De totes les reaccions que hi ha agut a la premsa al recurs que el defensor del poble Enrique Múgica ha interposat al tribunal constitucional per l'estatut la que més m'ha omplert (literalment) ha estat la de
Vicent Partal a vilaweb. De fet he buscat aquest matí a la premsa una reacció o article que digués el que deia Partal, i cap diari imprès me l'ha donat, tots es limitaven a constatar el que va passar ahir.
Jo tinc ben poca memòria però gent més vetarana ja m'ha explicat qui és aquest senyor i quina relació va tenir amb el 23-F, i no és casual. I val la pena recalcar que és Partal qui parla de Múgica, un periodista que va moure cel i terra contra l'estatut buscant ex-alcaldes convergents que hi estaven en contra i escrivint incansablement. I ell és ara qui dóna la visió més ponderada històricament del recurs del defensor del poble, això demostra qui és sectari i qui no en aquest país. Transcric:
"Enrique Múgica no és pas un qualsevol. La seua militància socialista, llarga i honorable, ha quedat tocada aquests darrers anys pel seu festeig insistent amb el PP. Ell, que va lluitar contra la dictadura, és un dels socialistes històrics que ha assumit amb menys complexos un dels trets característics dels continuadors de la dictadura (d'aquesta extrema dreta de què parlava Zapatero fa dies), que no és sinó el nacionalisme espanyol més descarat. En aquest context una decisió com la de presentar un recurs de constitucionalitat contra l'estatut no sorprèn. Però inquieta. "
Això sí, Partal cau en un parany, no parla de fets. Ho faré jo. Múgica va ser un defensor del poble proposat pel Pp, ja que malgrat la seva militància històrica socialista s'havia acostat molt al nacionalisme espanyol, i més quan Eta va matar el seu germà. És clar, quan el Psoe va arribar al poder el va haver de mantenir, ja que no havia entrat a militar directament al Pp, i per això ara que Múgica ha fet el que ha fet Zapatero s'ha limitat a constatar:"Quien ejerce un derecho a nadie ofende"
Però és que Múgica fa anys que milita al Psoe, desde el principi de la democràcia, més ben dit, desde la dictadura ell ja era dirigent del Psoe, a
Suresnes ja manava. Amb González va ser nomenat ministre l'any 1988, com a caramel o recompensa, però no és d'això del que vull parlar,
l'etapa que més m'interessa és aquesta:
"En los años ochenta, Enrique Múgica alcanzó las más altas cotas políticas, coincidiendo con el triunfo electoral del PSOE. En el XXIX Congreso de su partido, celebrado en 1981, fue nombrado Secretario de la Ejecutiva Federal y al año siguiente se convirtió en uno de los ejes de Felipe González como Secretario Coordinador del área de Estudios y Programa de la Ejecutiva Federal. "
Com és que a yahoo no diuen quan es va celebrar aquest congrés del Psoe l'any 1981? Abans o després del 23-F? Perquè tant si va ser abans com després de ser nomenat secretari Múgica ja tallava el bacallà, i per tant va tenir molt a veure amb el
23-F. Aquell 23-F que va desembocar en la malaurada Loapa pactada entre el general
Armada, González i Múgica(morta en combat però amb les filles com la Lofca en plena forma), que va desembocar en Adolfo Suárez dient
"dimito para nos er un paréntesis democrático en la historia de España", que va desembocar en Jordi Pujol com a màxima autoritat civil democràtica de l'estat fent un discurs en castellà per tot Espanya, que va desembocar en una reunió de tots els partits amb el rei(comunistes amb Carrillo al capdavant inclosos) menys els nacionalistes (que es veu que no mengen a taula) i que va desembocar amb la pèrdua definitiva del
grup parlamentari propi del Psc a Madrid i amb Ernest Lluch guardan-se a la butxaca el paper que li permetia votar diferent del Psoe per "por"(por provocada pel 23-F precisament).
I no vull parlar més d'aquella època, l'època en què el vicepresident
Alfonso Guerra (el del
ribot)va declarar:"
Montesquieu ha muerto". L'autor d'aquestes declaracions va ser nomenat l'any 2004 president de la Comissió constitucional del Congrés dels Diputats, increïble però cert.
