a explicar-lo, potser el pitjor és que no he vist cap alternativa viable.
I ara compte amb LOFCA, LOAPA, etc... que ja ens coneixem...

Nueno, Ramoneda i Tremosa

Vaig llegir un dels 2 articles (el de Pedro Nueno) que avui cita Tremosa, no n'he parlat perquè no sabia com fer-ho. Si ho diu el mestre, jo callo:

"Aquesta setmana també he patit mal d'alçada en llegir el professor de l'IESE Pedro Nueno a La Vanguardia, que tot parlant d'aeroports ja parla del nostre declivi econòmic enfront de la faraònica T4 de Barajas, que titlla literalment de Marbella 2. També l'he experimentat llegint Antoni Serra Ramoneda a Món Empresarial, que conclou que amb nou o vell Estatut la discriminació d'inversions que patim no s'acabarà: "No té solució", diu literalment. I mentre les agències de viatges parlen de greus pèrdues econòmiques si Iberia ens deixa només els vols de baix cost, Maragall va parlant de tornar a ser candidat i president, tot just després d'estimbar els qui el van salvar de l'abisme ara fa dos anys i mig. "

Llavina i Espriu

Excepcional Llavina avui a la Vanguardia. No puc enllaçar-lo perquè els "lumbreras" dels webmasters de la Vanguardia han remodelat la web i és impossible d'enllaçar.
Llavina fa, podriem dir a 4 mans amb l'incombustible Àlex Gutiérrez (que està a tot arreu, director de comunicació21, línia Vallès i Benzina, d'on fa potser la meitat dels articles), la revista benzina (i en forma part del consell editorial).
Benzina es basa en unes quantes col.laboracions de reporters free-lance, d'uns quants articulistes de prestigi (el pror Francesc Pujols Enric Vila i l'imparable Sebastià Alzamora de l'Avui, el crític teatral Marcos Ordóñez, el desconegut Guillem Martínez i ara també l'inefable Xavier Bertran també conegut com "lo Cartanyà", a més dels mateixos Llavina i Gutiérrez), d'entrevistes vàries i de desenes de crítiques literàries, cinematogràfiques i teatrals la majoria dels mateixos Gutiérrez i Llavina (ah, i propostes originals com un concurs de contes i també vàries vinyetes).

Doncs bé, després de la falca només volia dir que Guillem Martínez va fer un article fent "caca" a sobre de l'obra de Salvador Espriu, i Jordi Llavina (fent ús dels seus poders que li dónen una mica de notorietat) s'ha fet "caca" en Guillem Martínez a la Vanguardia. Sembla una batalleta literària més, per mi no ho és. Espriu sempre m'ha agradat i veure l'article de Martínez (que no vaig entendre suposo que per la meva poca traça lectora) em va deixar bocabadat. Llavina, que té el do de criticar durament les seves pròpies obres (com la guanyadora del premi Josep Pla de l'editorial Destino "Nitrato de Chile") deixa l'obra d'Espriu neta com una patena d'insults. I per cert, Llavina ha tret un poemari molt bo i recomanable, "la corda del gronxador"(Editorial Moll, amb pròleg del gran gran Sam Abrams, del qual avui recomano aquest article) guanyador del premi més ben dotat de poesia catalana, el ciutat de Palma (que otorga un ajuntament del Pp, casualitats de la vida).

Canvis sisplau

Vicenç Villatoro critica amb duresa el victimisme imperant en la classe política i la societat civil catalana. La veritat és que si parlem de victimisme, els ciutadans de Catalunya i el Pp compleixen amb la dosi de victimisme amb escreix, de fet en són els campions. Hi estic d'acord, fins hi tot si busquem l'actuació més patètica i anti-catalana d'un agent espanyol (la connivència AENA-Iberia) podem buscar culpes interiors dins Catalunya, com per exemple la inòpia d'uns consellers d'obres públiques miops:

"Per aquesta via podem arribar a les pitjors patologies del victimisme. Unes patologies que aquests dies comencen a treure el cap. La primera, ja que es tracta de ser víctima, ja que presentar-se com a víctima es considera útil i positiu, que la gent prefereixi perdre el partit per un penal injust en l'últim minut que no pas guanyar-lo, encara que sigui per la mínima. Que la gent trobi més plaer en la derrota que pot presentar com a injusta i que el victimitza, que en la victòria, per positiva i eufòrica que sembli. I encara una segona patologia: que per ganes i utilitat de ser víctima o de presentar-se com a víctima, la gent acabi proclamant que ha perdut injustament fins i tot aquells partits que ha guanyat. El pitjor victimisme és el que troba gust a proclamar-se víctima, o el que calcula els rèdits que proporciona aquesta proclamació. I aquest victimisme és una de les llavors del populisme."

Crisi econòmica
On s'és vist que un conseller pugui canviar arbitràriament un projecte judicial descomunal després d'un canvi de govern posant en serioses dificultats a l'arquitecte? A Catalunya. I no us perdeu què diu l'arquitecte de València.

Masoliver, el nou Oleguer

La pregunta és: ells es consideren liberals?
Miquel Masoliver renuncia a jugar amb la selecció espanyola d'hoquei patins

Un dels jugadors del Barça d'hoquei patins, Miquel Masoliver, s'ha convertit en el primer blaugrana que renuncia a jugar amb la selecció espanyola. Carlos Feriche l'ha inclòs en la llista de jugadors per al pròxim Europeu, però Masoliver ha dit que ja ho ha guanyat tot, i que, a partir d'ara, vol jugar amb la selecció catalana. De tota manera, el club li està fent reconsiderar aquesta posició, ja que, si no al·lega lesió o una causa de força major, podria acabar sancionat sense jugar entre 2 i 5 anys, tant a la selecció com al club.

Si sóc jugador de futbol i renuncio a jugar amb la "selección nacional" un partit de costellada simplement perquè prefereixo centrar-me a jugar per qui em paga el sou (el meu club de futbol) també em multaran cinc anys?

El paper de Ciu

.Toni Soler, conductor del programa "Minoria Abosluta" de RAC1 i de "Polònia" de TV3 (sense cap mena de dubte el periodista amb més influència política en aquests moments a Catalunya, on a quasi ningú interessen debats com el d'avui) afirma a la Vanguardia:

"Neopujolismo
Con los del no abocados al fracaso, y el PSC prácticamente descabezado, parece que CiU lo tiene todo de cara. Goza de un líder sólido, sus bases nunca rechistan, y su pirueta táctica no sólo no le pasa factura, sino que puede resultar premiada; es el premio al más pillo, al que mayor provecho ha sacado de tanto mercadeo. Es también la confirmación de la influencia de Zapatero en el electorado catalán; una foto con el presidente es toda una credencial. Ni siquiera importa que Duran Lleida, en un mitin, pidiera a los suyos que "no se fíen" de ZP ni de sus promesas. Es decir, desconfiad del que ha pactado conmigo. Como Pujol en tiempos de José María Aznar. Finalmente, las expectativas electorales de CiU también son una recompensa al olfato de Artur Mas, que parece saber mejor que nadie hasta dónde llegan las ansias reivindicativas de la mayoría. Eso también lo bordaba Pujol. La marca CiU sobrevive a su fundador. "

Potser la pregunta és, d'acord, enmig d'un "agárralo como puedas" Mas ha estat el més puta de tots, ha demostrat més intel.ligència. Ara, això millorarà el benestar dels catalans?

donant voltes

Salvador Cardús avui està que se surt:

"¿Cal recordar que el respectable són les persones, ni que tinguin idees insensates, però que les idees -encara- no tenen drets humans? Efectivament, l'imperi del subjectivisme del gust, propiciat per un mercat que necessita consumidors dòcils i domesticables per la moda, arriba a l'esfera del pensament, fent creure que cadascú pot pensar el que li vingui de gust, ni que sigui d'una ignorància integral."

i més:

"Lamentablement, aquesta confusió es va estendre a la democràcia, de manera que el principi "una persona, un vot", que és una manera pràctica de concretar el mite de la voluntat popular, ha acabat amb una animalada com la que diu que "el poble sempre té raó", digui el que digui."

Economistes pel no
Un grup d'economistes solvents i independents han fet un manifest demanant el vot contrari a l'estatut. És un motiu de pes per votar que no, molt més que Carod-Rovira que no està gens lluït aquests dies.
Diuen que l'estatut no resol el dèficit fiscal. La qüestió és: això ja ho sabem. Ara, aniran les coses millor o pitjor si hi ha una catari col.lectiva monstruosa i surt el no?
Això no ho sé, la història ha donat la raó als qui vam votar no a la constitució europea, Europa estava amb nosaltres (o els seus ciutadans, que no els seus dirigents) i no ha passat res. Però Europa és forta, ho és tant Catalunya? I l'altre pregunta és: què fa Salvador Cardús, sociòleg fins on jo sé, firmant aquest manifest?
Ara, si aquests professionals demanen el no, no ho fan en va. Votar no no té perquè ser freak.

Termes i la vaga

Josep Termes, premi d'honor de les lletres catalanes, atenció:

"Una de les aportacions de Termes per posar llum en aquest període ha estat l'estudi de la Batalla de l'Ebre: "Va ser un disbarat absolut perquè la guerra ja estava perduda. Ja veurem si es va fer perquè Catalunya aparegués com la culpable per la pèrdua de la guerra, ja que el seu catalanisme molestava i se l'havia de mostrar com la perdedora". Després de tots aquests anys, Termes no ha perdut la capacitat d'indignar-se quan algun dels seus col·legues espanyols li retreuen que Catalunya no va fer prou per guanyar la guerra."

TVE1
No fa massa, el director del programa del 33 Millenium (que havia sonat com a possible director de TV3) Ramon Colom deia que l'obligació d'una televisió és emetre programes, no fer-los. Així doblant sèries i programes d'altres llocs a Catalunya ja en tindriem prou. Aquí ja ve la retòrica Villatoro que TV3 quan intenta imitar les teles espanyoles per audiència i que ens cal un punt de vista català, però la idea de Zapatero d'acomiadar el 40% dels treballadors de RTVE va en aquesta direcció.
Només això explica que el dia que els treballadors de TVE1 van anar a la vaga, el canal va obtenir un 18% d'audiència, molt més que quan té tots els treballadors rendint i fitxant.

Això encaixa amb un cas de llibre (del Varian, concretament) on explica la vaga de 1979 del sindicat d'agricultors dels Eua "United Farm Workers" contra els cultuivadors d'enciam de Califòrnia. La reducció de l'oferta d'enciam va provocar un augment de preu tant gran (es va multiplicar per 4) que els beneficis respecte abans de la vaga es van duplicar. Els va sortir el tret per la culata.

Agressions

Com ja he dit en un altre blog, la gent que ahir va agredir a Arcadi Espada a Girona són els mateixos (els maulets) que van agredir un militant d'Erc al Fossar de les Moreres l'11 de setembre passat.
Els mateixos.
Això ha passat per alt a tothom qui ha aprofitat l'avinentesa per dir que a Catalunya no hi ha llibertat i bla bla bla. No els hi vaig sentir condemnar l'agressió a aquest militant d'Erc de tota la vida, sense una columna a la caverna mediàtica i un blog ultravisitat. Que estrany, l'Arcadi hauria de ser el primer a condemnar agressions perpetrades per la mateixa gent que l'agredeix a ell.
Carod va qualificar els maulets, agressors d'Espada, de "frikies, fatxes i ressentits".

I aprofito per reclamar a la caverna que condemni totes les agressions perpetrades (a cara descoberta i directament pels líders com el González Lizondo de la foto) per l'extrema dreta blavera valenciana contra el valencianisme, ja sigui a les llibreries 3 i 4 o la casa de Joan Fuster. I aquells sí que no van tenir "policia autonòmica" que els protegís com l'Espada, la guardia civil i la policia nacional (volgudament o no) no van fer res per enxampar els agressors, cas que em recorda al pobre Guillem Agulló, un cas de llibre digne de ser estudiat per algú com l'Arcadi Espada.
A la imatge amenaces del líder del blaverisme González Lizondo a l'alcalde socialista de València Ricard Pérez-Casado

Periodistes

Interessant reflexió d'Àlex Gutiérrez (director de comunicació 21 i Benzina) sobre el que ell considera l'únic diari d'abas nacional que tenim, els pros i els contres sobre la taula sense pèls a la llengua. No volem diaris catalanistes, volem diaris que no siguin hostils al catalanisme, i l'Avui podria ser-ne un:

"Crec sincerament que l’Avui era, i és, un bon rotatiu, amb col·laboracions d’opinió i literàries de primeríssima magnitud. Té un biaix, però, com tots els altres companys de quiosc: cap dels diaris que tenim a l’abast és prou neutral com per no necessitar acudir a una segona o tercera capçalera. I apostar per diluir la identitat de l’Avui amb l’excusa d’aixecar el sostre de lectors em sembla falaç: com si a Catalunya només 27.000 persones fossin possibles compradors d’un diari com aquest. Els lectoribles hi són, cal trobar-lo. Per això em dol que hi hagi qui espera amb delit la notícia del seu tancament o que se’l menystingui per la quantitat de diner públic que ha rebut. ¿Que potser no ha estat troncal a la premsa catalana dels darrers vint-i-cinc anys? Cal recordar que El Punt, tot i la seva importància i qualitat, no compleix les funcions de diari nacional. I El Periódico no està escrit originalment en català, cosa que el desqualifica per al càrrec."

Estatut i lliçons de periodisme
Aquests dies al diari d'en Polanco fan una entrevista cada dia a algú de la societat civil amb càrrec o visibilitat mínima (l'altre dia a una actriu del cor de la ciutat). Entrevisten al president d'una associació gai. Resulta que el noi, estranyament, fa un discurs que s'ajusta al que diu el partit de Pepe Zaragoza, critica durament Mas i Carod i en canvi té bones paraules per Maragall i Bargalló. Conclusió del ciutadà de peu: la societat cada dia s'identifica més amb el Psc i arrassaran a les eleccions.

"P. ¿Cómo ha vivido su entorno el debate?

R. En la facultad se ha hablado mucho del Estatuto, pero la discusión ha sido muy ideologizada. Por ejemplo, ¿a quién le importa si Cataluña es o no nación? Sólo al electorado de ERC. A mí me da igual, pongo por delante otras cosas, porque la nacionalidad es un sentimiento que llevo por dentro."

Estranyament, qui firma aquest blog coneix personalment a l'individu en qüestió(Diego Pol), milita al Psc (caxis, el periodista de El Pais, Lluís Pellicer, es va oblidar de preguntar si militva en algun partit) i és més papista que el papa. Una lliçó de periodisme.

Hipocresia internacional

Via Barcepundit veig la hipocresia que destila el mitjà d'esquerres oficial d'Europa (el Guardian), és realment gros que després de la paranoia i l'obsessió (justificada) amb les presons d'Abu Gharib(i les fotos de soldats americans torturant presos iraquians) ara no condemnin una pena de mort sense judici.
Tampoc he vist cap mitjà dretà ni esquerrà condemnar el genocidi de Darfur com s'ha fet amb Gaza, per exemple, amb la mateixa contundència.

Bargalló, memorial (II) i botiguers

L'àudio que mostra e-noticies és preocupant, no sé si Bargalló ha estat a l'alçada d'un primer ministra d'un país. Bastant escandalosa la batussa amb Xavier Rius, director d'e-noticies, és un impresentable però tu ets el primer ministre, o eres.
Guardia civil
Fins a quin punt és discrecional la quantiat d'agents de polícia que patrullen un territori? Fins a quin punt ha de reflexionar interior (i Alonso i Rubalcaba, i també tots els diputats que també tenim a madrid, inclosos els 21 socialistes) sobre el fet que fins que el nivell d'atracaments no ha arribat al súmum interior no hagi reaccionat?
Botiguers
Vagarejant per la web de Ramon Tremosa trobo la versió catalana i la castellana (per el perdiu) d'un article on defensa a ultrança els drets dels botiguers. Francesc Sanuy i el seu col.lectiu J.B. Boix ho van explicar moltes vegades, però sembla que mai n'hi ha prou. Ara que Josep Huguet ha estat expulsat del govern hem d'anar en compte, el govern d'esquerres pot finiquitar definitvament el petit comerç amb el beneplàcit d'economistes com Antón Costas, que té la barra de donar la culpa als botiguers del diferencial d'inflació de Catalunya respecte la resta de l'estat i Europa:

"LA PATRONAL espanyola
de les grans superfícies, ANGED,
ha criticat durament els governs
de dretes de CiU per la seva limitació
a l’establiment de nous grans
centres comercials, que era justificada
per la defensa d’un model de
petit comerç que dinamitza els
centres de les ciutats catalanes i
que evita la seva desertització. Esperem
que no sigui aquest actual
govern d’esquerres català el que sucumbeixi
als desitjos renovats de
les grans superfícies de monopolitzar
la vida comercial de Catalunya,
i que tampoc passi a la història
com el govern liquidador del
petit comerç català de proximitat,
un model secular d’urbanisme
compacte i de cohesió i integració
social."

Memorial de greuges i benzina

Iberia ho ha tornat a fer. Deixarà tots els vols que operen des del Prat excepte el Pont Aeri, la línia més rendible del món. A banda que algú ens hauria d'explicar com és que preocupa tant que una empresa en ruïna marxi d'un aeroport tant rendible (com deia el Pais avui que havia dit Joan Clos és tant rendible que no fa falta invertir-hi, s'autofinança), sembla que moltes altres companyies s'interessen pels hubs (o drets de vol) que Iberia deixa lliures.

Moltes vegades s'intenta banalitzar la publicació d'una balança fiscal, ho fan sovint membres de Psc i Pp. No és banal, per alguna cosa Iberia no dóna dades sobre el Prat, ni tampoc Aena. D'algun lloc han de sortir calers per finançar aeroports com el d'Extremadura que funcionen només per equips de futbol i per alguns caçadors. Ara algun nacionalista espanyol em diria que ells també tenen dret a tenir aeroport i que jo sóc anti-espanyol, és clar que poden tenir aeroport, però amb racionalitat i transparència.
Més enllà d'això, el que és realment preocupant és que dels vols que deixa Iberia, altres companyies es freguen les mans per ocupar-los. Iberia prefereix perdre diners i potenciar Barajas que guanyar-ne i descentralitzar-se. És realment preocupant pero sempre ha estat així, el fet de ser una companyia privada ho fa encara mes estrany, haurien de maximitzar beneficis però prefereixen no fer-ho.

I un signe positiu, el gremi hoteler anuncia movilitzacions contra Iberia si es materialitza l'amenaça. Ja era hora, tal com reclamava Agustí Fancelli avui a El Pais, que la societat civil es movilitzi per motius com aquest.

Per cert, interessant l'article del representant de la Generalitat al comitè de rutes aèries, aporta una mica de llum a aquest caos.

Benzina
La revista benzina ha portar durant tot aquest mes una interessant entrevista amb Empar Moliner. Dóna la seva visió sobre els articulistes i columnistes en general, els que li agraden (Monzó o Espinàs) i els que no (Rosa Montero). Els seus consells també ens poden ser útils als bloggers.