h2 class="sidebar-title">Links

Una mica de tot, sobretot barreja de política, literatura i economia, i el que faci falta (per contactar p20899@yahoo.es)

Friday, September 29, 2006

Per fi

(Via vilaweb)

S'inaugura la fundació en memòria de Joan Coromines

El centre porta el nom del pare del filòleg, Pere Coromines

Gairebé deu anys després de mort, l'extens llegat del lingüista Joan Coromines (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, 1997), s'ha dipositat a Sant Pol de Mar, a la Fundació Pere Coromines, inaugurada ahir al vespre. Presidida per l'editor Max Cahner, porta el nom del pare de Coromines per decisió del lingüista. La Fundació s'ha constituït amb la finalitat de mantenir viva la tasca que va dur a terme Coromines: l'estudi de la llengua catalana.

El centre reuneix els estudis filosòfics, històrics, literaris i lingüístics de Joan Coromines i s'ha erigit a la casa d'estiueig que la família tenia a Sant Pol, a primera línia de mar. En total, hi ha recollits més de set mil volums de la biblioteca particular del lingüista.

La Fundació, la van inaugurar ahir el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que va qualificar Coromines de català universal, i l'editor i ex-conseller de Cultura, Max Cahner, que presideix el patronat del centre.

Economistes i periodistes


Steven D. Levitt és un excel.lent economista de la Universitat de Chicago que va publicar l'any 2003 el llibre "freakonomics"(traduit com "economia freaky" aquí per la campana), llibre fet a 4 mans amb el periodista del New York Times Stephen J. Dubner, que el va conèixer per un reportatge.
Segnons el mateix Levitt els economistes tenen la capacitat de donar dades que afecten allò més bàsic, i els periodistes de posar-hi l'altaveu, per això és important que s'entenguin, perquè el periodista digui coses certes i l'economista les pugui comunicar, i d'aquí ve l'entesa Levitt-Dubner.
Per il.lustrar-ho amb un exemple Levitt explica que no fa massa va aparèixer pel congrés dels Eua un home que demanava ajudes pels rodamóns. L'home sabia que no li farien massa cas a ell i la seva plataforma (de la mateixa que Enric Marco sabia que si deia la veritat ningú li faria cas), i per això va donar unes dades exorbitades dient que cada segon morien a Eua 45 rodamóns. La xifra és insostenible i donaria més morts rodamóns anuals que ciutadans té Eua, i si giréssim la truita dient que es va entendre malament el missatge i moria un indigent cada 45 segons seria igualment incongruent. Els economistes el van desenmascarar.
M'ha vingut al cap això pensant en el ball de xifres que donen els economistes de Psc, Psoe, Ciu i Erc aquests dies i que Albert Sàez diu que desconcerten al ciutadà, si cada diari fes com l'Avui i tingués a Emili Valdero i Ramon Tremosa preparats per analitzar-ho tot un altre gall cantaria.

Levitt a la foto

Wednesday, September 27, 2006

De opes novament


El gran amic de Fabià Estapé i catedràtic de la UAB Manuel Ballbé ha estat entrevistat avui al programa "la nit al dia".
La senyora Terribas o bé no sap economia (cosa no gaire comprensible) o bé no té ningú a l'equip que li faci bé les preguntes econòmiques, almenys les d'economia política, que no és el mateix que política econòmica.
D'entrada el senyor Ballbé li ha dit que, a diferència del president Manuel Pizarro, els dirigents de gas natural són empresaris de debò, ja que Catalunya és terra d'empresaris. M'agradaria saber quines empreses han aixecat els senyors Fornesa (president de la caixa), Gabarró (president de gas natural) i Brufau (president de Repsol-YPF). Segons Ballbé Pizarro és un broker, no seré jo qui el defensi i és evident que si ara e-on està pel mig és culpa seva, però Pizarro només és un típic funcionari madrileny (advocat de l'estat) que té en el currículum l'amistat amb Aznar.
Ballbé també ha dit que a Alemanya hi ha un nacionalisme transversal empresarial i quan mana la dreta l'esquerra calla a nivell empresarial i viceversa, no com aquí que el Pp no suporta que el Psoe col.loqui empresaris d'esquerres. M'agradaria saber si els senyors Conte (iberia), Alierta(telefònica) o Salgueiro (renfe) són de dretes o d'esquerres...

Monday, September 25, 2006

Visceral


Aznar, finalment, ha après anglès. Fins ara balbucejava frases inconnexes que li servien per cobrar uns cursos a Georgetown com si en sabés. Ara és pitjor. Ja sap construir un discurs coherent i és aquí on el personatge demostra que la megalomania l'ha engolit i, més perillós encara, li surt el racista que s'amaga rere el seu bigoti. Només així es pot intentar entendre que algú amb un mínim senderi fos tan irresponsable de pronunciar les paraules d'aquest cap de setmana a l'Institut Houston de Washington. "Estem en guerra! Occident no va atacar l'Islam, sinó que van ser ells. Són ells o nosaltres.

Aznar, vantat de si mateix, es va animant tot sol i va proclamar-se "fan dels Reis Catòlics", va atacar Zapatero per l'aliança de les civilitzacions ("hem de fer una aliança amb els règim dels aiatol·làs iranians?"), va renyar la Unió Europea per no haver fet prou costat a Benet XVI i va demostrar que viu submergit en un ressentiment històric. Quan es va preguntar per què se li exigeixen al Papa unes disculpes, no se li acut res millor que dir: "Mai no he sentit cap musulmà demanar disculpes per haver conquerit Espanya i haver-s'hi quedat durant vuit segles. És absurd que els occidentals sempre haguem de demanar disculpes i que ells no ha facin mai". Aquest rancor que el rosega no li ve ni de l'11-M ni de fa quatre dies.

Un miserable, un líder petit, mesquí i amb un final a la seva alçada. Ja poden remoure la seva pròpia merda. La història posa a cadascú al seu lloc, Felipe González serà catalogat com a "joven nacionalista", Aznar serà l'home de la misèria, la pitjor cara d'una democràcia massa jove i falsa.

clickair de nou

El candidat Montilla deia fa pocs dies al periódico que ajudaria les aerolínies de baix cost catalanes per la seva importància, i citava vueling i la nova filial d'iberia clickair.
Montilla sempre ha dit que li interessen més els catalans que no pas Catalunya. Hi estic d'acord. Per això no s'entén que Montilla vulgui promoure polítiques o bé ignorants, o bé nacionalistes. Es tracta d'ajudar les companyies catalanes o les que beneficien els catalans?
D'entrada què considera Montilla una empresa catalana? Una empresa amb seu social a Barcelona? Amb accionistes catalans? Que fa l'activitat econòmica a Catalunya? Què seria Endesa tenint en compte que els accionistes seran alemanys, la seu serà a Madrid i la majoria de clients són a Catalunya?
Vueling és catalana en tots els sentits, però clickair? Excloure de les ajudes Ryanair (empresa que ha revitalitzat l'aeroport de Girona i li ha donat una empenta turísitca increïble) o easyjet (ara que s'en va a Madrid perquè Zapatero i Aena li regalen terminals a punta pala) té algun sentit?
Montilla llençava pilotes fora en una entrevista a l'Avui dient que ell no va tenir cap relació amb el macro-desastre que va provocar iberia a el Prat aquest estiu, però suposo que podem estar d'acord que allò no va beneficiar els catalans no? Llavors perquè s'ajuda empreses que perjudiquen els catalans i no a empreses que beneficien els catalans? Per simple nacionalisme? O fa cas a la vella màxima de Henry Kissinger parlant del dictador nicaraguenc Somoza "és un fill de puta però és el nostre fill de puta".

Saturday, September 23, 2006

De opes i Iberia

Fa poc el temps parlava de les tres opes catalanes "embarrancades": es tractava de la de gas natural, polititzada pel Psoe i pel Pp i que ha acabat amb Zapatero regalant les centrals nuclears espanyoles a Alemanya (i iberdrola i gas natural resant per no ser "opades" per algú altre), la de la immobiliària de la família Sanahuja Sacresa sobre Metrovacesa (contrarrestada per una contraopa del president Joaquín Rivero i pel president del València Juan Bautista Soler) i la d'Abertis sobre autostrade. La tercera és la única pactada entre les dues empreses i sembla que ja només li queda superar el veto del govern italià de Romano Prodi, doncs la Ue hi ha donat el vistiblau. Bones notícies, una de les grans empreses d'infraestructures mundials tindrà la seu a Barcelona, o a la zona franca concretament.

Per cert, avui la vanguardia explica que la nova companyia de baix cost d'Iberia Clickair començarà a operar a l'octubre. Sembla que, per exemple, canviarà els dos vols diaris que feia amb Zurich per un sol vol, per tant els homes de negocis no podran anar i tornar al mateix dia i hauran de passar per Madrid o quedar-se a dormir a Suïssa. L'excusa que noe ra rentable és falsa perquè el vol suprimir anava ple com un ou, segons afirmen diversos passagers, ara el vol BCN-Zurich només el podran agafar guiris. La pregunta és: el dret de vol que Iberia deixa lliure l'agafarà algú o quedarà desert? Perquè em aquest cas, per exemple, la companyia Suïssa té vols que fan el mateix recorregut.

Friday, September 22, 2006

clar i valencià

A propòsit del nefast 23-F del qual vaig parlar fa 2 dies a propòsit del recurs que ha presentat Múgica contra els ciutadans de Catalunya(Marc-Àlvaro es pregunta avui si no hi ha coses més importants de què defensar els ciutadans que de la desunió d'Espanya) em ve "al pelu" una entrevista que fa Salvador Giménez per la revista el temps a l'alcalde (entre 1951 i 1957) falangista de Benidorm Pedro Zaragoza Orts:
"S.G.-Ens pot dir la veritat del 23-F?
P.Z.-Tinc tot el sumari fotocopiat del judici.
S.G.-D'acord, però...
P.Z.-No és el moment de dir res, ara bé, no deixa de ser simptomàtic que li carreguen les culpes a Tejero, un tinent coronel de la guardia civil amb un sou de misèria, que ara està mort de fam, quan els qui ho roquestraren continuen al poder, en llocs importants...
S.G.-parlem d'una coartada entre el Psoe, la Ucd i la monarquia per frenar els nacionalismes?
P.Z.-És possible. La direcció estava ben amunt. Hi havia diners, i molts. Tejero no en tenia. El judici del 23-F ha estat una estafa. No s'ha contat la veritat."
Clar i valencià.

Inversió

Dos anàlisis de les previsions d'inversió del govern central (que no estat, doncs l'estat som tots) aquest any tenint en compte que s'ha d'aplicar tenint l'estatut recenment aprovat present(si déu i el defensor d'el poble ho volen). Dues economistes de la Ub fan l'anàlisis en dos mitjans totalment oposats però als quals s'els pot agenciar a dues ideologies que ja sabem, el periódico (no comments) i tribuna catalana, que ha renovat web i és propietat de l'ex-secretari de comunicació del tripartit Miquel Sellarés(Ernest Maragall s'el va carregar sense pietat), cada mitjà té malauradament la difusió que té.
A el periódico l'economista independent de capçalera del Psc, Núria Bosch, qui ja va cantar les excel.lències de tots els models de finançament proposats pel Psc i per Zapatero, explica què s'ha de tenir en compte per jutjar la inversió del ministre Solbes. Lamentablement no parla de la Lofca que s'haurà de pactar en breu ni dels mals símptomes que Solbes ja està demostrant. No sé si Bosch és conscient que parlem de política, això sí, com a catedràtica és bona.
Elisenda Paluzie(col.laboradora de la fundació d'Erc, la Josep Irla, i destacada professora de la Universitat Catalana d'Estiu) sí que parla dels mals símptomes. Segons Paluzie hem de vigilar el fons de compensació interterritorial al qual Catalunya no hi té dret i que fixa Zapatero unilateralment, s'ha de vigilar també la definició d'infraestrutures
i s'ha d'anar amb compte també amb el fet que molta inversió (exèrcit i ambaixades) es fa gairebé completament a Madrid però consta com a inversió per a tot l'estat.
Però el més important, explica el perquè de la diferència de criteris que tenen el ministre Solbes i la cambra de comerç per valorar l'inversió que s'ha de fer a Catalunya:
"El govern de l’Estat encara no ha explicat amb detall l’origen d’aquesta discrepància. Sembla que no està en l’augment del FCI sinó en la definició del que entén per inversió que enguany es limitaria a les inversions de foment i medi ambient i exclouria inversions en recerca i altres conceptes"

Wednesday, September 20, 2006

Múgica a la pissarra


De totes les reaccions que hi ha agut a la premsa al recurs que el defensor del poble Enrique Múgica ha interposat al tribunal constitucional per l'estatut la que més m'ha omplert (literalment) ha estat la de Vicent Partal a vilaweb. De fet he buscat aquest matí a la premsa una reacció o article que digués el que deia Partal, i cap diari imprès me l'ha donat, tots es limitaven a constatar el que va passar ahir.
Jo tinc ben poca memòria però gent més vetarana ja m'ha explicat qui és aquest senyor i quina relació va tenir amb el 23-F, i no és casual. I val la pena recalcar que és Partal qui parla de Múgica, un periodista que va moure cel i terra contra l'estatut buscant ex-alcaldes convergents que hi estaven en contra i escrivint incansablement. I ell és ara qui dóna la visió més ponderada històricament del recurs del defensor del poble, això demostra qui és sectari i qui no en aquest país. Transcric:

"Enrique Múgica no és pas un qualsevol. La seua militància socialista, llarga i honorable, ha quedat tocada aquests darrers anys pel seu festeig insistent amb el PP. Ell, que va lluitar contra la dictadura, és un dels socialistes històrics que ha assumit amb menys complexos un dels trets característics dels continuadors de la dictadura (d'aquesta extrema dreta de què parlava Zapatero fa dies), que no és sinó el nacionalisme espanyol més descarat. En aquest context una decisió com la de presentar un recurs de constitucionalitat contra l'estatut no sorprèn. Però inquieta. "

Això sí, Partal cau en un parany, no parla de fets. Ho faré jo. Múgica va ser un defensor del poble proposat pel Pp, ja que malgrat la seva militància històrica socialista s'havia acostat molt al nacionalisme espanyol, i més quan Eta va matar el seu germà. És clar, quan el Psoe va arribar al poder el va haver de mantenir, ja que no havia entrat a militar directament al Pp, i per això ara que Múgica ha fet el que ha fet Zapatero s'ha limitat a constatar:"Quien ejerce un derecho a nadie ofende"
Però és que Múgica fa anys que milita al Psoe, desde el principi de la democràcia, més ben dit, desde la dictadura ell ja era dirigent del Psoe, a Suresnes ja manava. Amb González va ser nomenat ministre l'any 1988, com a caramel o recompensa, però no és d'això del que vull parlar, l'etapa que més m'interessa és aquesta:
"En los años ochenta, Enrique Múgica alcanzó las más altas cotas políticas, coincidiendo con el triunfo electoral del PSOE. En el XXIX Congreso de su partido, celebrado en 1981, fue nombrado Secretario de la Ejecutiva Federal y al año siguiente se convirtió en uno de los ejes de Felipe González como Secretario Coordinador del área de Estudios y Programa de la Ejecutiva Federal. "
Com és que a yahoo no diuen quan es va celebrar aquest congrés del Psoe l'any 1981? Abans o després del 23-F? Perquè tant si va ser abans com després de ser nomenat secretari Múgica ja tallava el bacallà, i per tant va tenir molt a veure amb el 23-F. Aquell 23-F que va desembocar en la malaurada Loapa pactada entre el general Armada, González i Múgica(morta en combat però amb les filles com la Lofca en plena forma), que va desembocar en Adolfo Suárez dient "dimito para nos er un paréntesis democrático en la historia de España", que va desembocar en Jordi Pujol com a màxima autoritat civil democràtica de l'estat fent un discurs en castellà per tot Espanya, que va desembocar en una reunió de tots els partits amb el rei(comunistes amb Carrillo al capdavant inclosos) menys els nacionalistes (que es veu que no mengen a taula) i que va desembocar amb la pèrdua definitiva del grup parlamentari propi del Psc a Madrid i amb Ernest Lluch guardan-se a la butxaca el paper que li permetia votar diferent del Psoe per "por"(por provocada pel 23-F precisament).
I no vull parlar més d'aquella època, l'època en què el vicepresident Alfonso Guerra (el del ribot)va declarar:"Montesquieu ha muerto". L'autor d'aquestes declaracions va ser nomenat l'any 2004 president de la Comissió constitucional del Congrés dels Diputats, increïble però cert.

Tuesday, September 19, 2006

Cayucos


Cada estiu els diaris tenen pocs temes a parlar. L'estiu passat la vanguardia es va dedicar a denunciar l'incivisme a Barcelona, això va desembocar en la famosa ordenança. Aquest estiu el tema han estat els "cayucos", no dic que no siguin temes que ens afectin, però s'en parla quan no hi ha res més a parlar.
Diria que eren Xavier Rius-Sant i Pilar Rahola que advertien que la gran massa d'immigrants no arriba en patera a Espanya, arriba per Barajas. Tornant de vacances Quim Monzó va fer un article a la vanguardia on deia que havia passat l'estiu a l'Empordà veient passar autocars plens d'immigrants de l'est, però que no es parlava d'aquests immigrants perquè no quedava tant fashion arribar amb bus com amb cayuco. I poc després Pere Portabella s'hi afegia en un tertúlia a Catalunya Ràdio.
Diria que no va tardar gaire a aparèixer a la mateixa tertúlia el director d'el Periódico, en Rafel Nadal(germà d'en Quim i d'en Manel) dient que només el 5% dels immigrants arriben en "cayuco". Té mèrit tenint en compte que el seu diari s'ha parlat l'estiu parlant d'aquestes embarcacions, ensenyant fotos, dient com estan fetes i tota la pesca.
El debat ha evolucionat i per això ha aparegut José Montilla dient que estem al límit de recepeció d'immigrants. Seguirem parlant de les relacions entre Espanya i Senegal o començarem a parlar del fet que la massa d'immigrants arriba per la Jonquera i per Barajas? (desgraciadament o sortosament el centralisme de Zapatero impedeix que arribin a el Prat).

Monday, September 18, 2006

Suècia altre cop

La web letras libres adjudica al crític de El Pais Ponç Puigdevall el llibre "una vida al carrer"(Tusquets). L'autor d'aquest excel.lent llibre és Jordi Ibáñez Fanés, ho sé gràcies a un article d'Àlex Susanna.
Suècia
Una de les webs de capçalera parla de Suècia, no és banal, al paradís de l'estat del benestar ha guanyat la dreta i els socialdemòcrates han perdut. Més enllà d'això Suècia no escapa a la teoria mig Kantiana mig Fukuyama de la fi de la història traspassada a la fi de la política, tant se val dretes o esquerres, perquè el país funciona igual i la política és la mateixa.
Això passa a Espanya, Solbes i Rato fan la mateixa política, això sí. Zapatero és antisemita i Aznar és quasi-sionista, no són coses que ens afectin però escollim per això. A Catalunya això no passa, entre els dos candidats la principal diferència és qui supedita els seus interessos a Madrid.
Dic que no hi ha gaire diferència entre esquerra i dreta sueques perquè gent com l'Artur Mas o en Sala-Martín ens adverteix des de fa temps dels canvis i retalls al sistema de benestar suec, de l'elevat atur que genera i de l'elevat absentisme a la feina, això implica desafecció i demanda de canvis. Aquest procés ja va començar amb els socialdemòcrates i ara seguirà.
L'article d'entorns.cat parla d'un article de the economist i arriba a la conclusió que hem d'agafar coses de cada model, no és mala idea encara que sigui simple. L'article, això sí, assenyala molts defectes del model suec i poques virtuts, malgrat el senyor Subirats i Vicenç Navarro s'entestin a dir que allò és el paradís.

Cambra de contractistes

Alguns dels últims documents que ha fet circular la cambra de contractistes diuen coses sucoses i inapelables, atenció. El que més destaca del govern Zapatero és la manca de compromís a l'hora de complir promeses, la opacitat i la manca de transperència i la ignorància i la demagògia:
"

Friday, September 15, 2006

Maragall dixit


"L'estat és residual a Catalunya"
"S'ha acabat el vistimisme nacionalista"
"L'independentisme és ridícul avui en dia"
"Catalunya ha d'apostar per les ciències del coneixement"
"El Barça ha deixat de ser més que un club per ser el millor club"

Tenim un president que s'ha especialitzat en dir frases solemnes, historicistes, estúpides i falses. Cadascú a lo seu tu.
El Prat
Montilla i Zapatero han proposat que tothom tingui dret a veto dins el consorci que gestionarà l'aeroport d'el Prat. El dret a veto és aquesta magnífica idea que ha facilitat el col.lapse total de la Ue, quan tots els estats prenen una decisió els que tenen dret a veto poden paralitzar-ho. Gràcies a l'amic Zp i a Montilla els catalans tindrem la sort de poder bloquejar les decisions del nostre propi aeroport. Podrem no fer res, no podrem fer coses útils, però podrem evitar que els altres facin coses útils. Tindrem dret a carregar-nos el nostre propi aeroport.
És realment preocupant que ningú hagi posat el crit al cel, suposo que estan massa ocupats jugant al "trilero" amb en Solbes, que igual que en Rato ara diu que hi ha cinc maneres de calcular el que el govern central ha de pagar a Catalunya, però només una quantitat per donar, la seva.

Thursday, September 14, 2006

Feia més d’un any que no plovia tant

Avui faré d'Arcadi Espada.
Portada de l'Avui d'avui:

Què volen dir amb això? Que ha plogut molt i que per això es justifica el caos total? Que era imprevisible aquesta pluja?
O potser volen dir el contrari? Que era totalment previsible, que passa cada any, i que només la mala previsió dels governs ha provocat aquest caos? Ho deixo a la lliure consciència del lector, però jo hagués posat:
"només feia un any que no plovia tant". Més rodó, més directe, menys dissimulat.

Wednesday, September 13, 2006

Un conseller sobiranista

L'ex-director de la revista Sàpiens (el gran èxit a nivell de quiosc culturalment parlant més contemporani dins la cultura catalana) i el setmanari el temps, i actual president de la fundació Escacc (encarregada de medir les audiències i catalanes) i director del grup Cultura 03(que a l'octubre presentarà el gran projecte editorial català després de les fusions de 62 i planeta i l'entrada de Rba-la magrana) fa 2 articles a l'Avui sobre possibles polítiques culturals que un possible conseller de cultura de CiU o ERC podria aplicar. Sé que la presentació d'Eduard Voltas (havia dit tots els càrrecs però no el nom ni el cognom, aquí en teniu una entrevista) ha estat llarga, però l'home s'ho val, un dels exemples de com fer negoci en català i promovent el català, és una veu que s'ha d'escoltar (com s'ha d'escoltar la de Miki Moto per exemple) i aquí ve la clau del que ell pensa que és el discurs socialista:
1) Cultura catalana és la que es fa a Catalunya
2) No hi ha una confrontació d'interessos cultura catalana - cultura espanyola
3) Indústria cultural catalana són totes les empreses de cultura i comunicació amb seu a Catalunya
4) El mercat natural d'expansió de les nostres empreses culturals és Espanya, i per extensió Amèrica Llatina.
5) És una prioritat la creació d'un gran pol d'indústria cultural a Barcelona
6) Els productes culturals en català mereixen una discriminació positiva
Una altra cosa és el que ell creu que seria una bona política cultural sobiranista, ell només fa propostes, però està clar que ha clavat el model cultural del Psc.
El blogger Oriol Soler, que treballa al grup cultura 03, ofereix sovint punts de vista interessants sobre aquest tema.

Tuesday, September 12, 2006

El fòrum encara belluga, però agonitza

(Via Barcepundit, espero que no se m'enfadi si no trobo el link en concret) Joan Clos podria acabar al trullo si visités els Eua sense passaport diplomàtic, passaport que té gràcies al fet de ser ministre de jus...indústria. Es veu que els trapis que veiem tots al Fòrum i que els simpatitzants del Psc negaven amb tant d'ímpetu no eren casualitat, allò no és "trigo limpio", de fet està brutíssim i a Piqué, Bargalló, el tete (Ernest Maragall), el conseller de color verd (Saura) i la ministra Carmen Calvo (i olé!) els podria passar el mateix si no van amb compte.
Als Eua els han intentat processar i al no haver-se presentat marrón al canto...
Es veu que l'empresa Rosalini Productions en Chicago es va adreçar al Fòrum per carta quan aquests no van pagar el que els debien, i els màsters del fòrum els van amenaçar amb una querella criminal per "extorsió"(!!). Evidenment cap mitjà de Barcelona se n'ha fet ressò, i molt menys els mitjans independents com aquest (a vere si els pamflets pro-Bush dels Eua ens hauran de donar cap lliçó ara als progressistes no nacionalistes però catalanistes catalans deu pensar en Rafel, germà d'en Quim i d'en Manel.)
Aquí està més ben esplicat.

PD:ahir vaig confondre al final del post a Víctor Amela amb Lluís Amiguet, no passa res, Amela també he fet mofa, befa i riota de prestigiosos filòlegs catalans en entrevistes a la contra de la vanguardia només pel fet de ser catalans. De fet Amela ja va despertar una polèmica que va generar una caambola que va acabar afectant mitges lletres catalanes.

Monday, September 11, 2006

El mètode Amiguet


Dels entrevistadors que té la secció "la contra" de la vanguardia potser Lluís Amiguet és el més modest (Víctor Amela i Ima Sanchís mostren més interès en les seves entrevistes). Dissabte Amiguet entrevistava Jordi Galceran, el dramaturg (que es va donar a conèixer amb l'obra "Dakota") que va escriure aquest èxit esclatant internacional anomenat "el mètode Gronholm" basant-se en uns currículums que es van trobar en uns contenidors amb anotacions despectives de gent que buscava feina. Amiguet fa gala del seu auto-odi i el seu cosmopolitisme:
"Ll.A-"Les mans enlaire, això és un robatori!" J.G.-?¿ Ll.A.-Lo oí en un serial de tv3, pero ¿Alguna vez hubo un atraco así? J.G.-Nuestras series son ficción, una convención, y por eso utilizamos ese catalán en tv3, aunque tal vez solo en tv3 puede usted oír algo así. Ll. A.-A lo mejor los cacos se aplican y aprenden catalán normativo en las teleseries. J.G.-Pues mire, cerraríamos el círculo. Como sabe, la realidad acaba imitando la ficción. Ll.A.-Es un consuelo que te atraquen con elegancia carneriana. J.G.-Los dramaturgos catalanes tenemos ese inconveniente cuando intentamos dar verosimilitud a nuestros diálogos de la delincuencia, las drogas o la prostitución: nos falta argot creíble. Pero ése es muy poco obstáculo si la idea inicial tiene fuerza."
Galceran es defensa com pot dels "atacs" amb mofa i riota d'Amiguet, que evidenment no dirà el mateix quan a Alatriste aparegui Viggo Mortensen parlant castellà. Si a tv3 fessin sortir putes, lladres i ionquis castellanoparlants llavors Amela es queixaria que a tv3 es dóna mala imatge de la llengua castellana. La qüestió, queixar-se.

Sunday, September 10, 2006

Jo també vull un estat propi (en honor a Ramon Bassas i a Javier Solana)

Tot fullejant la premsa comercal d'avui he topat amb aquesta entrevista al locutor de Catalunya Ràdio Gaspar Hernández al setmanari del Penedès "el 3 de 8", feta pel periodista Guillem Carol, que coneix la xarxa i es dóna a conèixer a través d'ella. L'entrevista acaba així:
"I per últim, com és que als periodistes pro-socialistes no els costa dir la seva afinitat i en canvi els pro-convergents se n’acomplexen?
Sí, és cert: hi ha un complex convergent en el periodisme.
- I a què creus que és degut?
Doncs que a l’etapa convergent es van fer moltes coses, algunes bé i d’altres malament. Quan va governar, CiU no es va saber fer seus els periodistes i intel·lectuals. Llevat de Sostres, cap periodista es defineix convergent."
Simplement Clos:
Tarjeta de presentació de Joan Clos a Madrid, és únic el paio, i Zapatero no li fa repetir i el rei ni se n'entera.
Actualització: Guillem Carol no és un periodista del 3 de 8, és un noi de 17 anys liberal i i que té com a referents Sostres, Monzó, Marc-Àlvaro i Villatoro, escolta RAC1, llegeix Avui i la vanguardia i es dedica a fer entrevistes a tot quisqui, i articles també.

Friday, September 08, 2006

la teoria de la tele

Segons els ciutadans de Catalunya un 20% dels catalans no vota a les eleccions catalanes (autonòmiques segons Pp i Psc) perquè no se sent català, en canvi com que sí que se sent espanyol vota, alegrament, a Zapatero. Hi ha una teoria alternativa que vaig sentir fa poc al politòleg i director de la fundació Jaume Bofill Jordi Sánchez (ex-militant de la Jnc ara en l'òrbita d'Icv, algun dia ens hem de plantejar com és que gent d'esquerres i catalanocèntrica es fa d'Icv i no d'Erc) que es basa en la tele. Ahir vaig veure què en deia Desclot a l'Avui:
"en què pensa aquella gent?
DESCLOT
L'estúpida polèmica sobre el dret a votar dels nous immigrants -estúpida perquè, com era ben previsible, l'han tancada els que la van obrir sense treure'n cap rèdit polític- hauria de fer girar la vista sobre uns fets ben tossuts. A Catalunya la meitat del país es va abstenir en el referèndum sobre l'Estatut. Una prova de gran maduresa política. A les eleccions al Parlament, a més, hi ha una abstenció crònica molt més accentuada que la que acompanya les altres cites electorals. Les teories convencionals afirmen que una part de la immigració dels anys 60 no hi participa perquè, socialistes de convicció com són, ja els està bé que guanyi un partit com CiU que planta cara amb més garanties a Madrid. L'explicació fa riure. I fa plorar el fet que, després de trenta anys, ningú s'hagi pres seriosament la santa missió d'analitzar i esmenar aquesta anomalia. Convindria saber, taula per taula, què passa en cada barri, en cada poble i en cada ciutat quan els electors són cridats a urnes. Ningú s'ho ha mirat amb ambició científica. Això sí, els annals universitaris ens sorprenen amb tesis tan admirables com la reproducció sexual del colom peter a la Vall de Núria. Mentre esperem, convé parar atenció sobre una reflexió. Quanta gent que mira televisió no es mira mai TV3? Quanta gent que escolta ràdio no s'escolta mai Catalunya Ràdio o RAC 1? Un 70 per cent, per exemple, que reben el món a través de TVE, Antena 3, Tele-5, la Cuatro o La Sexta, perceben una realitat on les eleccions al Parlament són més aviat una incomoditat autonòmica. Com han de sentir-se animats a participar d'una festa que per a aquests filtres de la realitat és una pèrdua de temps? Qui n'ha perdut, de temps, demanant als responsables d'aquestes cadenes a Catalunya més implicació en el país?"

Wednesday, September 06, 2006

Renta i clickair

Sembla que els ha sortit una mica el tret per la culata als de Renta Corporación, és clar, això de la borsa no és tant fàcil com especular amb terrenys de l'Ajuntament, com els de la fàbrica Fabra i Coats per exemple. Van sortir a borsa abans de l'estiu i ja estan recomprant accions.

Ah, i atenció a la nova aerolínia de baix cost Clickair, ja ens ha fet la pirula vàries vegades i no ha ni començat, això serà un espectacle no apte per a qui li improti el futur d'el Prat. Serem insultats i menyspreats, però haurem de donar les gràcies com bons minyons. I la cosa acaba de començar...

Ryanair

Joan Oliver explica molt bé el col.lapse que ahir va provocar Ryanair amb una campanya intel.ligent però que tenia un defecte:
"Tinc totes les simpaties per la companyia Ryanair, que com a pionera dels vols low cost ha revolucionat el mercat del transport aeri i ha fet evidents les mancances de les velles companyies de bandera, com ara Iberia sense anar més lluny. A més, sóc un enamorat del màrqueting i em fascinen les estratègies que els humans som capaços d'inventar per vendre. Fetes aquestes dues declaracions de principis, és prou evident que el xou de Ryanair ahir a la plaça Catalunya regalant bitllets d'avió a qui s'hi presentés amb una pancarta a favor de Ryanair i en contra d'Iberia em sembla magnífica... o gairebé. La cosa va acabar com el rosari de l'aurora, perquè els senyors de Ryanair van cometre un error. Només un, però molt greu: regalar els bitllets. L'estratègia era bona, però, en lloc de regalar-los, els haurien d'haver venut a un preu simbòlic: 5 euros, posem pel cas. Per barat que sigui, el preu actua com a barrera disuasòria i fa que la gent es pensi dos cops si realment vol els bitllets, si els utilitzarà, etc."

Monday, September 04, 2006

Cinema i benestar


Amb tota la onada de nacionalisme i espanyolisme de testosterona que hi ha agut amb l'estrena del fil "Alatriste"(Zapatero el no nacionalista va assistir a l'estrena, com no podia ser d'altra manera) vaig tenir enveja sana d'Espanya. El fet de poder fer cine comercial i guanyar diners em va donar la sensació que ells són un país normal, a diferència de nosaltres que només podem fer cine si el paga Tv3(tenim les tv-movies vomitives que fan cada setmana), si és minoritari(Marc Recha) o si és en castellà(Isabel Coixet).

Doncs "va a ser que no". No s'ho creuen ni ells, això és la farsa del segle, es veu que tele5 i antena 3 estan obligades a invertir una part dels beneficis en cine espanyol "per llei", i com que feta la llei, feta la trampa, inverteixen en grans produccions i no en cine independent. Però l'Esteve Rimbau ho explica millor que jo:
"Ahir es va estrenar Alatriste i d'aquí a no gaire arribaran Els Borgia. Tots dos films són apostes de dues cadenes televisives. Tant Tele 5, en el cas de les aventures del personatge d'Arturo Pérez-Reverte, com Antena 3, en el segon, han canalitzat l'obligatorietat d'invertir el 5% dels seus ingressos en dos grans projectes que passaran per les pantalles grans abans d'arribar a les seves graelles televisives."
"
Totes les cadenes estan obligades, per llei, a invertir en produccions per a la gran pantalla, però la majoria ho consideren com un impost revolucionari sense el qual, paradoxalment, fóra molt difícil que el cinema espanyol pogués sobreviure a la deslleial competència nord-americana."
Baselina pel culete
Jo ja no sé què fer per demanar a Erc que pacti amb Ciu, ho pic dir més alt però no més clar, avui més "Senyals", i en van 30, el Psc es vol carregar i vol desmembrar les oficines de Benestar que va crear Ciu i Erc va mantenir amb la consellera Simó:
"Esquerra va denunciar ahir la intenció de la Generalitat de traspassar la gestió de les oficines de la conselleria de Benestar i Família als ajuntaments de l’àrea metropolitana, que controlen de forma majoritària els socialistes. A la polèmica històrica per la gestió de les oficines del departament de Benestar en els possibles traspassos, s’hi afegeixen ara, segons els republicans, centres de participació veïnal com ara casals de gent gran, espais que a ningú se li escapa que són un bon niu de possibles vots. Tant ERC quan governava com CiU anteriorment s’havien oposat a aquest traspàs demanat pel PSC, però ara podria fer-se realitat atès que està previst que demà mateix el govern de la Generalitat obri la porta a aprovar el traspàs dels equipaments a tots els ajuntaments que ho han demanat fins ara. Curiosament, els consistoris que ho han sol·licitat són els dels voltants de Barcelona i el Vallès, allà on el PSC té més pes electoral."
"De fet, si això es confirma la Generalitat estaria incomplint unamoció del Parlament de Catalunya del 22 de juny passat en què, a instàncies de CiU i ERC, es va aprovar que
iniciatives d’aquesta mena no es poguessin dur a terme amb un govern en minoria, com és el cas."

I en diuen informació

Iu Forn, pura poesia a l'Avui de dissabte, parlant de la publicitat que el govern encarta de sobte a tota la premsa, copio íntegre:
"

I en diuen informació

Passa-ho!

Iu Forn

I tant que no és publicitat!!! On va a parar!!! Allò que va encartar abans d'ahir la conselleria de Sanitat a tots els diaris (inclòs l'AVUI, en aquest cas segurament per error) no era cap campanya publicitària. Era informació. I de la bona.

A veure, ¿vostè creu que darrere de la decisió d'una conselleria d'encartar 600.000 exemplars d'una revisteta de 28 pàgines a tot color dos mesos abans d'unes eleccions hi pot haver un interès que no sigui purament informatiu?

¿Vostè no troba escàs que la consellera només surti en 11 de les 29 fotos publicades? Entenc que la cosa era difícil, perquè a les 18 fotos en què no tenim el gust de poder saludar la doble de Marina Rossell hi apareixen 9 hospitals, 8 imatges virtuals d'hospitals que encara són un somni (I have a dream), dos alts càrrecs de la conselleria i una maqueta d'una altre hospital que, pobret, no té ni imatge virtual. Sí, era difícil, però no impossible. Què hauria costat fer un consellera virtual inaugurant hospitals virtuals? I una maqueta de consellera inaugurant maquetes?

Però no es pensin que aquí tot ho trobem bé, no. Tinc una crítica a fer. El títol de la cosa és: Mil dies invertint en salut. El que hem fet. El que estem fent. El nostre compromís de futur. Curt. Oi que vostè també troba el títol massa curt? Deu ser que han hagut de sacrificar espai per evitar un títol excessivament electoralista... cosa que, evidentment han aconseguit.

Gràcies, senyors Sanitat. És una gran idea usar els nostres calés per informar-nos de com està la sanitat. Com que és una cosa que els ciutadans no usem contínuament, no sabem com està i calia que ens expliquessin el que veiem amb els nostre propis ulls cada cop que anem al metge."

Saturday, September 02, 2006

Capital risc


Emili Valdero és professor de la Ub a la facultat d'economia especialitat en matemàtica financera, actuarial i optimització econòmica, no en va és estadístic. També és popular pels seus articles cada 15 dies a l'Avui (ocupa el lloc que Ramon Tremosa va deixar vacant a la secció d'economia quan va passar a escriure a les pàgines de diàleg) i per ser patró de la fundació Escacc i de l'institut d'estudis socioeconòmics de la Fundació Josep Irla, que es podria considerar el "think tank" d'Erc( de fet Valdero va ocupar una secretaria al Departament de Comerç de Josep Huguet durant nou dies, lapse entre el seu nomenament i l'expulsió d'Erc del govern).
Valdero va fer un article el dia 12 d'agost a l'Avui en què parlava del capital risc a Catalunya, societats que es dediquen a invertir en projectes i empreses noves per treure la inversió un cop l'empresa ja rutlla, és un favor que fan empresaris jubilats o capitalistes emprenadors a joves i empresaris amb idees però manca de recursos. Això sí, quan les societats de capital risc venen la seva participació a l'empresa aquesta s'ha revaloritzat, tampoc són mares Tereses.
Valdero explica que actualment hi ha poc capital risc a Catalunya, només set societats que mouen 160 milions d'euros, i sis d'elles estan participades per la Generalitat (per l'institut català de finances) que aporta 90 milions. Amb això només es finança el 10% dels projectes que els presenten, la resta de capital s'ha de buscar a l'estranger.
Això contrasta amb la informació que donava la vanguardia el dia 21, que poc del capital que aconsegueixen les famílies venen les seves empreses es reverteix a nivell empresarial. Agrolimen és dels pocs exemples, i la família Bernat ha dit que invertirà el que ha guanyat venent Chupa chups. Els exemples d'empreses familiars venudes són llargs i el sector immobiliari és temptador per tothom, com també viure de rendes.
A les fotografies Emili Valdero i Josep Irla, president de Catalunya a l'exili

Heribert Barrera, l'últim republicà


Heribert Barrera va ser el primer president d'Erc després de la dictadura i es va presentar com a candidat a les primeres eleccions catalanes aconseguint 13 diputats (un resultat bo, similar almenys a molts resultats d'abans de la gran crescuda d'Erc amb Carod-Rovira). Barrera va prendre una decisió trascendental, havia decidir si pactar amb Pujol i la Ucd (de Carles Sentís) o el Psc de Reventós (partit que va rebutjar un govern de coalició amb Ciu perquè "era de dretes"). Barrera va escollir Pujol, doncs no es refiava d'uns dirigents nacionalistes espanyols com González i Guerra del Psoe (segons definicó de la premsa internacional, cap geperut es veu la pròpia gepa) que més tard posarien bastons a les rodes a tv3 i farien la Loapa (davant el silenci d'Ernest Lluch i el mateix Reventós, que van perdre el grup parlamentari del Psc que ara reclamen).
La nit del 16-N de 2003 (en què Mas i Carod podrien haver format govern amb els seus 69 diputats) Joan Saura no es va cansar de repetir que Heribert Barrera havia comès un error històric l'any 1980 al apctar amb Pujol, ignorant la Loapa i el 23-F d'aquella època tant dura. Barrera va ser llavors president del Parlament, el primer de la democràcia.
Barrera sempre ha estat un home amb el cap clar, ho va demostrar quan Enric Vila li va fer el llibre-entrevista "Què pensa Heribert Barrera?"(Dèria editors) i va dir que la immigració podia fer perillar la cultura i la identitat catalana(de manera més suau), evidenment li van dir de tot. Però més tard Jordi Pujol va recollir el guant i a la universitat d'estiu de Prada de Conflent va fer la metàfora de comparar Catalunya amb un got d'aigua i la immigració amb la sal que s'hi aboca, segons Pujol arriba un moment que el got es satura i al got no s'hi dissol més sal. També li van dir de tot, però ara el debat ha estat assumit i és per això que Saura (el dirigent a qui no importen la Loapa i el 23-F) i Zapatero volen el vot de la immigració, perquè saben a qui farà mal.
Barrera va declarar l'any 2003 que ell volia un pacte Mas-Carod, potser per això no se n'ha tornat a saber d'ell, mlagrat ser el dirigent més històric i lleial d'Erc no s'el veu en actes públics ni en congressos. Només la Fundació Catalunya Oberta li va fer un merescut homenatge. Declaracions com aquesta per justificar el pacte amb Ciu l'any 80 certifiquen que Barrera i Puigcercós no deuen pas ser cul i merda:"“l’any 80, a les primeres eleccions al Parlament, vàrem proposar un govern PSC-CiU amb Raventós de president. Els socialistes no el van voler i vàrem votar Pujol sense cap mena de restricció. Pujol no era la dreta; era antifranquista i liberal. I ERC va tenir l’escrúpol de no participar al Govern per mantenir la independència”"
És per això que va ser una alegria per mi llegir l'article de Francesc Orteu(ex-guionista del genial programa "Afers Exteriors", que ara serà imitat per Xavier Sarà i tele5) a la contra de l'Avui "dues tardes" en què parlava de la biografia que Genís Sinca (també col.laborador del mateix programa i autor del llibre"adéu Espanya") ha fet d'Heribert Barrera, "Heribert Barrera, l'últim republicà"(Columna). Segur que Barrera diu coses molt interessants (l'han fet conjuntament) però no aspiro a llegir-les a gaires llocs ni crec quie facin gaire merder, el silenci a què el sotmeten farà que esl mitjans tampoc hi estiguin massa interessats i no crec que ningú vulgui una altra polèmica com la de la immigració. Jo esperaré reaccions d'una biografia que sembla que pot ser interessant i que correré a comprar a la llibreria.

 

Estadisticas web Free Web Site Counter
Free Website Counter - - - - - faultCode - 103 - faultString - XML error: no element found at line 1