A la vinya li agrada patir

Arturo San Agustín entrevista a l'expert en vins Quim Vila a la contra d'el periódico, l'entrevista és bona i no precisament gràcies a l'entrevistador, és l'entrevistat qui deixa anar unes quantes perles:

"Podríem dir que a la vinya li agrada patir. La vinya es plantava on no es podien plantar altres coses: als pendents, als vessants de les muntanyes. En llocs així es plantaven la vinya i les oliveres. I és en aquestes terres pobres on, normalment, la vinya dóna les seves millors qualitats."

Alella
Si algú no sap on anar a celebrar el cap d'any, aquí teniu una bona proposta, a Alella bastanta gent ho celebrarà (o ho ha celebrat) al peatge per commemorar la supressió (ep, només per per aquells ciutadans d'Alella, el Masnou i Tiana que hi passin un mínim de vuit vegades al mes i que utilitzin el sistema de pagament Via T) del peatge pràcticament urbà d'aquesta localitat maresmenca.

Més sobre vins, caves i begues

El crític gastronòmic d'el temps Jaume Fàbrega explica la diferència entre whisky i bourbon, i de pas en deixa anar una que espero sigui de profit per molta gent:

" Si mireu qualsevol ampolla de whisky veureu que hi posa “produce of Scotlans”: Espanya –seguint la dita “no nacionalista” o la “plural”– ens prohibeix fer constar als nostres vins “produce of Catalonia”: simplement ser català és prohibit. "

Nou finançament
La premsa amiga en parla com bonament pot, però la realitat és tossuda i no com ells voldrien. Fixeu-vos avui el pa que dóna Madrid: ara diuen que de nou finançament res de res, que fins al 2009 i que després ja veurem, que a les autonomies no els calen més diners.:

Castells, convençut que el nou sistema de finaçament s'aplicarà abans del 2009

El govern obre el diàleg sobre nou finançament autonòmic

El gobierno catalán advierte que no admitirá demoras

Ja en tenim prou

Corria l'any 2004 quan un grup de cineastes espanyols van decidir reunir 32 realitzadors per crear el film "hay motivo", compost de 32 curtmetratges, un per director, que reivindicava les necessitats de canvi al govern espanyol. L'obra es va realitzar bastant abans de les eleccions del 14 de març on Zapatero va derrotar Aznar sense paliatius, i per tant també abans d'aquell atemptat de 11-M que va canviar el curs de la història.

Mai se sabrà fins a quin punt la pel.lícula va ajudar a intercanviar Aznar per Zapatero a la Moncloa, però l'objectiu es va aconseguir.

Ara un grup de cineastes valencians intentaran emular la gesta dels col.legues espanyols amb el film "ja en tenim prou", presentat a València amb l'objectiu de treure el poder a Francisco Camps, president de la Generalitat valenciana (no amb l'excusa anacrònica de Carod-Rovira, "l'esquerra és millor que la dreta i jo dic que és esquerra i què és dreta") per evitar l'erosió permanent que suposa el govern del Pp pel territori i els ciutadans. La cita, el 27 de maig de 2007.

Ridao ho explica

Joan Ridao presenta nou llibre, "Coalicions polítiques a Catalunya 1980-2006" i explica la seva versió del segon tripartit:

"El diputat republicà afirma que "el càlcul partidista va ser la raó que va portar ERC a l'acord del Tinell" i que des de la perspectiva de la formació republicana "aquesta era l'única opció possible" en una triple dimensió"

Per un nou capitalisme

Sempre s'ha dit que la dreta espanyola és pitjor, per menys democràtrica, que la dreta europeu. No és banal, sinó més viat cert. En el cas de l'esquerres el debat és complicat, qui és més nacionalista Jospin o Zapatero? Mitterrand o González? Complicat.

El que està clar és que el partit socialista més esquerranós (almenys verbalment) d'Europa és l'SPD, els socialdemòcrates alemanys. La seva escissió liderada per Oskar Lafontaine (fundador del partit d'esquerres amb els ex-comunistes de l'est, PDS amb 10% de vots) els ha conduït a radicalitzar el discurs anticapitalista, l'actual ministre alemany Franz Muntefering i ex-president del partit ha ensenyat les urpes varis cops, de fet va demanar fer boicot a les empreses socialment irresponsables i limitar per llei els sou exagerats dels directius, cosa impensable en el Psoe de Solbes, Rubalcaba i de la Vega.

Però no és l'únic que ha reivindicat, corria el amig de 2005, quan Ian Davis, director general mundial de Mckinsey Company, va publicar un article a the economist en què rebutjava la idea de guiar-se per "el negoci és el negoci" perqùe trobava fals que l'únic objectiu d'un empresari sigui la creació de valor per l'accionista. Segons Davis s'hauria d'enfortir el contrecte social empresa-societat, les empreses han de produïr els béns i serveis tal com la societat els vol rebre.

A la foto Lafontaine

vi

Ho explica Ramon Francàs a la vanguardia d'avui, la fusió del boicot al vi del Penedès per part d'Espanya i l'auto-odi que porta als catalans a comprar abans qualsevol vi del Duero o Rioja abans que un vi de la terra ens condueix a haver de confiar en el mercat europeu o mundial. I això hem fet, sembla que les exportacions creixen i això és bo, i més tenint en compte que la DO (denominació d'origen) Penedès cada cop compta menys després de l'aparició de la DO Cava i la DO Catalunya.
L'enoturisme és una altra alternativa, però està clar és que la gran penetració del Rioja a Catalunya ens fa mal(40%del mercat), no hem tocat sostre amb els 200 milions d'ampolles de cava i els 44 de vi de facturació d'aquest any.

Observacions mefistofèliques

Fent un seguiment de les diferents celebracions de la loteria de Nadal podem comprobar que tant a Soria com a Madrid com a el Prat i arreu on va tocar, els afortunats van brindar amb cava català (freixenet o codorniu en general) tot sacsejant-lo i ruixant als altres "tocats" per la sort. Arreu? No, hi ha una petita administració de loteria a València on no van brindar pas amb cava, sinó amb sidra asturiana, la única que jo sàpiga. Casualitats de la vida
Espanya en crisi
Si agafem la Meseta i li treiem Madrid i les perifèries (tipus vascongades i Catalunya) ens queda Aragó, la Rioja, la Manxa, la Rioja, Extremadura, Lleó, etc... ens queda un donut o zona amb denistat de població tres cops inferior a Bulgària, hauríem d'anar al nord de Lapònia per trobar zones tan poc densament poblades. Ja poden vendre fum, la realitat és tossuda.

Perquè l'economia espanyola faràs un pet?

Senzill, els espanyols ja mouen 108 milions d'euros en bitllets de 500! El 63% de l'efectiu total espanyol és en bitllets de 500 i creixen a un 8% anual. I els polítics cullin bolets... Jo mai he vist un bitllet d'aquests (Bin Laden els diuen).
I entre tots ho vam pagar
Qui va pagar la nefasta gestió del president d'Air Madrid i la patètica negligència d'una ministra impresentable i prepotent anomenada Magdalena Álvarez? Fàcil, el contribuent.
La dona de Montilla, sembra la discòrdia
La dona del president de Montilla és regidora d'urbanisme (càrrec poc transparent als ajuntament espanyols) a Sant Just Desvern, ciutat amb una especulació que creix dia a dia i que amenaça Collserola i part del parc natural. Les operacions obscures de la senyora han provocat l'implosió de l'equip de govern d'aquesta localitat del costat de Barcelona.

Periodistes

Davant la notícia que a l'ajuntament de Barcelona despareixeran les "corrides de toros", aquesta notícia al blog del director del diari "20 minutos" Arsenio Escolar, els toros interessen a un de cada 4 espanyols.
Edicions comarcals de l'Avui?
L'amic Oriol ho comenta a entorns.cat, l'Avui és el diari més plural de Catalunya i amb uns col.laboradors més ben preparats, amb uns seccions molt dignes enfront altres diaris catalans però amb una pobra informació comarcal, doncs només tenen la seua Barcelona. Ara han iniciat la secció "Barcelona", altament interactiva amb el lector, això servirà per ampliar la secció de societat i iniciar seccions locals comarcals per competir amb altres diaris amb informació local com la vanguardia i el punt.

Casos flagrants

L'advocat Josep Maria Loperena va ser entrevistat la setmana passada a la contra de la vanguardia, quan se li va preguntar si sabia alguna cosa del cas Estevill va dir que no, que ell admirava Estevill perquè es ficava amb "els rics". Ahir tenia taula parada a can Barril, i l'article setmanal al periódico el té assegurat.
la DO, en català
Notícia interessantíssima trobada a tribuna catalana, gairebé tots els vins i cava de DO, en català.
un 10 per a la plataforma per a la llengua (representant viva de la societat civil) i un 0 per la Generalitat, poc disposada a fer complir la llei de 1998 de política lingüística.

Observatori de l'estatut

Ramon Tremosa és un economista que va sempre directe al gra i mai es queda en mitges tintes, ho demostra avui al seu nou article a el temps sobre balances fiscals. En canvi, Guillem López-Casasnovas, conseller del banc d'Espanya i professor de la Upf és un economista molt més proper a la ciència freda de l'economia, els seus articles són més críptics però almenys a ell no se li ha vetat l'accés a la vanguardia i al periódico, que estan fent el buit al nou llibre de Tremosa sobre ports i aeroports. La conclusió d'aquest article recent al periódico de Casasnovas és que, en finançament, ara ve el més fort, la negociació de debò vaja, tripartit i Ciu s'hauran de posar d'acord:

"L'Estatut de Catalunya es tancà en matèria de finançament amb bastantes incògnites, per manca de concreció o ambigüitat en algunes de les disposicions aprovades, en particular, en les relatives al sistema d'anivellament (els diners de la solidaritat entre comunitats autònomes), incloses a l'article 216"

"evitant, per exemple, com passa amb Catalunya, que abans de la redistribució s'estigui per sobre de la mitjana i després s'acabi molt per sota, i viceversa"

" En conseqüència, per limitar el drenatge fiscal actual la millora de finançament dependrà de com s'entengui la clàusula de salvaguarda (la de preservació de rànquings, que, com hem dit reiteradament, està pobrament redactada)."

"AQUESTA confusió pot ser atractiva per alguns, a l'efecte d'argumentar sobre la necessitat de compensacions complementàries a través de l'increment de recursos del fons de compensació interterritorial (FCI) --quan cada vegada es pot esperar menys dels fons europeus--, de manera que augmentant les quanties del FCI buidem recursos del finançament del sistema perquè tot continuï igual"

la cap de política de la razón nova cap de premsa del tripartit

Ahir el blog d'en Sostres comentava que Carod-Rovira ha fitxat com a cap de premsa al cap de política de l'Avui, Pere Martí (firmant amb l'actual número 2 del departament de cultura Albert Sàez d'un article a l'Avui reclamant a Erc el pacte amb Ciu el novembre del 2003).

Sembla que el tripartit en general no va pel mateix camí, copio del portal comunicació21:

"Tate Santaeulària, fins ara cap de Política a Catalunya del diari La Razón, serà la nova cap de premsa del president de la Generalitat, José Montilla. Segons ha pogut saber Comunicació21, la periodista, el nomenament de la qual és imminent, passarà a encarregar-se de la relació amb els mitjans del cap de l’Executiu català. Santaeulària treballarà al costat de Toni Bolaño, cap de l’Oficina de Comunicació de la Presidencia, i substitueix Norma de la Fuente, responsable de premsa durant tot el mandat de Pasqual Maragall. Bolaño ja va ser l’home fort de Montilla al Ministeri d’Indústria, i també va treballar amb ell a la campanya de les eleccions del passat 1 de novembre. "

Cal recordar de quina famosa portada va ser co-autora aquesta dona? Potser sí que cal, aquí la tenim:

Dedicatòria

A qui dedica Ramon Tremosa el seu darrer llibre? Fàcil:



Als tres grups parlamentaris que no van presentar esmenes al text aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005. A Ciu, Erc i Icv.



Doncs això, a ells.



Air Madrid

Ja en parlaremamb calma, però darrera Air Madrid hi ha més merda del que sembla. N'hi ha molta. D'entrada l'article del suplement "dinero" de la vanguardia d'ahir diumenge de Manel Pérez (cap d'economia) criticant la impresentable ministra Magadalena Álvarez que, després del paperot fet en la crisi de l'aeroport d'el Prat, ha tirat pilotes fora sobre un cas únic de negligència, Aena ha fet els ulls grossos durant mesos quan tothom sabia el que s'estava coent. Aquest cop almenys compareixerà al lloc dels fets, a Madrid, no com amb el cataclisme d'el Prat, quan no va considerar necessari desplaçar-se al lloc dels fets per fer una roda de premsa.
Però la cosa no acaba aquí, si comencem a estirar el fil d'Air Madrid pot sortir de tot...Espero la tertúlia de demà de Francesc Sanuy a can Bassas.
Ah, i els catalans ja hem rebut, 4 vols intercontinentals Barcelona-Sud-Amèrica han estat suprimits, ens quedem amb 9 vols intercontinentals. A Munic i Milà, aeroports amb menys passatgers que el Prat, tenen 150 vols intercontinentals cada un.

Doblatge

L'entrevistadora "no nacionalista" del diari "no nacionalista" el periódico fa preguntes tant poc nacionalistes com aquestes al director del Lincoln Center de cinema Richard Peña:

"--¿Respon el públic hispà a Nova York al cine espanyol?

--Amb el cicle de cine francès hi ha un desembarcament del sector i es ve a fer indústria. ¿Els espanyols aprofiten igual el seu trampolí

--Tot el que fa el Lincoln Center és sense diners públics. ¿Veu possible una cosa així a Espanya?"

I quan ha de rematar l'entrevista, la tal Sastre es deu recordar que cobra d'un mitjà que es diu el periódico (sí, d'acord, en "lengua franca") de CATALUNYA, i diu això:

"--A Catalunya el doblatge al català es llegeix com una defensa de la llengua...--El tema català és molt complex.--¿Entén el nacionalisme?--Els avis de les meves filles són de Puerto Rico, Espanya, Polònia i el Bronx."

L'entrevistat no es vol mullar, i respon tirant pilotes fora. L'entrevistadora "no nacionalista", decepcionada, segueix fotent cops de pal al buit i, ara sí, amb una pregunta totalment intel.lectual i preparada ("entén el nacionalisme?", curiosament no li pregunta "entén l'anarquisme?") fot un cop de bastó a la pinyata i la rebenta tirant caramels per tothom. La resposta, per sucar-hi pa ("tinc família del Bronx, Puerto Rico..."), vol dir que al Bronx i a tots aquests llocs la gent és "no nacionalista"? O bé vol dir que si tinc tota la família catalana sóc un neo-nazi? Bé, tinc un avi argentí, ja s'espavilaran vostès si no tenen un cognom ben "xarna" al Dni.

Ah, i per emmarcar aquesta pregunta també molt intel.lectual i la pertinent resposta, que cadascú se la prengui com vulgui, jo emmarcaria l'última frase:

"--¿Què li sembla el doblatge?--L'odio, però és un costum que existeix a Espanya, a Itàlia, a Alemanya, una mica a França... Els països que van tenir règims feixistes són els que més en tenen."

Eixuga't, vida, que ni és la primera vegada ni serà l'última.

Llai Milà

Expropiar diuen?
Diu el govern que vol acabar amb l'especulació, amb els mals usos que es fan de la propietat privada. D'entrada m'agradaria saber qui decidirà què és un bon ús i què no.
D'altra banda, si volen acabar amb l'especulació i fotre al "trullo" els especuldors d'el país, els primers que acabaran al talego seran tots els regidors d'urbanisme de Catalunya.
I finalment, es demostra que l'anterior tripartit va ser un nyap, Salvador Milà, antic conseller d'habitatge, va ser cessat per quota. La prova? Ara s'aprova la seva llei íntegra.

Tremosa es queda sol

Jo sempre vaig defensar que CiU havia fet un excel·lent paper en la tramitació catalana de l'Estatut, elevant el llistó de l'autogovern per sobre del sostre fixat pel govern tripartit. Llavors la patata calenta estava en mans del PSC a Madrid i dels seus socis, ERC i ICV, que a Madrid donaven també suport a ZP. Un avançament electoral, amb un PSC amb les tisores a les mans, hauria permès un front CiU+ERC, amb ICV també possiblement, partidari d'un avenç clar en l'autonomia financera de Catalunya. Llavors hauria votat el 75% del cens i segurament els partits favorables a més autonomia haurien augmentat el seu pes al Parlament català. Però això ara és política-ficció...

Vaig pensar en Fukuyama en sentir el president Maragall el dia del referèndum de l'Estatut, després de saber-se'n el resultat, parlant del "final del victimisme". Què volia dir? Quan mirem què han donat de si aquests dos llargs anys de debat estatutari, si en algun relat ens podem posar fàcilment d'acord avui els catalans (patronals, sindicats, partits) és que des de 1979 l'economia catalana ha estat víctima del centralisme d'estat. Això ho expliquen ara, d'una banda Xavier Rubert de Ventós, que en el llibre recent d'entrevistes de Josep Gimeno (Catalunya demà, Ara Llibres) conclou que avui Barcelona competeix contra Madrid: "Catalunya i Espanya ja no es complementen com al segle XIX i la primera meitat del XX, ara competeixen". I d'altra banda Antoni Serra Ramoneda, del qual Món Empresarial va titular una entrevista al juny de 2006 amb un rotund "Ho tenim tot perdut!". Espanya era un país amb dues capitals, una econòmica i financera (Barcelona) i l'altra política (Madrid), com a Itàlia ho són Milà i Roma. "Madrid, però, avui és també capital econòmica i això, encara que costi de reconèixer, és degut a decisions polítiques... als catalans els costa reconèixer que el seu arraconament és fruit de decisions polítiques... Amb el nou Estatut tot seguirà controlat des de Madrid: concursos de grans infraestructures, decisions sobre projectes d'enginyeria, concessions a les empreses constructores...".

Ara semblem embarcats en un context postnacional, que alguns voldrien definitiu, i en el qual ja no cal reclamar ni reivindicar res. La realitat, però, és tossuda: el pilot automàtic del centralisme d'Estat no altera el seu rumb amb nous o vells Estatuts. I si segueix la manca de complicitat del govern central amb la R+D+I catalana aquesta despesa no millorarà a casa nostra, fins i tot pot acabar fent figa. Qui sap si els nostres no arribaran mai. Potser no arribaran mai, però els esperarem sempre.

Parlarem castellà, no calen ciutadans

El gran argument d'Erc per fer el tripartit és que Psc i Ciu són igual de regionalistes i que, total, per fer política de dia a dia millor fer-la amb partits d'esquerres, que, per suposat, són molt millors. L'altre argument és que un pacte nacionalista ha de servir per alguna cosa, si no és per ser independents no serveix per res segons ells (després es deuen fer un panxó de riure a porta tancada, i truquen a Madrid a veure si el Psoe els torna a fer cas, ja hem vist el goig que feia en Puigcercós ahir a Madrid a la reunió amb el ministre Sevilla, semblava que en qualsevol moment podia rebentar de felicitat).
Obliden els versos del poeta, "caminante no hay camino, se hace camino al andar", el camí és el dia a dia, un dia a dia on ja ens hem trobat (deixant de banda el patètic espectacle de les banderes made in Puigcercós) que Zapatero vol augmentar les hores de castellà de 570 a 770 (que "surja el efecto sin que se note el cuidado", n'ha après, i molt, d'Aznar) i així obligar a fer altres assignatures en castellà a banda del castellà, augmentant les hores en el seu idioma no en tenen prou a Madrid.

I bé, al Parlament ja hem visualitzat una còmodo minoria (Psc-Pp-Ciutadans) favorable el pla Zapatero, i una sòlida majoria (Ciu-Erc-Icv) que s'hi oposa. Però s'imposarà al criteri de la minoria, ja sabem què acabaran fent Erc i Icv. Em recorda a la votació sobre els autors que havien d'anar a la fira de Frankfurt, Ciu-Erc contra Pp-Psoe-Icv. Ara els comunistes s'han canviat la jaqueta (una vegada més).

Els mals d'aquest debat els resumeix un article pronogràfic d'un redactor mediocre del periódico, Carles Pastor. D'entrada fa servir arguments de politòlegs de prestigi com Jordi Sánchez per justificar l'augment d'hores de llengua espanyola, treient-los totalment de context i admeten-ho ("No es referia a l'ensenyament del castellà, però la reflexió ens serveix per al cas: no n'hi ha prou de ser el borni al regne dels cecs.")
A banda d'això, el senyor Pastor es mostra, només, preocupat per com es parla el castellà, el català no li preocupa gens i l'anglès... l'anglès no el deu saber parlar ni ell, que només deu llegir diaris madrilenys i es deu creure informat.
Ah, i m'agradaria recalcar els últims estudis que han sorgit dient que el 40% de les classes de secundària es fan en castellà a Catalunya. S'està incomplint la llei, i els partits, tots, s'ens pixen a sobre i diuen que plou.

Aeroports

Ramon Tremosa és entrevistat a tribuna catalana, ara el caball de batalla són els aeroports, un cop perdut el finançament, explica el seu projecte aeroportuari, que ja veurem si Aena (i Zapatero) permeten.

"

Si Zapatero ho permet, no només els catalans apostarem per l'aeroport d'el Prat, són moltes companyies les que estan interesseades en fer d'aquest aeroport (amb un tràfic superior a Milà i Munich) la capital logística del sud d'Europa. Zapatero ha recomanat a Easyjet a posar la seva nova seu o "hub" a Barajas, podrà amb ells? Més de vint aerolinies estan interessades en el Prat i per això s'han unit, pel que es veu Zapatero i la ministra Álvarez preferiran donar la nova terminal a la filial de baix cost d'Iberia, Clickair. Així a Barcelona tindrem turistes i a Madrid les coses importants. Star Alliance, es diuen.

Jaja, per fi, això ja passava de taca d'oli... Segur que s'ho pensaran dos cops, abans de prendre la llicència a Air Madrid. La mateixa Aena (!!) recomana no volar amb ells.

I Barajas segueix imparable, tal com diu l'ex-diputat del Psoe(!!) Germà Bel a Barajas mai es recuperarà la inversió en la t4, però això és el de menys, la testosterona nacionalista és més important. Ei, i amb orgull, que ahir va tenir més passatgers que habitants Oviedo.

Concert

Explica el periodista de TV3 Llibert Ferri al seu darrer llibre "Memòria del fred"(Empúries) que va cobrir una trobada entre el president Jordi Pujol i el president de Rússia Boris Ieltsin, l'any 1995, mentre esperava que sortissin va parlar amb la secretària del president rus:

"El que em queda més gravat durant aquells minuts d'espera és com Gàlia [secretària de Ieltsin] ens explica les últimes preocupacions [de Ieltsin]:

-Està recollint informació sobre federalisme i autonomies per aplicar-ho a Rússia i la Unió Soviètica.

Li contesto que Eltsin té, ara mateix, una gran oportunitat, referint-me a la trobada que mantenia en aquells moments amb Jordi Pujol.

-L'autonomia catalana no és el millor model-Diu Gàlia convençuda-. És més interessant la de Navarra, sobretot pel concert econòmic."

Llengua catalana
Esther Tusquets va fer l'altre dia un article que començava molt bé (demanant més sobirania) i acabava fatal (a l'estil ciutadans, dient que el castellà està perseguit). Hi ha agut qui l'ha respost, però Raimon és la persona adequada.

Madrid

El sociòleg i director de la Fundación Sistema José Félix Tezanos és entrevistat avui a la vanguardia per Enric Juliana, atenció al que diu:

"Miren, la gran paradoja hoy en España es que el gran espacio del centro no lo acaba de ocupar nadie. Lo ocupan algunos partidos nacionalistas, pero no en en conjunto de España."

No crec que es refereixi a Bng o Erc, de totes maneres els d'Erc s'autodescarten cada cop que diuen que ells no són nacionalistes.
Successions
El periodista Josep Maria Ureta ens explica que qui vulgui una herència s'ha de comprar una casa a Madrid, això al confidencial d'el periódico:

"LLIURE D'IMPOSTOS

desembre de l'any passat, la Comunitat de Madrid va disposar la pràctica supressió de l'impost de successions i donacions. Un dels despatxos catalans més ben considerats en temes fiscals ha donat l'avís del que s'amaga darrere d'aquesta decisió: qualsevol ciutadà espanyol que vulgui deixar una herència lliure d'impostos només ha de comprar un immoble a Madrid, sense necessitat de tenir-hi residència, i cedir-lo --fins i tot en vida-- als seus familiars. Lliure d'impostos, al Madrid d'Esperanza Aguirre."

Operador i aeroport

Xavier Mir explica una coseta del dossier econòmic, a vegades al ser un setmanari tan caòtic passa per alt alguna notícia, a veure si fan memòria i recorden què era al-Pi, i encara pitjor, el cas Olé:

"El setmanari Dossier Econòmic, que es distribueix cada dissabte amb El Punt, publica avui una informació segons la qual el Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicacions considera que un operador neutre de telecomunicacions seria l'opció de futur més encertada per garantir l'accés a la fibra òptica a tot Catalunya. Es tracta d'una aposta estratègica per al desenvolupament econòmic del país. Una bona infraestructura de telecomunicacions és imprescindible per a les empreses i per a la societat de la informació. Per això el nou conseller de Governació Joan Puigcercós ha prioritzat, per al seu mandat, recuperar el projecte de creació d'un operador públic de telecomunicacions de la Generalitat. El projecte ja s'havia posat damunt la taula amb l'anterior Govern, però qui aleshores era ministre d'Indústria devia pensar que això, per molt bé que pogués anar a les empreses catalanes, integrades també per votants del PSC, no seria ben vist pel nacionalisme espanyol, que hi veuria una quota més de sobirania i, per tant, un pas més en el trencament de la unitat d'Espanya. És allò mateix que deia ahir de les JSC. La defensa de la unitat d'Espanya, en les JSC i en el PSC-PSOE, actua com a llast per al desenvolupament econòmic i social. "

Tremosa i Polanco
Rebut email de Ramon Tremosa amb el següent contingut:

" Benvolguts,


En primer terme vull agrair-vos l'assitència a la presentació del meu llibre el passat dimecres a Barcelona, a aquells que vàreu poder venir. Vàrem arriscar loogant una sala molt gran, amb més de tres-centes cadires, i la vam omplir. Vàrem vendre 170 llibres, cosa que ens omple de satisfacció.

Al cap de dos dies el diari El País, a tota pàgina i a la primera pàgina de la secció d'economia de l'edició estatal, va publicar les dades que us adjunto, just pocs dies després que el diari Avui publiqués un dels quadres del llibre, relatiu a les Pèrdues i Guanys dels aeroports espanyols de l'any 2004 (aquesta pàgina la trobareu al meu web).

Referides al mateix 2004, les dades que El País ens ofereix són molt més dolces: no són 33 del 41 aeroports estatals que perden diners, sinó solament la meitat. I curiosament, el marge sobre els ingressos és el mateix a Barajas que al Prat, quan hi ha prou fonamentada la sospita que l'aeroport català és més eficient que el madrileny. També curiosament El País només presenta els resultats d'explotació abans d'amortitzacions: incloure-les hauria suoosat siutar Barajas en una pitjor posició ja que, atès que les inversions estatals hi han estat sempre molt més altes, aquestes reudirien en una major proporciuó els seus beneficis.

Finalment, és curiosa i massa genèrica la font citada d'on prové la informació: Generalitat de Catalunya.
No puc sinó celebrar el gros calibre de la munició que ha d'esmerçar el nostre adversari.

Tot esperant que aquesta informació sigui del vostre interès, rebeu una cordial salutació.
Ben cordialment,


Ramon Tremosa i BalcellsDepartament de Teoria EconòmicaUniversitat de Barcelona"

Ens espien

Salvador Cot, genial:

"Aigua...
l'enviat especial que ens mira
Salvador Cot
La major part dels mitjans de Madrid tenen delegacions més o menys importants a Barcelona. Alguns també inclouen unes pàgines específiques per als seus compradors catalans o, en el cas de les ràdios i televisions, una desconnexió que fins i tot pot arribar a ser parcialment o del tot en català. Barcelona i Catalunya, per tant, no són desconegudes en aquests mitjans, que acostumen a tenir en nòmina un petit nombre de periodistes catalans que, en alguns casos, arriben a fer una certa carrera professional a les seus centrals de Madrid. Amb aquesta estructura, en teoria, la informació que reflecteixen aquests mitjans, redactada majoritàriament per periodistes de Barcelona, no hauria de ser gaire estrambòtica. Però hi ha excepcions. En alguns moments, els jefes de Madrid decideixen que la cosa mereix enviar-hi algú des de la redacció central, que ve a veure i explicar què carai ens passa per aquí i per què no som normals, que vol dir espanyols.
...i foc
somrieu, que ens observen
D'entre els enviats especials que s'acosten per observar-nos la que m'agrada més és Victoria Prego. Té el mèrit que és capaç de donar prou èpica a l'espanyolisme local per convertir els quatre ous voladors i les dues empentes estudiantils en opressió violenta d'uns demòcrates assetjats pel fet de ser espanyols. Però això ho fan tots els seus companys, almenys quan els envien de safari colonial. Prego, en canvi, és l'única que ha aconseguit simultanejar el bel·licisme radical contra la supervivència del catalanisme amb un magnetisme estrany entre els líders de l'espai sobiranista. L'any passat, sense anar més lluny, va ser cridada per presentar una conferència de l'aleshores conseller primer. Curiosament, l'objectiu d'aquell discurs de Josep Bargalló era reivindicar el diàleg contra la crispació. I per demanar això va portar una periodista que vol convèncer els seus lectors que aquí hi ha una violència constant contra els espanyols. I Bargalló devia pagar el beure."

De novetats

Toni Cucarella deixa la literatura, es veu que no es guanya la vida. L'ex-secretari general d'ERC al País Valencià vol una feina estable. Fins hi tot ha tancat el seu blog.
Armènia
20 veus sobre el genocidi armeni a Vilaweb.

Nova Cnn

Això promet, arriba France24, a partir d'ara guerra de canals i cadenes, l'esquerra tronada jacobina ja tindrà un referent informatiu mundial. Si bé el referent oposat no crec que sigui la demagoga Cnn o la russa ni l'àrab Al-Jazzera sinó la solvent Bbc. A veure si el 3/24 fa alguna cosa a part de menjar les engrunes dels múltiples canals espanyols.

Poema
T'estim, però me'n fot. No em resta gaire
de suportar l'humiliació del vòmit
d'esser que és estimar. Ja acaba eixa hora
de finestrals oberts i dents polsoses,
de taques de pantaix per les solapes
i de taurons pels músculs o dreceres.
Ta'teix si em fon els ploms de la mà dreta
un calfred com un crit que sempre et xucla
camí dels meus endins, pels dits em neixen
aurores boreals com a contagis.
T'estim, però me'n fot. Visc a l'espera
del glop definitiu que em redimeixi,
del glop unificat que em deixi dir-te:
-Ja t'estim tant, que et pots morir quan vulguis.
Miquel Àngel Riera, Poemes a Nai

Dies d'agost

No sé quanta gent visitarà el blog durant aquest pont, per si de cas aquí una recomanació meva, un film estrenat avui al Verdi, dies d'agost de Marc Recha.
Recha ha dirigit també "les mans buides" i "Pau i el seu germà", de reconegut prestigi, pel que es veu la nova pel.lícula és bastant experimental, però també ho eren les altres dues i eren realment bones. Una recent entrevista a benzina explicava que la pel.lícula és un homenatge al periodista Ramon Barnils, desparegut fa 5 anys i amb la família del qual Recha ha trabat una bona relació. El film està gravat de manera més o menys imporvitzada entre Recha i el seu germà. Bona pinta.
Si en voleu un comentari més seriós, Mercè Ibarz a vilaweb.

Universitat

Andreu Mas-Colell va ser el primer comissionat de la Generalitat per universitats, més tard va aconseguir unir-ho amb societat de la informació i ser el primer conseller del Dursi del govern Pujol. Aquest departament va tenir continuitat amb Erc, primer l'ex-rector de la Uab (una persona indicada) Carles Solà en va ser el successor i després, encara que per només 15 dies, ho va ser l'ex-director de l'hospital de Granollers Manel Balcells. Quan Erc va ser explusada del govern Mas-Colell, Solà i Balcells van fer un excel.lent article a l'Avui demanant la continuitat del Dursi com a departament, doncs el govern bipartit (un breu parèntesi que ara intenten esborrar de la història) ho havia fusionat amb educació. Foc d'encenalls, Solà i Balcells eren homes de Carod i ara cap dels dos pinta res, no han anat a les llistes i se'sl ha fet cas relatiu, això sí, Erc ha conservat universitats i ho ha englobat dincs comerç.
Paral.lelament va esclatar l'afer de les cartes de Xavier Vendrell, més enllà de demostrar la incompetència d'aquest senyor (que va rebre com a recompensa una consellera, suposo que per principi de Peter, encara que també per dues setmanes) no ho vaig trobar greu, TOTS els partits es financen de maners il.legal i trobo estupid demanar només a Erc "les mans netes".
Ara, quan a Vendrell Mònica Terribas li va preguntar si algú triat com a conseller que no volgués pagar quota s'el posaria de consellers, Vendrell va respondre que en aquest país hi ha 10 persones preparades per cada lloc, si no és ell serà un altre.
Ara, Erc ha demanat a un catedràtic de reconegut prestigi de la Upf, l'expert en federalisme Ferran Requejo, que ocupi la secretaria d'universitats, Requejo tenia fet l'organigrama però quan va demanar ser comissionat (com en la primer època Mas-Colell) i no secretariat i a més se li va dir que al seu equip hi tindria gent d'Erc, ho va rebutjar. És positiu que Erc nomeni gent independent com Albert Sàez i Eduard Voltas (a comunicació els dos) però no ens hauríem de deixar perdre gent com Requejo.

Especulació

1 de cada 5 bitllets de 500 euros que circulen per Europa circula per Espanya. Quina gran casualitat.
Recenment l'arribada d'un emissari de la Onu ens ha advertiat d'una gran veritat. A Espanya hi ha més especulació que a la resta del món, per això el problema de la vivenda és més greu a Espanya que a qualsevol altre lloc d'Europa i per això podem dir alt i clar que la ministra Trujillo és una inútil i el seu ministeri un paràsit inútil que cal suprimir, si a Extremadura ho va fer tant bé coma consellera de l'inefable Ibarra va ser per un superàvit fiscal vergonyós que permetia construir vivenda protegida a dojo, li donem la benviguda al món real a la ministra, la benvinguda al fracàs en el seu cas.
No és casualitat que als llocs on més especulació hi ha la circulació de bitllets de 500 euros sigui més elevada, el blanqueig de diners sol ser important com va contrastar el banc d'Espanya en llocs d'alta especulació, i per això és una bona notícia que la policia empresoni els alcaldes d'Andratx i Marbella. Però no només de la construcció viuen els bitllets de 500 (anomenats també Bin Laden) sinó també de narcotràfic i turisme, de fet aquests bitllets inciten a la delinqüència i per això són tan usats a Colombia.
PimeCava
El suplement dominical(Plaers) de l'Avui entrevista al president de PimeCava, la patronal dels petits productors de vi, Xavier Nadal. No vol trencar cap plat, és un gran moderat, per alguna cosa diuen que les grans revolucions comencen per la petites reformes.

Economia recreativa

El periodista econòmic de "20 minutos" Joan F Domene comenta l'arribada del quart operador de telefonia mòvil a Espanya, que pel que es veu farà una política totalment agressiva a nivell de preus i costos, a l'estil "Ryanair" amb els avions. Yoigo, filial d'un grup nòrdic, tindrà només 100 treballadors contra els 4000 de Movistar.
Diaris gratuits
La política de preus més agressiva és la del mateix diari "20 minutos", regalar directament el producte(bé, encara poden pagar perquè els agafem el diari). Els diaris gratuits sembla que poden viure només de publicitat, la cosa està en veure quans en poden sobreviure, per exemple, a Barcelona, on de moment en tenim 4. El grup de comunicació mare de "20 minutos" ha igualat la seva xifra de negocis a Internet amb la de la resta de divisions, un èxit internàutic. Ho comenta Arsenio Escolar, director de "20 minutos".