Chicago Boy

Llibert Ferri fa una crítica ferotge contra Milton Friedman, segons ell dissimulat rere l'apelatiu "monetarisme" quan només li volen dir neoliberal. Ferri, més que criticar les idees econòmiques de Freidman al tutor de Friedman F.A. Hayek, autor de camí de servitud. Josep Maria Fàbregas respon per mi una altra de les crítiques de Ferri, l'amistat amb Pinochet i els Chicago Boys, que van implantar el règim econòmic del general Pinochet a Xile. Fàbregas copia una carta de Friedman a Pinochet.
Països Catalans, en plural(III)
Descolt explica l'accident "diplomàtic"(jeje) entre l'alcalde de Barcelona Jordi Hereu i l'alcaldessa de València Rita Barberá. L'ajuntament de Barcelona va enviar una carta als veïns del carrer València explicant-los que aquesta és la segona ciutat dels Països Catalans, no és que s'ens hagi fet de la Cup, és que l'alcalde (o els seus serveis jurídics) van copiar el que diu l'enciclopèdia catalana. La Rita, coincidint amb període pre-electoral, va arrassar amb tot.

Països Catalans, en plural (II)

Només algú que odiï el catalanisme pot no alegrar-se del pacte esquerra-valencianisme al País Valencià, pot ser la segona vegada que hi hagi valencianistes a les Corts (als anys 80 ja n'hi va haver amb un pacte semblant) i poden fer de bisagra entre Psoe i Pp, ja sabem a favor de qui. Els dos partits han transigit i han acceptat parcialment les opcions dels altres, com s'ha de fer i donant exemple. A les Balears l'esquerra i el nacionalisme s'esten unint, també com a partit. Suposo que no caldrà recordar que al País Valencià obliga als partits a tenir un 5% dels vots per entrar al Parlament, el Bloc porta 2 lesgilatures estancat al 4,6% i Eupv va tenir un 6,3%(els hi vanar d'un pèl) per tant s'entendre a la força perquè sinó ens quedem amb Psoe-Pp. Amb la llei electoral valenciana Ciutadans no hagués entrat al Parlament de Catalunya.

Països Catalans, en plural (I)

Personalment crec que l'articulista més brillant del diari el Punt és Joan-Lluís Lluís, un escriptor modest catalano-francès que s'ha guanyat la fama a través dels seus llibrets i pamflets, fets amb intel.ligència i sense pretensions, i que han servit per tornar a actualitzar l'opinió dels catalans del sud sobre l'opressió a què se sotmet els catalans del nord (ara internet hi ajuda, però els pocs resistents de la societat civil rossellonenca sempre han tingut problemes per donar-se a conèixer al sud). Lluís ha guanyat el premi "Crexells" de l'Ateneu Barcelonès a la millor obra publicada, potser se n'ha fet un gra massa però el mèrit no li treu ningú, com tampoc al seu company de generació Joan-Daniel Bezsonoff (escriptor cada dia més ben acollit aquí al sud) i als veterans Jordi Pere Cerdà (nominat al Nobel), Patrick Gifreu i Pere Verdaguer.

Lluís normalment analitza de manera brillant l'actualitat francesa per al Punt, però aquest dilluns va tenir l'ocasió de comentar l'actualitat dels polítics catalanistes del nord a l'article "ja sou de Convergence Democratique de Catalogne?". L'autor parlava del canvi de nom del partit més representatiu del catalanisme del nord, el bloc català(promotor del gran èxit que va ser la campanya contra l'invent jacobí del governador George Freche, la regió Septimània), que la setmana que ve passarà a anomenar-se com els seus aliats de Barcelona, CDC. L'escriptor explica que així l'altre partit en l'òrbita convergent, Unitat Catalana, es queda sol, i que l'alcaldessa de Salses passa d'Erc a Cdc(cal recordar que abans ja havia passat del Psf a Erc) i ho ha justificat dient que són partits similars en catalanisme però Cdc té més mitjans.

A Jordi Vera, secretari general del Bloc, se l'acusa d'haver col.laborat amb terra lliure (per tant no vull tornar a sentir cap convergent criticant Xavier Vendrell per terrorista, que el critiquin per extorquir funcionaris si de cas). Lluís diu que la nova Cdc pot ser una bona prova de foc per veure si el catalanisme supera la barrera del 2-3% de vots al nord, ja es veurà, de fet és comprensible que l'únic lloc dels Països Catalans on s'ha implantat Ciu(a banda del principat) sigui fora d'Espanya, a França es veu amb simpatia el catalanisme( de fet el nou partit vendrà "pujolisme", un bon actiu per ells i a qui no cal propaganda), en canvi a València i Balears l'anticalanisme visceral és transversal. La web d'Erc-Catalunya Nord ja saluda amicalment el nou partit ("Convergència Democràtica de Catalunya a favor de la MAT"), mostrant la tàctica ja sabuda d'enfrontar-se i debilitat a tots els partits catalanistes dels Països Catalans, Bloc i Psm, que han trobat en el principal partit nacionalista català un aliat natural, doncs es troba en la mateixa situació envers Erc.

Àgora

A l'àgora d'avui la redactora d'el pais Milagros Pérez Oliva ha explicat molt bé perquè es fa el tripartit. Per suprimir l'espai electoral de Ciu. En serio, ho ha dit, literalment, jo al.lucinava, és que ho ha admès i tot i ha explicat la tàctica municipal que seguiria el tripartit, com si fos una sola cosa i un sol partit, per marginar Ciu.


Això ha estat la bomba, encara m'estic recuperant, peròJordi Mercader, cap de premsa de Maragall (ara ja no és president, quin respir) ha dit que la del Psc era la fórmula de l'èxit, o sigui que pactar amb Erc i Icv és l'èxit, no suposa cap contratemps per ell, i el reprsentant del Pp ha saludat amb efusivitat aquestes declracions i ha demanat que Ciu i Pp es fusionin(la d'el pais i Mercader li han fet l'onada), a més de dir que el nacionalisme retrocedeix(quan porta 10 anys en 69 diputats!).
Tots d'acord vaja, menys en Joan Oliver. M'he preguntat a qui preferiria la militància d'Erc si veia el debat, Puigcercós i Carod prefirien Mercader i Oliva, cap dubte, doncs predicaven el tripartit. Oliver és un convergent ressentit, pels líders d'Erc.
Recomano veure'l a 3 a la carta, de debò, el que he dit de la d'el Pais és verídic.

Vins catalans

Joan Nebot és el crític de vins del setmanari el temps, on té una secció setmanal, valgui la redundància. El més curiós de Nebot és que és del Rosselló, de la Catalunya Nord, terra on el predomini del xampany com a vi de taula amb bombolles (per no dir cava) és total. Però malgrat això, Nebot defensa la vigència i qualitat dels vins catalans (catalans de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, saltan-se totes les barreres administratives possibles) com si d'un almògaver parléssim.
Nebot feia a l'Avui una exposició clara i concissa de la situació dels vins catalans, del contratemps que ha suposat el boicot espanyol i el fet que denominacions recent nescudes i sense renom arribin al mercat català a quotes similars a les dels vins catalans amb molta facilitat. Uun exemple d'autoodi francament meridià, del darrer a l'últim funcionari del govern central serveixen Dueros i Riojas a les recepcions oficials i en canvi jo encara recordo a Jordi Portabella(teòric líder municipal de l'independentisme) comprant un "Moet Chandon" per celebrar els resultat electorals del 2003. Algunes paraules de Nebot:

"Les dades d'un estudi encarregat per l'Institut de la Vinya i el Vi (Incavi) són esfereïdores: el 2005 les vendes a Catalunya de vins de les DO catalanes d'Alella, Catalunya, Conca de Barberà, Costers del Segre i Penedès sumades no van arribar al 24% del total i, a més, van baixar respecte a l'any anterior, mentre que els vins de la DO Rioja superen el 25% del total i les altres DO espanyoles van acaparar la resta de les vendes."
"El fet és que la política de subvencions només afavoreix els elaboradors menys competitius i propicia l'elaboració de vi de baixa qualitat, en alguns casos amb l'únic objectiu de cobrar els ajuts de la destil·lació."
"A hores d'ara, els viticultors catalans cada cop tenen una mitjana d'edat més alta i els joves prefereixen treballar de bombers amb un sou, apagant els focs que sovintegen per l'abandonament del camp. Mentrestant, els catalans continuem d'esquena al nostre vi. Esperem que els alemanys o els nord-americans no segueixin el nostre exemple, que els espanyols ja ho estan fent."

Ja vaig adveritr fa poc que el catador de codorniu era un segovià que preferia el cava al xampany (massa àcid per ell). M'agradaria veure un debat amb Juan José de Castro defensant el cava i Jordi Portabella defensant el xampany francès.

Àgora i aeroports

Dilluns debat a l'àgora del canal 33.Felip Puig no parava de repetir que el tripartit era un govern moralment rebutjable i coses per l'estil, com si fos l'únic motiu per rebutjar el tripartit, potser si en busqués algun altre el trobaria. A més, maleducat i malcarat, fatal.Joan Ferran no sé de què va parlar exactament, suposo que és una de les seves virtuds, a vegades no se l'entén.Joan Ridao tenia molta feina a dir que Mas era un traidor malgrat ser un català "de pota negra"(??¿¿). Ho va dir del dret i del revés, ho portava ben preparat, no pensava que fos capaç d'avorrir tan poc passan-se tota l'estona parlant del mateix.Francesc Vendrell no va dir res, bé sí, que Mas ha d'aprendre de l'oposició que fan els del Pp, es veu que la política opositora del Pp és l'autèntica oposició constructiva, de centre i no demagògica. Un exemple, sí senyor, que vagi al carrer Génova a fer classes.Joan Boada deia que el tripartit II serà igual que el primer però millor, que va dir que havia fet de tot i bé. Quan Rivera li va dir que no havien fet res del que deia al pacte del tinell es va posar molt nerviós, va dir que era mentida primer i després va dir que s'ha d'anar pas a pas i que no es fa tot en un dia. A l'estil de Joan Saura davant Sala-Martín.Albert Rivera va ser l'únic que va portar la contrària a Boada. Ho va fer bé, Boada no s'havia plantejat aquesta possibilitat i va quedar en evidència. A banda d'això va ser surreal quan per negar que a Catalunya hi ha ascensor social va dir que Montilla era president perquè s'ho havia treballat (com si l'ascensor social no impliqués treballar) i va dir també que s'havia vist obligat a convertir-se al catalanisme. És clar, sinó no l'haguessin votat.

Aeroports

Ramon Tremosa presenta dimecres nou llibre sobre ports i aeroports(penjo aquí una entrevista per editur), les principals dades les ha aconseguit d'un diputat d'Erc, Joan Puig suposo. L'avui en feia un avanç en portada l'altre dia.Paral.lelament l'ex-diputat del Psc i premiat economista de la Ub Germà Bel, conjuntament amb Xavier Fageda, ha fet públic un estudi on explica que Aena és un desastre i que una gestió així només existeix a Grècia i Polònia i per poc temps. També l'Avui en feia un avanç.

Varis altre cop

Guillem-López Antoni Duran, experts en fiscalitat i professors de la Upf, expliquen que la reforma fiscal que impulsa Zapatero és més regressiva que l'anterior, que desafavoreix les rendes baixes, vaja. I ho fan al diari oficial, al periódico. Espero que l'article aixequi polseguera:

" Tota aquesta trama de les coses empíriques factuals i de l'hiperrealisme fiscal (prenent com a inevitable l'elusió fiscal) per justificar canvis en una o en una altra direcció pot tenir tant d'erràtic com de barroer. Val més, en cas de dubte, recórrer als principis. Un dels principis bàsics de la Hisenda Pública és el de la capacitat de pagament, que es concreta en el fet que els ciutadans han de contribuir a sufragar les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica. És a dir: a més capacitat de pagament, més gran n'ha de ser la contribució. I això no sembla situar-se en el nucli de la reforma comentada."

Sarsanedas i les paraules
Pel que fa a l'altra gran desparació de la setmana passada (juntament amb la de Joaquim Xicoy, recordat al Parlament i a unió), la de Jordi Sarsanedas l'article de Joan Martí Castell (president de la secció filològica de l'Iec) a l'Avui és també interessant, almenys per aquells que, en aquest cas sí, no ens hem pogut acostar encara a l'obra d'aquest gran autor de la postguerra:
EM MIRA

No deixa de mirar-me.
Potser mai
no han deixat de fer-ho
els seus ulls
de boires altes a la nineta
i vents antics.
Mira, i jo l'escolto.
Des de darrere
la cortina d'estrips
afinada per feines i ferides.
Filagarses i crespons,
els crisantems que s'esgrunen.
No em queda seguretat
però conservo
la renovada afirmació
d'un sentiment que s'allarga
ja fora del meu abast,
de la meva esperança.
El vidre es trenca
però no el perfum,
i l'esquerdill fereix
un punt de sang.

el periódico i Ramon Tremosa

Portada el periódico eleccions catalanes (autonòmiques, segons ells) de fa 3 anys:















Llavors Rafel Nadal (germà del conseller Joaquim Nadal i del secretari de movilitat Manel Nadal) encara no era director d'el periódico. El passat 1 de novembre el titular va ser més discret, "avui es decideix qui gestiona 30.000 milions d'euros". Ramon Tremosa ho analitza a el temps, ho he de copiar tot, ho sento, és pura poesia:

30.000 milions d’euros

El dia de les eleccions El Periódico va treure una portada poc precisa: no era com la del 16-N de 2003, en què s’hi contraposava el govern d’esquerra amb “l’experiment nacionalista” (ja hem vist com va acabar el primer experiment tripartit), però el dia 1-N deia que “Avui decidim com es gastaran els 30.000 milions d’euros de la Generalitat”. Aquesta xifra correspon al seu pressupost consolidat per a l’any 2006.

Curiosament, aquest argument dels 30.000 milions l’han fet servir diferents partits. Piqué per a dir que la Generalitat ja té un pressupost molt gran i que no calia ni nou finançament ni més diners. Mas i CiU per a dir que “el pressupost de la Generalitat ha crescut fins a 30.000 milions!”, i així justificar les bondats dels seus acords de finançament passats. I el diari més afí al PSC per a intentar mobilitzar l’electorat socialista que s’absté a les catalanes però que vota en massa en les eleccions realment importants: les de Madrid. No hi ha hagut efecte Montilla perquè la gent sap de debò en quines eleccions es ventilen les grans xifres i els grans temes (aeroports, immigració, trens de rodalia, finançament autonòmic…). Tot i el nou Estatut, president Maragall, la Generalitat encara és poder residual.

Dels famosos 30.000 milions només 17.000 corresponen a la cistella d’impostos del model de finançament autonòmic vigent. Uns altres 3.000 són transferències de l’estat que van al món local, però que passen només quatre hores per la caixa de la Generalitat. Uns altres 4.000 corresponen a transferències finalistes directes de l’estat a la Generalitat i a ingressos dels diferents ens públics catalans. Uns altres 1.000 són deute declarat de la Generalitat i els 5.000 restants es troben classificats sota l’enigmàtic epígraf de “Passius financers”. Què són aquests passius? Més o menys, una altra manera d’expressar l’endeutament del nostre sector públic autònom. En un proper article donaré més detalls d’aquest punt.

Un percentatge altíssim dels 30.000 milions de la Generalitat està prèviament compromès en origen (sous a funcionaris, manteniment d’escoles i hospitals, transferències corrents), sense que el Govern català de torn hi tingui marge de maniobra. Per a inversió pública, per exemple, la Generalitat l’any 2006 només ha pogut pressupostar 2.000 milions d’euros, la meitat que la Junta d’Andalusia i deu vegades menys que el Govern central.

Finalment, la pregunta tabú: quants impostos van pagar l’any 2006 els catalans? A partir de projeccions de dades parcials (alguna cosa en sé, vaig fer un llibre sobre el sector públic a Catalunya l’any 2002, que no hem pogut actualitzar per manca d’informació oficial), entre 60.000 i 66.000 milions d’euros. El 85% dels quals, per cert, amb nou o vell Estatut, continuen essent recaptats des de Madrid.

Economia mundial

Sobre la mort de Milton Friedman, si hagués de destacar algun dels articles que s'han escrit a la xarxa, em quedo amb el de Xavier Roig a e-noticies, no n'esperava menys d'ell. Imprescindible si no es té ni idea de qui era Friedman i més si algú es vol considerar liberal.

Libération
cOMUNICACIÓ21 està fent un seguiment dels problemes dels problemes que atravessa el diari Libération, fundat per Jean Paul Sartre i referent de l'esquerra radical francesa. El caòtic sistema parlamentari francès possibilita una fragmentació que a Espanya no hi és gràcies a la llei de partits i a la llei electoral de llistes tancades. A Espanya el Pais representa tota l'esquerra estatal, amb una hegemonia només discutida a nivell regional per el periódico. La baixada de lectors i d'ingressos en publicitat posen en perill la continuitat del mitjà, víctima del capitalisme. Els principals accionistes, la família Rothschild, volen fer acomiadaments en massa per reduir costos, com sie s tractés d'una empresa qualsevol.

Ni això
La Cmt s'ha de quedar a Madrid perquè ho diu un jutge. Al.lucinant. Esperanza Aguirre tenia raó, Espanya una.

A la fotografia Friedman

Blogs periodístics

Desobreixo que alguns dels principals periodistes del diari més llegit a Catalunya, 20 minutos, tenen blog. És el cas del director i l'adjunt, que té un interessant blog sobre economia on mai parla d'economia catalana, malgrat ser ell català i haver dirigit l'edició barcelonina de 20 minutos. Molts periodistes d'el punt tenen blog, a l'Avui només Toni de la Torre, a la vanguardia en Foix (i alguns més tenen com una mena d'article diari) i a el pais i el periódico pocs. A veure si s'animen, una bitàcola on posar les impressions ràpides està prou bé, no hi fa falta la profunditat dels articles escrits.
El Pais
El pais s'ha adonat que vendre informació generalista a internet no té sentit, tenint moltes altres webs gratis on comprar informació gratis. El mundo els ha passat al davant i ara volen recuperar temps perdut. Àlex Gutiérrez ho analitza a comunicació21.
Llibre català
Exaustiu anàl.lisi del llibre en català en un reportatge a l'Avui, la conclusió és que el 15% dels llibres que es venen a Catalunya són en català, que la majoria de llibre infantil i juvenil és en català, però quan el lector es fa gran la manca de còmics i novel.la històrica (batejada com a novel.la patatera per Jorge Herralde) en català fa que es passi a la llengua castellana. A Castelló tots els lectors valencianoparlants llgeixen en castellà i a Mallorca hi ha igualtat perquè la minoria de catalanoparlants llegeixen més que la majoria castellanoparlant. Les llibreries de barri són les que més venen en català, les grans superfícies i els quiscos els que menys.

Acualitat

Fum i estalzí comenta que Joan Clos no anava tant desencaminat quan va jurar com a "ministro de justicia, turismo y comercio". Demostrant que en el nou tripartit l'únic que importen són les cadires Erc ara vol ajuntar comerç, turisme i universitats. ja de pas hi podries podar pesca.
Ansagasti
Iñaki Anasagasti fa un anàl.lisi que poretem fent varis anys, però veient que els d'Erc recuperen el 100% del discurs de fa 3 anys sense rectificar ni haver apres ni una sola lliçó, suposo que tenim dret a fer el mateix. Alemnys Carod i Puigcercós serveixen a Euskadi per una cosa, per saber què no s'ha de fer en el sue cas, el camí contrari al de Carod és el correcte per Anasagasti:

"Una vez celebradas las elecciones, todo el mundo ha podido comprobar que quien se ha ido con el PSC, arrinconando al partido más votado en todas las circunscripciones, no ha sido el “regionalista” CiU, sino el “independentista” ERC. ¿Cómo ha podido ocurrir semejante cosa? Fácilmente. De la misma manera que ocurrió con Mario Onaindía. La izquierda es, para ellos, una coartada que les permite hacer lo que quieren sin que nadie pueda acusarles de traidores, porque ellos, ya se sabe, son “independentistas”. Más nacionalistas que nadie. Y como son más nacionalistas que nadie, nadie puede sospechar que estén vendiendo Catalunya al PSOE. Si lo hace CiU, estaría contribuyendo a conformar, junto con el PSC, un sano “regionalismo centrista”. Pero ERC es independentista y lo puede hacer sin que de ello derive peligro alguno para Catalunya."

Carmen Balcells
L'agent literària de renom mundial Carmen Balcells va rebre fa poc un homenatge per part del conseller Mascarell (que ara s'en va a casa a jubilar-se).
Es veu que Mascarell li va agraria haver situat la cultura catalana al món. Balcells va respondre "a veure si al final haurés de cridar Viva España". Avui el gran Arturo San Austín l'entrevista a la contra del periódico. Un massatge a base de llepades que contrasta amb els interviu en tercer grau que els hi ha fet a l'Enric Vila i el David Madí...

Entrevistes russes

Entrevista a el periódico a un escriptor rus, a la contra. Sembla que evolucionem, recordo una entrevista a la contra de la vanguardia (teòric diari de centredreta i liberal) on una escriptora de best-sellers russos defensava l'ultranacionalisme radical de Vladimir Putin, el seu principal argument era que Anna Politskovskaya critica el règim i no li passava res. Aquell mateix dia Politskovskaya moria a trets a la porta de casa seva.
Avui el diari governamental i de partit el periódico entrevista a una eminència, Am Iassín Zassurski, degà de la facultat de periodisme de Moscou. La seva entrevista és d'una claredat incontestable, sort que la fa el corresponsal rus i no un periodista barceloní, l'entrevista seria molt diferent, que ja ens coneixem les entrevistes de la Melero i el San Agustín.

Dues grans pèrdues

Vilaweb informa de dues desparacions, una és una gran pèrdua per l'economia mundial, Milton Friedman, l'altra una gran pèrdua per la literatura catalana, Jordi Sarsanedas. Pensa global, actua local.

Montilla a Cornellà

Avui Alfons Quintà diu que fons de partits d'esquerra li han dit que Montilla no ha estat un bon alcalde de Cornellà, francament no ho sé. Quintà té raó quan diu que si ho hagués fet bé ja ens n'haurien parlat, però en canvi ens han explicat poc la seva gestió com a alcalde.
Estaria bé informar-se'n, per això he recorregut a la xarxa i he descobert que la secretària d'organització d'Erc (en substitució de Xavier Vendrell) és regidora a Cornellà, Pilar Albiol. El diputat i portaveu al congrés Joan Tardà també ho va ser, però d'aquest senyor jo, almenys, no m'en refio ni un pèl, no conec a la senyora Albiol però si fos com en Tardà ja n'hauriem sentit parlar.
Perquè no pregunta algú a la senyora Albiol com ho va fer Montilla?
O als altres tres regidors "sobiranistes"(per dir alguna cosa) a Cornellà, dos de Ciu i un altre d'Erc. El curiós del cas és que a Cornellà, acutalment, hi ha un tripartit Psc-Icv-Ciu(no sé si tant dolent com el de la Generalitat, però no té bona pinta). Un regidor de Ciu ocupa la regidoria de normalització lingüística i l'altre no té ni cartera, o sigui que la presència "sobiranista" és encara més testimonial que al tripartit de la Generalitat.







Aquí he trobat l'email d'un regidor de Ciu (Néstor Artís), a veure si informa, i per cert que Cornellà és un dels molts ajuntaments on l'alcalde socialista té blog personal.




Fotografies de Néstor Artís (regidor de Ciu), Pilar Albiol (regidora i secratària d'Erc) i Joan Tardà (diputat d'Erc)

Juan Negrín

Un problema endèmic d'aquest país és la premsa, no sé com funciona a altres països però els diaris escrits i pagats són alguns dels grans impulsors i promotors d'escriptors. Posant un determinat redactor en una columna el director d'un diari permet que cada Sant Jordi aquest senyor pugui vendre uns quans milers de llibres.
Això "ve a cuento" perquè s'han complerts 50 anys de la mort del president de la república Juan Negrín, que va defensar la república durant el seu mandat en guerra civil. El periódico ha apostat per demanar l'opinió de dos "experts". un, un membre de la fundació Negrín(ho sento, no he tingut moral per llegir-lo) i l'altre l'historiador mediàtic Andreu Mayayo. Mayayo no és una aposta arriscada, és tertulià professional i escriu al sàpiens, no pot dir res gaire novedós però provarem. "Quiaaa!" He oblifat que Mayayo va ser alcalde comunista de Montblanc, però no d'icv, sinó del Psuc. Volies caldo? Doncs dues tasses!

No penso rebatre res del que diu Mayayo en el seu article, em remetré al llibre d'Enric Vila sobre Lluís Companys, allà hi és tot, que Mayayo llegeixi i aprengui, ara, vull ressaltar algunes frases de l'article d'aquest gran historiador:

"Va ser el dirigent ugetista qui va demanar l'ajuda militar soviètica, davant el vergonyós abandonament de la República per part de la Gran Bretanya i França, i Negrín, l'encarregat d'efectuar els pagaments corresponents amb l'or del Banc d'Espanya."

Bé, no em remeto només a Vila, també m'hauré de remetre a les memòries de Winston Churchill editades per la mateixa editorial (l'esfera dels llibres) on explica perquè els aliats no van intervenir a Espanya. Espero que no calgui ni dir-ho.
Ah, i una cosa que honora Negrín, que ningú ho fa tot malament:

"Negrín es va exiliar a Londres i va denunciar públicament el pacte germànico-soviètic (1939)."

Ernest Folch a ara llibres

Després de la creació del gran gegant editorial català que formaran enciclopèdia catalana, planeta (amb columna i destino) i edicions 62, el que era director general de 62 va dimitir per discrepàncies internes dins el grup, entre planeta i encilopèdia. Folch va tornar a una editorial fundada per ell, ara llibres del grup cultura 03(amb una estructura interessant meitat cooperativa) amb potencial de creixement, petita i novedosa. El futur és seu vaja, i el apssat el deixa enrere. Concedeix una entrevista a vilaweb i el punt explicant el seu adéu i la seva opinió de la concentració editorial:

"Em vaig plantejar si m'interessava gestionar una gran empresa que homogeneïtza el mercat del llibre en català i vaig veure que preferia dirigir un grup emergent del qual sóc accionista i del qual comparteixo la filosofia. Grup 62 pren ara unes dimensions desmesurades i, tot i tenir més recursos i història, em deixava poc marge d'acció."
"«La concentració és bona per al mercat. Aquest gran grup generarà un dinamisme que beneficiarà la resta de les editorials que estem al costat. Podrem donar una resposta als autors que necessitaran una alternativa. Grup 62 podrà fer grans llançaments i inversions, però li faltarà la nostra agilitat i capacitat d'innovació.»"

Putin

Un interessant article a el temps de Llibert Ferri, ara que ha tret un nou llibre sobre allò que més control.la, Rússia i la guerra freda. L'article parla de l'inefable Putin i les seves perspectives electorals.

Espies

Markus Wolff ha mort, el cap dels serveis secrets de la Rda, la temuda Stasi. Fa poc vaig parlar aquí del magnífic best-seller d'un interès total "l'home sense cara"(quaderns crema). No en tornaré a parlar, però avui ha mort segurament una de les persones més importants de la guerra freda, que no amb més poder, doncs ell sempre va negar tota relació amb les atrocitats comeses pel bàndol soviètic, i més tenint en compte que la Rda no va ser mai un súbdit de la Urss, anava per lliure. Wolff era un manat, un funcionari, les culpes s'han d'imputar a Honecher i Ulbricht. És curiós que ahir parlés de Willy Brandt, el canceller socialdemòcrata derrocat per culpa, en part, de Wolff, que va infiltrar un espia, Günter Guillaume, fins al cor del seu propi gavinet.
Parlant d'espies, en això en som prolífics els catalans, m'acaba d'arribar a les mans el llibre "els espies catalans"(proa) de Domènec Pastor Petit, on explica no només el cas del català que va enganyar Hitler, Garbo, o qui va matar Trosky, Ramon Mercader, sinó les peripècies de molts més espies com el mateix Josep Pla o el famós Ali Bey. Molt recomanable, i molt lògic que ningú se n'hagi fet ressò tenint en compte el provicianisme que impregna la premsa local barcelonina i la concetració editorial catalana actual, en això som ben internacionals.
Tremosa
Estava expectant perquè Ramon Tremosa publiqués el seu article setmanal a l'Avui. El subscric tot, de pe a pa, de la primera a la darrera lletra, de "Cabu a rabu". Quantes vegades l'haurien de llegir Mas "y sus muchachos" i sobretot Carod-Rovira?

Editors

Ja vaig recomanar fa uns mesos el llibre "el control de la praula" (pagès editors) de l'editor André Schiffrin sobre el món de l'edició, concretament la concentració de segells editorials en poques mans, com ja vaig dir té experiència (va fundar l'editorial the new press) i és fill del fundador de la biblioteca pléiade.
Pel que es veu ho he fet al revés i ara m'he llegit la primera primera part, "l'edició sense editors"(curiosament publicat a destino l'any 2000, editorial de molt més renom ara en mans de Lara i Planeta).
És totalment recomanable malgrat poder no estar d'acord amb els plantejaments esquerranosos de l'escriptor i amb la "mitifació" que fa del diari el Pais, per ell un exemple a seguir malgrat que tothom vegi que forma part del conglomerat comunicacional i influent d'Espanya, grupo prisa.
Recalcaria un comentari d'Schiffrin, quan diu que va quedar sorprès quan va venir a Espanya durant la trancisió i va veure la quantitat de diners de què disposaven els partits per fer campanya. Anys més tard va llegir a la biografia de Henry Kissinger (publicada per ell mateix) que el mateix secretari d'estat nord-americà havia fet les donacions a través de la Cia per tenir controlat al Psoe, però quan Schiffrin ho va comentar al canceller alemany Willy Brandt aquest li va dir:"Típic de Henry, això d'atribuir-se una idea meva."
Willy Brandt a la foto

Ferroviaris i comentaris

Interessant notícia a el Pais d'ahir, la paltaforma Ferrmed per fi és reconeguda i surt a la llum pública, es tracta de grups empresarials que reclamen un ample de via europeu ferroviari des d'Algesires fins a Estocolm. A Espnya el problema s'arrossega des de mitjans del Segle XIX, quan ja es va impulsar un model radial amb un ample de via diferent de l'europeu, Zapatero però ha mostrat que el seu model ferrovial és el radial i que no vol fer un Tgv València-Barcelona, en canvi està interessat a deixar Madrid tan a prop de València com Barcelona. El president Montilla ha estat present en aquest govern i els últims pressupostos de l'estat han estat aprovats amb els vots d'Icv, que tot hi dir que per ells el tren és prioritat no van demanar que es revisés o s'avancés el corredor mediterrani.
En el mateix diari associacions d'empresaris valencians han reclamat aquesta via, en què govern valencià del Pp i govern català del Psc hi estan absolutament d'acord malgrat l'oposició de Zapatero i la ministra Magdalena Álvarez.

Ara que el govern català estarà presidit per algú amb un model radial ferroviari amb origen i destinació a Madrid és important impulsar la societat civil, de fet les següents declaracions fetes pel president de la patronal valenciana van ser fetes a la seu de l'institut Villalonga, impulsat per Eliseu Climent desde València:

"El presidente de la CEV recordó que el 47% de la población española y el 57% del Producto Interior Bruto (PIB) nacional se concentran y generan en el Arco Mediterráneo e insistió en que la Comunidad Valenciana no puede quedar "fuera de esa comunicación"."

Comentaris a peu de pàgina

"Massa fàcil Pedro, l'eslogan 'ERC farà President Montilla' és tant mediocre com CiU governarà amb el PP."

Comentari fet per la rosa de sang en aquest mateix bloc fa 15 dies arran d'un article premonitori de Marçal Sintes.

"I la segona falsetat és que esquerra considera a PSC i CiU igualment regionalistes. Si llegeixes les declaracions de Puigcercós dient que es pot fer un pacte nacional amb les forces que defensen el dret de l'autodeterminació, i subratlla, CiU i Iniciativa."

Comentari fet per Jordi Eduard en el mateix post.

Víctor Alexandre, no és això companys d'esquerra

Vicent Partal, de rendicions

6 punts

1)A Erc li va el sado.
2)Erc NO és un partit assambleari.
3)Arcadi Espada ho deia a àgora avui en l'idioma de Cervantes, Ciu no té futur, el missatge independentista d'Erc si que en té. Acte seguit ha deixat Carod de feixista en amunt.
4)Toni Soler ho explicava ahir a la vanguardia, el tripartit ho tenia tot en contra per no repetir-se. Ara, tenia una cosa a favor, deixar Mas a l'oposició.
5)48 a 12.
6)Primer cop en uns 20 anys que el Psc s'oposa al que diu el Psoe. Una gran notícia, en Saül està eufòric, i això que ell era equidistant. Ara, quan ens posem a parlar d'aeroports ja serà tota una altra cosa... Doncs això sí que ho fan, porten la contrària al Psoe quan es tracta dels interessos de partit. No m'hi oposo, em sembla perfecte, ara bé, no ho podrien fer algun cop quan parlem d'interessos del conjunt de país?

Tripartit

Ja veig la dificultat que han tingut per pactar un programa Carod i Montilla, 4 dies.

De moment se sap que han pactat el tripartit, han pactat repartir-se el poder, han pactat deixar Mas a l'oposició. No han pactat res més, no han arribat a cap altre acord, és l'únic que els uneix.

Gràcies Josep-Lluís, s'escolta, se sent, Montilla president. Se oie, se siente, Montilla presidente.

Ara la cosa està en veure com ens ho intenten vendre, almenys riurem una mica, els de Polònia ho tindran fàcil. Fa 3 anys ens van intentar vendre allò de l'Espanya plural i el federalisme. Suposo que el resultat és similar al d'un president de club que promet la lliga i finalment baixa a segona.

Baix cost altre cop

L'inici de la nostra decadència, Catalunya ha estat la base d'operacions de moltes companyies de baix cost i les ha impulsat, hem revitalitzat aeroports (com el de Vilobí d'Onyar) i som els primers en aquesta especialitat. Prò ja easyjet s'ha pirat simplement perquè Barajas promet més, té més camp per córrer gràcies a la t4 de "l'amic" Zp i del gran Aznar. I nosaltres que som el caos que es va viure a l'aeroport l'estiu passat gràcies a Aena, gràcies al govern central i al Psoe. I les notícies ho confirmen.
Enric Vila
Arturo San Agustín entrevista a Enric Vila a la contra d'el periódico (ex-entrevistador de la contra de l'Avui). No deixarà ningú indeferent.

Ciutadans (III) i Holbrooke

1-Si aquí tinguessim la llei electoral de València que no permet entrar al Parlament als partits si no arriben al 5% de vots, ciutadans no hauria entrat. A València el Bloc té el 4,67%(més que ciutadans aquí) i no està al Parlament. Aquí entra aquell qui tingui un 3% i ciutadans ha entrat pels pèls. A què esperem a fer servir aquest argument contra ciutadans a les tertúlies, diaris i ràdios? Si aquí la llei digués 5% ens dirien de tot, però a València no diuen res, els va bé. I diuen que tenen els mitjans en contra...

Iraq
2-Richard Holbrooke va ser el negociador de la pau amb Slovodan Milosevic durant la guerra de Bòsnia, després la cosa es va complicar a Kosovo però la seva actuació dins l'administració Clinton va ser exemplar i de fet ell és un bon exemple d'una intervenció nord-americana ben feta en un país que no li incumbeix i que beneficia a tothom (sobretot a Europa). No m'he cansat de recomanar el llibre de Holbrooke sobre aquest tema, "para cabar una guerra", on explica com van arribar als acords de Dayton.
Ara s'oposa a la guerra de l'Iraq, els seus motius no són els d'un redactor d'el periódico qualsevol, "planear la retirada, la mejor opción en Iraq" avui a el Pais. De fet és una carta a Bush on diu que la solució menys dolenta als problemes d'Eua seria retirar-se d'Iraq. Diu que es necessiten més soldats però el pentàgon no els pot reclutar perquè està al límit. Per aquí van els trets:

"Los senadores Joe Biden y Les Gelb han defendido lo que llaman una solución política "a lo Dayton" -en referencia a las negociaciones que pusieron fin a la guerra de Bosnia en 1995-, es decir, una estructura federal más relajada, con una gran autonomía para cada uno de los tres grupos principales y un acuerdo para compartir los ingresos del petróleo."

Fets

Ciutadans
Bé, han entrat al parlament. El número 1 es veu que va estudiar a Esade (no en deuen tenir bon rècord perquè la xerrada estava buida) i és campió de natació, amb només 27 anys és un titella.
El 2 és un advocat que es dedica a interposar denúncies contra el català a la unió eropea, té un bon grapat d'article a e-noticies, no crec que els hagin servit de molt, suposo que hi té més a veure en Federico. La web de ciutadans ho diu tot:"Cuerpo Superior de Letrados de la Administración de la Seguridad Social l’any 1989, associació de la que ha estat president durant el període 2000–2006."
Antonio Robles. El 3 és l'autèntic ideòleg del partit i col.laborador habitual de libertad digital, plataforma de Losantos a internet. Dic que és l'ideòleg perquè tampoc m'he cansat mai de recomanar el llibre "Boadella i cia: els intents de fundar un partit espanyolista a Catalunya" d'Albert Balanzà(ara llibres) on el tal Robles hi surt molt, de fet porten 20 anys intentant tenir èxit i ara, aprofitant que el psc és al poder, ho han aprofitat. Robles (Autor del llibre “Extranjeros en su país”. Cofundador de l'Associación por la Tolerancia” i primer president, cofundador de "España Constitución de Ciudadanos” i de "Iniciativa No Nacionalista" (INN) i Català destacat de l'any el 1995 pel diari "El País") no crec que digui coses gaire interessants perquè ara posaran a treballar els 20 intel.lectuals que el van fundar, però és la cara visible i és el que sentirem dir al parlament durant 3 anys, en castellà of course. Articles de Robles:
Anàlisi de història Psc (I i II)
Anàl.lisi de la campanya del Montilla
Insults a en Carod
Insults contra el Montilla
Félix de Azúa en parla avui, es veu que es volen expandir a la resta de l'estat. Jo els demanaria que s'expandissin per la resta del món, no podem privar la humanitat de gent capaç de dir això: "el totalitarismo de Radio Nacional de España, que en la década de 1970 optó por el uso exclusivo del catalán en Ràdio 4, y de TVE, que hizo lo mismo en el Circuit Català".
Per cert aquí teniu un article d'en J.B. Culla i la posterior resposta del tal Robles.
Villatoro cau de l'arbre
Ara que potser no serà conseller, jo ja el veig bé com a articulista oficial de CiU, Vicenç Villatoro es desmelena en un article a el periódico sobre el canvi climàtic. Es veu que només en poden parlar científics, perquè els periodistes no en saben prou: "La ciència treballa sobre veritats empíriques. Mesurables i demostrables. La política, la ideologia, sobre interpretacions. La veritat científica, en el fons, només pot ser una. Deixem que del debat sobre el canvi climàtic se n'encarregui la ciència."
Si els periodistes només poden parlar d'allò que dominen... de què podran parlar? Amb el plaer que he tingut en veure com Sala-Martín oposava ciència a demagògia en el debat amb en Saura...

Qui sembra vents recull tempestats

Qui sembra vents...






































































Recull tempestats