TV3 i el rioja

Aquestes darreres setmanes a la sèrie el cor de la ciutat de TV3, el personatge de l'Eloi es disposava a convidar el seu germà i el seu nebot a sopar pernil amb una ampolla de rioja. Més recenment, en el capítol emès el 25 de gener, el personatge de la Remei convidava la seva amiga a obrir un rioja de l'any 92.

Sembla ser que per als guionistes de TV3 els vins de la Rioja són excel.lents, i és ben cert que així és, però posats a prestigiar els vins, els guinoistes d'obliden que a Catalunya tenim unes excel.lents denominacions d'origen amb uns vins que fins i tot superen en qualitat els vins de la Rioja i als quals no els aniria gens malament que la televisió pública de catalunya els donés un cop de mà.
Us imagineu que a un culebro realitzat a la Rioja els seus protagonistes beguessin vi de Catalunya? Això és del tot impensable. És una mostra del poc valor que els catalans donem als nostres productes.

Carles Pérez i Sánchez
Regidor de promoció econòmica d'Alella
carta apareguda a la vanguardia el 30 de gener

Endevineu de quin partit és?

Iberia o Catalunya?

M'ahereixo al 100% a la campanya iniciada pel blogger de Reus Marc Arza Nolla. D'aquí un mes i escaig José Luis Rodríguez Zp prendrà la decisió més fonamental d'aquest any i potser dels propers relacionada amb l'economia catalana. Zp ha d'escollir a qui concedir la nova terimnal de l'aeroport d'el Prat, si a Iberia o Star Alliance (Spanair), ha d'escollir entre Iberia o Catalunya, entre Madrid o la perifèria.
Relacionat amb això, una excel.lent notícia, Diputació, Ajuntament i Generalitat han aconseguit misteriosament vèncer al seu enemic Aena i reobrir el vol Girona-Madrid gestionat per Spanair, en horari i preus competitius. D'entrada té 100% d'ocupació i farà la competència al gran enemic(sí, he dit enemic, no pas adversari) de l'economia catalana que és el monopoli del pont aeri BCN-Madrid que té Iberia (Iberia té drets històrics). MAD-BCN és la segona ruta del món darrere Pekín-Xangai. I una entrevista al conseller Huguet on explica la magnitud del desastre que pot provocar Zapatero si finalment es guia pel seu nacionalisme espanyol i no pel bé del conjunt del territori.

Política d'alta volada

Dóna gust viure en una ciutat tant preocupada pels problemes dels ciutadans, després que ningú s'estranyi si Ciudadanos de Boadella treu regidors:

"ERC va lamentar que els socis de govern hagin iniciat la precampanya "saltant-se l'acord intern de no fer-ho fins al febrer". Un acord secret que s'ha dilapidat. Portabella està dolgut amb Hereu perquè l'alcalde va presentar el pla de bicicletes de lloguer i un interior d'illa que Portabella havia gestionat -àmbits que formen part de les àrees de govern d'ERC- aprofitant que el tinent d'alcalde era de viatge. L'alcaldable republicà va replicar també a Mayol proposant lloguers "simbòlics" i tutelats per als ocupants de pisos deshabitats."

Drell, Vendrell
Xavier Vendrell replica a Joan Carretero cagant-se en Convergència, no m'estranya, ara és l'esport nacional. Diu coses com aquesta i es queda tant ample:

"No tota la nostra ciutadania és conscient de l'espoli econòmic que pateix la nació catalana, i això és així perquè els governs, pretesament nacionalistes, que han ostentat el poder durant 23 anys a la Generalitat, no han fet cap esforç pedagògic per vincular nació i benestar."

No ho sé Vendrell, potser tens raó, ara bé, el que sí que sé és que gràcies a tu s'ha fet realitat la frase del professor Tremosa, els socialistes se sab quan entren en una administració però no quan en surten.

Joan Carretero i Pere Esteve

No us recorden els articles que ha fet Joan Carretero el sonor cop de porta que Pere Esteve va fer a CiU l'any 2002? Casos propers o molt diferents? Difícil de dir, podria fer una comparació que durés hores, no ho faré, aquí l'important és la crònica d'ambient i el millor ambient és el que es flaira, el que no ens n'adonem i ja el tenim aquí. Els detalls no sembla que importin.

Qui pillarà?

Deia el president Montilla que sovint les grans infraestructures passen sota ciutats i sota molts edificis molt sovint. Molt bé, en deu saber més que jo el senyor Montilla, que no en sé gens.
Si no recordo malament ara que s'ha parlat de les esquerdes d'el Prat si la gent s'ha exclamat tant i ha patit tant és perquè fa uns 2 anys es va produir el desastre sense precedents d'el Carmel. Què va passar? Fàcil, ningús abia qui n'era el responsable, ni l'empresa ni l'enginyer que firmava, ningú ha "pringat", ningú ha patit les conseqüències d'aquell desastre colossal. Si això passa en una obra privada als enginyers i constructors els cau el pèl, aquí només va dimitir el director de ports, Jordi Julià, i a més Maragall es va afanyar a dir que pagaven justos per pecadors (per sort la comissió llampec d'el Carmel una de les poques conclusions que va donar va ser que havien pagat justos per justos).
Ara es diu que el Tgv passarà per sota la Sagrada Família, molt bé, si Montilla creu que és el millor que així sigui, jo no hi tinc res a dir. Ara, vull nom i cognoms de l'enginyer que firmarà el projecte i de l'empresa responsable, vull saber a qui li caurà el pèl si es produeix el cataclisme, qui anirà al "trullo". I sobretot, les dades les vull a priori i no a posteriori, que llavors és quan surt el fiscal Mena a dir

José María Mena

Si heu comprat la vanguardia d'avui o la podeu llegir no es perdeu l'article del Monzó, genial, boníssim.
La puntada al cul que aquesta patum de les lletres catalanes (per alguna cosa han de servir les patums) fot a l'ex-fiscal José María Mena és de les que fan època. Aquest ex-fiscal de Catalunya que mai va parlar català deia en una entrevista que només parlava aquest idioma amb els pagesos de Girona perquè eren els únics amb qui hi parlava que no ho feien per obligació.
"A palabras necias oídos sordos"? No pas, les paraules miserables de gent com Mena mereixen justícia, justícia com la que li dedica Monzó avui, Mena mereix que se li digui el que se li diu. Després ja pot sortir Manuel Trallero a defensar-lo però Mena ha estat posat al sue lloc.
El tal Mena, només a tall d'informació, ha estat nominat a català de l'any per el periódico. Una feliitació a tant admirada capçalera.

Acords i desacords

Molt bé, som-hi doncs, avui tots els mitjans, sobretot els públics, enunciaven a bombo i plateret que es crea l'agència tributària de Catalunya per gestionar "tots" els impostos que ens ha regalat l'amic Zp, gràcies bwana.
O sigui que per gestionar el 35% d'Irpf i Iva no necessitàvem agència tributària, en teniem prou amb una "direcció general de tributs", i ara per gestionar el 50% d'aquests impostos ja necessitem una "agència tributària". Benaurat 15%!
Sort que vilaweb, que és un mitjà seriós, m'enllaça la web de la generalitat, allà només citen la direcció general de tributs un sol cop (per dir que el "jefe" d'aquesta ho serà ara de la nova agència tributària) però ja es veu el llautó per tot arreu.
Culla, el dit a la nafra
J.B. Culla fa un article sobre Cdc, no s'equivoca, més o menys l'encerta, ara, quan la clava més és quan, de resquitllentes, parla del govern:

"Existe, no obstante, otra variable que puede modificar las anteriores e incidir muy negativamente sobre el clima político catalán, y es la tentación de las izquierdas gobernantes de acaparar el poder en todos los niveles de la Administración. Con vistas a las municipales de mayo, el PSC ya ha anunciado que aspira a trasladar el tripartito a las tres diputaciones menores y a todos los ayuntamientos donde sea aritméticamente posible, en detrimento de CiU. ¿Será preciso recordar a nuestra clase política que la democracia es un juego de equilibrios, no de monopolios, oligopolios ni exclusiones?"

Soldats de Salamina

"Soldados de Salamina" va ser el best seller de Javier Cercas que va revolucionar la literatura espanyola no fa massa, d'un èxit increïble, un negoci rodó i un llibre també rodó, barreja de realitat i ficció, i sobretot amb algunes conclusions introduïdes per l'autor de manera discreta i dissimulada, una revisió de la memòria històrica molt encertada (no com altres, oi senyor Colomines?).
Han regalat a un familiar un llibre "totxo" sobre la batalla de Salamina, que dóna nom al llibre. El publica Edhasa, no sé l'autor, el títil és "la batalla de Salamina", fàcil de trobar. Perquè Cercas va posar aquest títol al llibre, també fàcil, el protagonista de la pel.lícula és el soldat anònim que fa el bé, el tal Miralles, no només perdonant la vida al falangista Sánchez-Mazas al Collell, sinó també lluitant amb la divisió Leclerc al centre d'Àfrica i seguint amb la seva particular guerra mundial.
Perquè Salamina? Com ens diuen tots els manuals, Salamina va ser la batalla antiga més decisiva, grecs contra perses, dues maneres d'entendre la realitat, dues civilitzacions el futur estava en joc. Qui va guanyar la guerra? Milcíades? Temístocles? No, aquests van guanyar la fama, la guerra la van guanyar tots els soldats anònims que remaven dins les galeres petites que escapaven al foc de les naus perses de Xerxes, i que van protegir l'illa de Salamina.

De parelles

Ho sento però no he pogut contenir la necessitat imperiosa de copiar aquest fragment del post d'en Jesús Cardona, català afincat a Anglaterra, de fet el copiaria cada dia però avui és especial:

"Selegolen Royal es la candidata del socialisme frances per a cap d'estat. No cal dir que aquesta senyora frueix d'una bona fama a Catalunya i a Espanya i se la contraposa a Nicolas Sarkozy. Naturalment, les meves preferencies son Sarkozy. I, sobretot, despres del que acaba de fer la Royal (canin o llevat, tant se val). La sociata esta casada o viu aparellada a Francoise Hollande, un altra capitost sociata, a l'estil Carme Figueras-Jose Zaragoza, Felipe Gonzalez-Carmen Romero, Montilla i la regidora d'Esplugues, Bill i Hillary Clinton, Tony i Cherie Blair, Mayol-Saura i altres nepotismes de l'esquerra. Cal dir que tota aquesta gent ha esmercat moltes hores a conspirar dins el partit. Un comenca com a alliberat del partit i va pujant, pujant, etc. I es clar tantes reunions i tanta endogamia, tant poc sortir al carrer, tant poc saber que es treballar com a assalariat a l'empresa, tambe dona per lligar i t'acabes enamorant d'algu del gulag."

CACa
Per cert, una bona notícia, sembla que el Tribunal Constitucional dóna la raó a José Montilla en el cas Montilla contra Montilla, altrament dir el CAC contra el ministeri d'indústria.

BCN CONFIDENCIAL

El periódico és un diari d'ideologia nacionalista espanyola, no només es mira el món des d'una província espanyola anomenada Barcelona sinó que vols espanyolitzar i conscienciar els seus lectors del fet de viure en una nació anomenada Espanya. No obstant, té alguns col.laboradors catalanistes que maquillen la cosa, fan el fet, un d'ells és Josep Maria Ureta, periodista econòmic, que té una mini-secció on deixa anar perles d'aquest calibre:

"Pedro Solbes va dir fa unes setmanes que les balances fiscals no tenen relació "directa" amb el finançament autonòmic. La frase va ser represa pel catedràtic i dirigent de Ciutadans Francesc de Carreras, però substituint "relació directa" per "cap relació". Més tard, el professor d'Economia Aplicada Ángel Lafuente (UAB), que també milita a Ciutadans, va reblar que el càlcul de les balances era inviable i irrellevant. En contrast, el resultat del treball del grup d'experts --entre ells el catedràtic Guillem López-Casasnovas (UPF)-- de 180 pàgines, amb data 27 de setembre del 2006, amb un acord bàsic: les balances es poden calcular de dues maneres, amb resultats diferents, i serveixen --encara que no la fonamenten-- per determinar la idoneïtat de les polítiques d'inversió."

Reflexes

Mataró, construcció de noves vivendes i d'equipaments públics, un regidor del Psc resumeix en una sola frase tots els mals del món municipal actual, sense adonarse'n:

"Davant la queixa dels veïns, que volen que es redueixi l'edificabilitat, el regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, del PSC, ja ha afirmat que no serà possible "perquè si reduïm l'edificabilitat trenquem l'equilibri que garanteix la viabilitat econòmica de l'operació"."

La bèstia encara belluga
Aquest obstinat país ha vist retirar-se aquest any una de les principals feres ferotges i personatges més repulsius de la seva vida pública, José María Mena. Evidenment contra el poder no si pot fer res, ell s'hi aferrarà, gent com ell mentre pugui fer mal en seguirà fent, i evidenment comptarà amb la inestimables col.laboració d'aquell diari "amb aquella manera de pensar i de viure", aquell diari al qual hem d'agrair que un president desequilibrat provoqués la crisi del 3% tot llegint un editorial. L'última favor al país d'aquest diari amb aquesta manera de pensar ha nominat Mena a català de l'any, i l'entrevista que li fa Núria Navarro també resumeix bastants mals actuals. Mena n'és el reflexe, començant pel titular.

Història

Víctor Alexandre va fer un article a el punt on deia això sobre l'últim llibre d'Enric Vila:

"«La revisió dels nostres referents històrics només es pot fer l'endemà de la independència, mai abans»"

Resposta d'Enric Vila al mateix diari:

"Sí home! És que hem de ser un país d'ignorants només pel fet de no ser independents? Des de quan l'home ha construït res decent prescindint de la memòria? Som memòria."

Síntesi meva:

"És evident que si no fem una revisió dels nostres referents històrics mai serem independents. Només si revisem constanment la nostra història tindrem alguna opció."

Parlament europeu:
El Psc i el Pp i els seus diputats (Obiols, Borrell, Vidal-Cuadras...) han votat un nou president del Parlament Europeu del Partit Popular europeu, dreta pura i dura, Han Poettering. Els diputats de CiU, ERC i ICV-EA han votat la candidata alternativa, Monica Frassoni. Fets, no paraules.

Plantem cara

	Avui, 28 de desembre de 2006
	Ja n'hi ha prou. Al cap d'una setmana que el president de la Generalitat afirmés que l'única llengua de Catalunya que necessita reforç és la catalana, el govern central ens imposava per decret una hora més de castellà. Tenim el país ja del tot castellanitzat, i el català que s'hi usa està extremament degradat, de manera que difícilment podrem salvar la situació; doncs encara no n'hi havia prou: calia estrènyer més el caragol. I nosaltres, en el millor dels casos, a callar, a conservar la calma, a calcular si podem reclamar davant la llei, la llei del més fort. Qui intenta destruir la llengua d'un poble és un enemic d'aquest poble. Tots els governs espanyols han sigut enemics nostres: durant segles i sense treva han intentat destruir la nostra llengua de diverses maneres, amb lleis, amb refinada repressió escolar, amb bombardejos, enverinant incansablement el país amb tots els mitjans de comunicació. Les primeres reaccions oficials del govern de Catalunya a l'esmentat decret van ser literalment escandaloses. Diguem-ho d'una vegada i sense embuts, que la paciència és el que ens ha dut al punt gravíssim on som: si els nostres polítics, en lloc de defensar amb tots els mitjans i amb totes les conseqüències la llengua pròpia del país, intenten fer-nos empassar una cosa tan monstruosa com que aquest decret "suposa un avanç històric per a la llengua catalana", o si intenten fer callar el locutor de ràdio que denuncia l'agressió, aleshores s'exposen que els considerem còmplices dels nostres enemics. La nostra societat està profundament desorientada perquè tots els nostres governs autonòmics han tractat aquest assumpte amb una perillosa i ben perceptible actitud de subordinació del nostre poble i de la nostra llengua a una altra entitat política i a una altra llengua. La mateixa campanya Dóna corda al català, per a una llengua mil·lenària com la nostra, que ha traduït tota la gran literatura mundial i que n'ha produït també de primera categoria mundial, deixa una sensació d'humiliació intolerable: ¿tan desvalguts ens hem de veure? Si, a més a més, va acompanyada d'una frase castellana o ambiguament catalana (El català va amb tu), aleshores l'agressió que ens fem a nosaltres mateixos ja no té nom. ¿No s'hauria trobat almenys una frase igualment atractiva però genuïnament catalana? Aquí hi ha, doncs, fonamentalment, una qüestió de dignitat. Després no ens demanin a la gent del carrer que defensem la llengua, perquè no podem. Ha de ser el nostre govern que planti cara d'una vegada. Han de ser les nostres entitats cíviques, acadèmiques, culturals de tota mena que reaccionin amb contundència. No pas amb l'enèsima noteta de premsa. No pas amb una altra taula rodona sobre les enquestes lingüístiques. No pas queixant-se i pidolant com qui no gosa. Cal que diguem a la cara a qui correspongui que no podem tolerar ni un minut més el sarcasme, la mentida, la humiliació, l'afebliment del nostre poble. No podem esperar més. Plantem cara. Joan Solà, professor de la Ub

Andratx

Vist el reportatge del 30 minuts d'acui sobre Andratx. Hi apareix un alemany que diu que els mallorquins ja poden estar contents, que si no fos pels alemanys i els anglesos Mallorca seria pobre(un gran anàlisi de la realitat econòmica insular). Quan li pregunten què li sembla el paisatge hiper-urbanitzat diu que no és lleig, que li agrada.Diu que tothom sabia que l'alcalde era un lladre, la dona el corregeix i li diu que això no es pot dir en públic. Ell exclama:"però si només dic el que llegeixo a la premsa alemanya!." La dona li diu:"sí, peròa ra aquesta gent (alcalde i sequaços) tornen a ser al carrer i hem de viure amb ells." No anem bé.

Trallero i Pujol

Manuel Trallero és allò que en diriem un "criticón", es pensa que per criticar a tothom es podrà fer passar per independent, però no cola, alguns ja l'hem calat. La gràcia de Trallero és que faci algunn elogi d'algú, aquesta és la notícia, sé que citant-lo baixo el nivell però bé:

"El president Pujol ha sido operado de una inflamación de la próstata de la cual el diletante (Trallero mateix) le desea una pronta recuperación.[...]El anuncio del expresidente de la Generalitat de Catalunya tiene un gran valor democrático[...] Además, el señor Pujol ha sido intervenido en un hospital público mientras el señor Montilla lleva a sus hijos a un colegio privado. Todavía hay clases."

I afegeixo quedestacats polítics socialistes (jeje) s'operen en luxoses clíniques privades i destacats alcaldes metropolitans (i no miro a ningú) viuen a Pedralbes. Ah, i el problema de què Montilla porti els fills a l'escola alemanya no és només que sigui privada, sinó també que es passa pel forro l'immersió i el sistema educatiu català, Montilla sap millor que ningú que tenim la pitjor eduació d'Europa. Davant la pretesa superioritat moral de la falsa esquerra, fets, no paraules.

Sanitat pública

Visita a l'Hospital de Sant Pau, una amiga ha tingut un accident, greu. Està molt ben atesa, cap queixa. Sant Pau és magnífic també estèticament, comenten que quan la reina va venir a visitar Barcelona al segle XIX, i es va allotjar al Palau de Pedralbes, va dir "los catalanes son bien raros, hacen palacios para los pobres i hospitales para los ricos"(en alusió a la bellesa del recentment inaugurat Sant Pau, i la lletjor del palau de Pedralbes).
Comenta una companya ex-votant d'Icv(ara s'ha passat al nul, o al blanc, no ho sé) que la sanitat és el que tenim millor en aquest país. M'ha recordat una teoria d'en Xavier Bru de Sala. Perquè la sanitat (ara salut) està tant bé? Doncs perquè els malalts voten, un malalt enfadat és un vot menys. Perquè l'ensenyament(ara educació) està tant malament? Fàcil, els nens no tenen vot, només els pares, i per això certs candidats es preocupen tant de regalar els llibres de text i pagar l'ortodòncia.

Ping-pong

No ha fallat, Enric Vila ha destrossat dialècticament Víctor Alexandre en el tema del seu llibre sobre Companys que Alexandre va treure a el punt. Era David contra Goliat i, finalment, Goliat ha aixafat David sense miraments.
Genial
Perquè han d'anar escriptors en llengua catalana a Frankfurt? Per aquest motiu, si algú el sap rebatre que li vagi al darrere a en Desclot amb un flaviol sonant.

"Aquests són els meus principis, si no li agraden, en tinc d'altres"

Groucho Marx, o era Antonio Balmón?

Meme dels pebr...

En Ramon Bassas m'envia molta amicalment un meme d'aquests que es reenvien per la xarxa on cadascú explica una mica la seva vida i així els bloggers deixem de ser per un moment escriptors frustrats en potència per esdevenir persones de carn i ossos. El meme en qüestió em demana que digui 5 coses que probeblament no se saben de mi, bé, cada lector és un món, n'hi que em coneixen molt bé i d'altres no, es farà el que es podrà, preservant la intimitat.

1-No milito a cap partit polític, no ho descarto però puc dir que per ara no, sí que milito en diverses i variades associacions de la societat civil catalana, algunes més reprsentatives i d'altres menys. Puc dir que tinc amics a totes les joventuts, els he conegut per la vida( a la uni, a classe...), no pas en despatxos.

2-Sóc o he estat cooperant a Bòsnia, país assolat per la guerra fa uns deu anys i que malda per recuperar-se. No he salvat cap vida, he fet el que bonament he pogut que desgraciadament és ben poca cosa.

3-Sóc cap d'un agrupament escolta de Barcelona, concretament dels minyons i guies Sant Jordi de Catalunya. Cada dissabte a la tarda ens reunim "al cau" i un cop al trimestre anem a la muntanya. No porto rastes, ni xiruques ni toco la guitarra.

4-M'encanten les sèries americanes, necessito estar-ne sempre enganxat a alguna. Actualment a "House" i "Anatomia de Grey", però també ho he estat a "nip/tuck", "Frasier" o "Friends". A més de Polònia, no em desagrada "callejeros" de la cuatro.

5- M'encanta un grup de música "petarda" i comercial espanyola, Amaral. No sé quin és el motiu ni sé què hi puc fer, potser és l'allau de música espanyola a les ràdios en general. Potser és que tinc mal gust.

Ho envio a en Safont, en Narcís, l'Stone, l'Albert i en Roc.

Lluís Companys i la veritat

No té perquè ser una mala notícia que l'escriptor i periodista Víctor Alexandre critiqui el llibre d'Enric Vila sobre Companys("la veritat té màrtirs" a el punt). Alexandre ha fet una bona feina d'agitació social entre els joves relacionada amb l'independetisme, anat per feina col.laborant amb l'Èric del fènix i fent molts llibres de contingut discutible però útils per molts joves que han descobert un dels problemes del seu país gràcies a en Víctor. En Víctor també va demanar explicacions al seu partit quan aquests van fer president a José Montilla.

Alexandre diu una sèrie de coses sobre Vila que en les quals no hi estic d'acord i a més fa una cosa molt lletja (però que es porta molt ara) d'inventar-se una perversa conxorxa formada per poders fàctic que han editat el llibre amb malèvoles i pèrfides intencions. Però Alexandre ha fet una cosa que perjudica als autèntics poders fàctics que han fet boicot a aquest llibre, n'ha parlat. Avui en dia a Barcelona tots aquells que s'oposen al catalanisme s'hi oposen de la manera que creuen que li fan més mal, ignorant-lo. Alexandre almenys no ho ha fet.
En Vila pot fer dues coses, o posar-se la botes amb en Víctor (no li costarà gaire) o ignorar-lo (com han fet amb ell). M'inclino per la primera.

Ja poden dir

La periodista de la vanguardia Laura Crespo ha escrit (en perfecte llengua espanyola) un article al seu blog carregan-se la música "en català"("la mala salut del rock català") segons el qual pràcticament tot aquell que canti en català canta malament i s'ha de retirar.
Francesc Ribera "Titot", ex-cantant de Brams i vocalista d'Aramateix, ha escrit una resposta bastant eloqüent("la mala salut del periodisme provincià") i enginyosa, però en aquest altre blog enllaçat per vilaweb hi ha la rèplica definitiva, la que va al moll de l'os de l'assumpte. No té pèrdua.

Els fets són tossuts, i la música en català cada dia és més heterogènia (tot aquell que com Laura Crespo n'intenti fer una valoració global foten-la tota dins el mateix sac està pecant d'ignorància) i cada dia congrega més públic als concerts, doncs cada cop és més accessible a través de la xarxa. Cada cop ens afecta menys el boicot sistemàtic de tota la premsa provinciana barcelonina.

Fontserè

Copio sense vergonya una part de l'article d'avui de Vicent Partal sobre el cartellista Carles Fontserè:

"La Comissió de la Dignitat, amb la qual va col·laborar ben activament, el va qualificar 'd'exponent de primera línia de la dignitat dels exiliats'. Sí. Fontserè era això i més. Era un home disposat a combatre sempre per les coses en les quals creia. Era un home, en la millor tradició dels artistes plàstics d'aquest país, compromès. Amb les idees llibertàries, amb el catalanisme, amb la lluita per la democràcia, amb la seua gent. I això en aquest país ho hem d'agrair. A Fontserè, com ho vam agrair a Miró, com ho agraïm avui, i esperem que per molts anys, a Tàpies, a Andreu Alfaro i a tants més. "

Tremosa-Saura
I em trec el barret davant el final de l'article de Ramon Tremosa a el temps:

"Per cert, ara que el PSUC controla els Mossos d'Esquadra i els serveis forenses, i ara que es tracta de recuperar la memòria històrica, potser es podria trobar on va ser enterrat Andreu Nin. Un dels traductors al català de la gran novel·la russa del segle XIX, algunes d’una gran qualitat com és el cas de Crim i càstig de Dostoievski, també mereix ser recuperat."

Defensa de la classe mitja

L'ex-rector de la Ub i catedràtic de teoria econòmica de la mateixa universitat Joan Tugores Ques no s'ha cansat mai de defensar la classe mitja. En alguns recents articles al diari "expansión" o a la vanguardia deia clarament que no semblava una prioritat dels actuals governants protegir la classe mitja, sostent bàsic de l'actual i cada cop més dèbil estat del benestar (per dir-ho ràpid, la classe baixa reb més del que aporta i la classe alta tendeix a evadir impostos).
En aquesta línia la gastrònoma Carme Cases ens avisava aquesta mateixa setmana que aquest any, per primer cop, s'han esgotat les reserves de caviar (iranià) a Barcelona. I paral.lelament, el pamflet ens diu que, malgrat cada dia es venen menys cotxes (un 2% menys aquest any) cada dia es venen més 4x4, i només cal creuar el carrer per veure 3 o 4 homes i dones parlant pel mòvil i conduint els seus tot terrenys.

Cada dia hi ha més gent rica, el Drolma cada dia està més ple, però la immensa massa de mileuristes amb dificultats per pagar un pis són hereus d'una classe mitja que deixarà d'exisitir (a més, no tenen ningú perquè els pagui les pensions, demogràficament són molts més que la següent generació).

Perfil

Localitzat nou perfil de persona que se sent del Psc, vota Icv (per allò dels remordiments) i simpatitza amb ciutadans (encara que ells no ho sàpiguen, perquè no saben què és "ciutadans"). Típica gent que et surt amb allò de la policia lingüística i que no estan a favor que parlis català amb un immigrant que vol aprendre'l. Gent curiosa.

Premsa catalana SA

Xavier Roig la clavava recenment amb aquest començament d'article:

"Els deia fa poc temps que, com quan vivia en Franco, calia acudir a la premsa estrangera per saber determinades coses. La situació es degrada ràpidament. Aquell article seria avui inexacte. Com que el país no deixa de baixar un esglaó rere l'altre, ara, per assabentar-nos del que passa a Catalunya, cal recórrer a la premsa espanyola."

Doncs això, no podia fer res més a banda de donar la raó al mestre Roig i anar a les fonts directament, aquí tenim dos titulars d'el pais d'avui que brillen per la seva absència a la premsa barcelonina "de tota la vida"(la que s'escriu en castellà i, rarament, es tradueix):
1-La vaga d'el Prat que va provocar al cataclisme internacional del passat 30 de juliol va ser més greu i costosa econòmicament que el vergonyós espectacle d'Air Madrid fa poc, del qual s'ha parlat igual o més. 7,4 milions d'euros ens ha costat la broma.
2-Ciu ha fet perdre peles a Aena per un error en una esmena, fa gràcia saber-ho almenys

Mitjans de comunicació

Pocs espais o programes de llibres que tenim en aquest país i en molt poc temps el 33 ha suprimit "de llibres" de Vicenç Villatoro i Btv "Saló de lectura", que ha sobreviscut cinc anys en una televisió local després dels continus canvis horaris i de dia i el mobing interior. Les cròniques d'Eva Piquer i Empar Moliner ens mostren la realitat de la direcció anacrònica del canal local municipal barceloní, "de llibres" no era un programa consolidat i de fet era molt millorable, però "saló de lectura" era una institució. Esperem que Emilio Manzano segueixi fent igual de bé la feina de divulgador.
ACN
L'agència catalana de notícies, bàsica dins un panorama comunicacional normalitzat, està sent reactivada des de fa temps per Erc des del govern des de fa uns quans anys, s'en fa propaganda i ha rebut importants subvencions. No crec que sigui ineficient, ineficient és l'agència efe, però s'hauria de redefinir ràpidament i analitzar des d'un punt de vista com el de Josep Maria Pascual a el punt.