Dormir bé

Quin descans, ara ja puc dormir tranquil. No lincaré tots els posts que demostren la farsa de la fira d'abril, a aquestes alçades crec que no cal i tothom ha dit el que creu i pensa, el Psc ja s'ha fet l'orni sempre que li he preguntat pel tema.

Interessant article de l'estudiós de l'estudiós de l'extrema dreta sobre la Nebrera.

Barrera

Heribert Barrera portava temps en silenci, la seva biografia feta per Genís Sinca no va fer cap soroll (en primer lloc perquè tenim els mitjans de comunicació que tenim, però també perquè el llibre no deia res d'especial ni cap crítica sorprenent). Ara, un article a l'Avui i una entrevista a elsingulardigital totalment demoledors mostren el seu punt de vista independent i coherent, que a diferència d'un Joan Carretero afectat pel ressentiment està pres des de la fredor i la reflexió serena. Recomanables, potser no diuen res sorprenent però són clarificadors i clarividents, no cal dir que a partir d'ara l'avui i elsingulardigital.cat seran tractats a partir d'ara de convergents, per molts articles dels comissaris Junqueras i Miró que hi fotin a partir d'ara. El titular:"lamento la imatge deplorable d'Erc."

gràcies

Gràcies a tots. La culpa? Ah, d'en Pujol, tot el que passa en aquest país és culpa dels 23 anys de nacionalisme conservador i pujolisme, el tripartit tampoc ho pot arreglar tot en 3 mesos, o què us pensàveu, que les esquerres eren perfectes? No, ells només són "els bons", però no perfectes.
Referèndum
El calçot Vendrell no ha fet el ridícul, dins del que ha estat, és i serà el tripartit només forma part d'un engranatge de successos ridículs el pitjor dels quals és el primer (el viatge a Perpinyà) i per tant res por anar a pitjor. Abans d'un referèndum per la independència potser caldria un referèndum de l'estatut retallat pel constitucional (el segon ribot, la segona poda) per veure si té més recolzament aquest o el d'abans.

Idiotesa

El vicesecretari general de Coordinació Interna d'ERC, Xavier Vendrell, ha afirmat aquest diumenge que els republicans estarien disposats, “fins i tot, a donar la presidència de la Generalitat a CiU” si el seu president, Artur Mas, “està disposat a convocar un referèndum d’autodeterminació en aquesta mateixa legislatura".

I al Montilla, en canvi li dónen gratis. Un ha de convocar un referèndum d'autodeterminació, l'altre (Montilla) no cal que faci res que ja els té de genolls.

Reus-Madrid

Ja, una bona notícia, boníssima sens dubte si com sembla la decisió d'Iberia de suspendre el vol Reus-Madrid ha estat presa guiant-se per motius econòmics i no polítics. No és estrany que tots els governs espanyols aguts i per haver hagin posat tants bastons a les rodes com han pogut per evitar l'arribada del Tgv a Catalunya ("y lo que te rondaré morena") amb tots els mitjans possibles i provocants tots els errors i cagades possibles. I és que pel ministeri d'Aena el Tgv és com fer-se trampes al solitari, cada nova inversió és un pal per a la nineta dels seus ulls, Iberia.
Repeteixo, una bona notícia, avui un enemic declarat de l'economia catalana ha sofert un bostacle interposat per ell mateix.

Caminant

I el dia D a la hora H els catalans es van posar d'acord per caminar plegats...

Miró al periódico

El fins ara columnista de l'Avui i elsingulardigital.cat (fixeu-vos quins dos mitjans més convergents!) David Miró s'estrena com a articulista a el periódico. Benvinguda sigui la pluralitat encara que sempre sigui des del mateix costat de l'hemicicle, sí, Miró va reconèixer pertànyer a Erc en un article a elsingulargital.cat(en favor seu s'ha de dir que sempre ha criticat la patètica i estúpida política de Carod i Puigcercós al País Valencià, totalment destructiva). Una trucada des de la plaça Sant Jaume (des d'un d'aquests que MAI pressionen periodistes) i ja ni deu haver agut prou perquè Miró entri al periódico, això sí, en Rafel(germà d'en Quim i d'en Manel) li deu haver imposat el tema, el periódico és un diari nacional i per tant s'hi parla de la política realment important, no de la política en minúscula que es fa al parlament català (i més ara que tenim un govern que té com a únic objectiu que no s'en parli).
I aquí tenim el bo d'en Miró parlant per primer cop de política espanyola com no havia fet mai amb gran desimboltura, això sí, en David sap qui li posa un plat a taula i com a tal reserva un últim paràgraf per aquells que l'ahn portat on és, un paràgraf totalment objectiu:

"De la mateixa manera, en les últimes eleccions catalanes ERC va plantejar una campanya, Som com tu, en què reconeixia que els seus membres, com qualsevol persona, són humans i s'equivoquen. I no li van anar malament les coses davant qui va fer intents desesperats per ridiculitzar-los. Algun dia, potser Carod demanarà disculpes pel seu viatge a Perpinyà. Pot ser que arribin tard per a alguns, però segur que no anirà en detriment de la seva carrera política. Al contrari."

Adéu
Inmiment, ja podem anar donant les gràcies a tots els implicats, com sempre la culpa deu ser de Pujol i els seus malvats ajudants, però realment un anàl.lisi una mica objectiu dels fets demostra que a ningú dels actuals governants li ha importat gens que a València s'hi vegi la televisió de Catalunya, gens ni mica. Ep, i com que són partidaris de la idea de Països Catalans, ho extendran a tot el territori, perquè no hi hagi agravis comparatius.

S'en sortiran?

S'en sortiran?La millor experta catalana en el conflicte nord-irlandès ens ho explica, evidenment no és unc as comparable al de Catalunya, però com amb tots hi ha paral.lelismes.

Periodistes (i II)

Jordi Barbeta ha estat amenaçat per Toni Bolaño, cap de premsa del president Montilla. Godó i Montilla guarden les formes, però l'enfrontament entre Pepe Zaragoza i José Antich(director de la vanguardia) està servit, Barbeta té el recolzament del seu diari i Bolaño, com no, el del seu partit.
La conclusió està clara, el Psc no en té prou controlant dos dels tres diaris més importants de Barcelona, vol el tercer, per això Jordi Juan explica a la seva secció dels dilluns (en diagonal) que el Psc ha admès "ir a por vustro grupo", a per Godó, a per RAC1, a per tot allò que no sigui Psc. Veurem com s'en surten. Ara bé, han obligat a moure fitxa a un col.legi de periodistes control.lat per afins al Psc(que encara s'estan resituant després de la mort del degà Huertas) però amb un "jefe" de la vanguardia (Josep Carles Rius) i el sou obliga i qui paga mana. L'oposició renovadora encapçalada per Pilar Antillach ha mogut fitxa, i Josep Carles Rius està en escac i mat.
Ponents
Confirmats els ponents de l'acte que la societat civil farà per reclamar un aeroport no control.lat per Aena, Andreu Mas Colell, Germà Bel i Pedro Nueno. Traca i mocador.

De fusions

Sempre ens hem queixat en la nostra dissortada pàtria del poc sentit de país de l'empresariat. Això evidenment es pot posar en dubte, catalunya es caracteritza per un teixit de petites i mitjanes empreses totalment heterogènies i inclassificables, dincs dels quals hi ha empresaris de tot tipus, que contra el que es pugui pensar "no sòn tots un deliqüents".
Potser per les grans empreses catalanes aquest vell prejudici és més fàcilment aplicable, l'empresari més gran de Catalunya és amo d'antena 3(el mitjà de comunicació més netament nacionalista espanyol) i no mou un dit comunicacional per la cultura catalana. De la mateixa manera que a l'hora de jutjar els nostres partits catalanistes ens enmirallem en en PNB i EA d'Euskadi, correm la temptació de fer el mateix amb els empresaris vascos. Ai, dels pobres empresaris vascos, sempre tant espanyols però mai suficienment com per acontentar el poder madrileny. Un excel.lent article avui del director del diari Avui Vicent Sanchis ens aplica l'apassionant història del banc BBV i d'Argentaria unides en sagrat matrimoni pel "padre José Mari", cas empíric de fusió on el gros es menja el petit per fotre fora els "qui no són de casa".

èxit

El llibre de Patricia Gabancho continua la seva tendència ascendent. Avui el suplement de cultura de l'Avui (de referència) li dedica 3 pàgines al llibre "el preu de ser catalans" i avisa que ja va pels 5.000 exemplars, també hi dedica una entrevista de dues planes on Gabancho resumeix les grans idees del seu llibre o les línies mestres. Amb l'entrevista no pots prescindir del llibre però t'en fas una idea.
I dilluns el periódico hi dedicava la contra, aplaudiments moderats, una entrevista curta però ben feta tenint en compte el pa que s'hi dóna entre els entrevistadors d'el periódico (recordem la patètica entrevista a Enric Vila pel gran Artur San Agustín o l'entrevista de Noelia Sastre al director de l'Spanish film society de Nova York). El titular s'ho valia, però l'entrevista més:
"el mercat espanyol no vol cultura en català"
Alguns cosa es mou.
Harberger
El pare dels Chicago Boys Arnold Harberger era entrevistat ahir a el pais en motius d'una visita a Madrid. Una idea clara, la universitat ha de ser una donació dels rics als pobres, la gent que no s'ho pot pagar i ha d'arribar gràcies als impostos de la classe alta. El que passa ara és que tothom subvenciona carreres més barates a gent que ja s'en pot pagar una part.

Insult

Explica la vanguardia que Iberia assegura que ja té un lloc garantit a la nove terminal T-Sud de l'aeroport d'el Prat. Fonts de la companyia asseguren haver-se reunit amb representants d'Aena per parlar d'habilitar espais exclusius dedicat a la joia de la corona d'Iberia, el pont aeri, monopolitzat per la companyia hereva dels drets històrics propis d'una companyia privatitzada (no confondre amb privada). Aena ho nega tot, evidenment, i això desembocarà en la concessió de la nova terminal als "amics" d'iberia, i Aena no només ens fotrà la cartera sinó que es farà un bon panxó de riure a la nostra cara. Vaja, que això del pretès concurs entre aliances per saber qui es quedava la nova terminal és, una vegada més, una farsa, i que tot el peix ja està venut, si ho posposen només és per no perjudicar-se a ells mateixs electoralment. I n'hi ha que parlen del sexe dels àngels...Ara més que mai, tots a una.

Huertamaros

De les necrològiques sobre Josep Maria Huertas-Claveria a la premsa barcelonina en destacaria dos, la primera la de Quim Aranda(de la qual ja vaig parlar) al suplement cultural de l'Avui, i l'altra de Joan de Sagarra al "vivir" de la vanguardia de diumenge. Cap de les dues és una "llepada", les dues són crítiques amb el personatge, Aranda es fica amb la seva manera d'escriure, Sagarra amb la seva manera de ser (massa fràgil, no prou dur amb els rivals).
Però les dues són grans atacs contra el mal periodisme, Aranda critica el mal que el comissari Enric Sopena va fer al diari "Brusi"(vegeu el gran post de Vicent Partal) en concret i a la llibertat del periodisme en general(i que encara segueix fent) , diari barceloní on convivia amb Huertas, i Sagarra critica al ex-psucaire Manuel Campo Vidal, qui volia prendre el relleu de Huertas al tele-expres sense cap mena d'escrúpol.
El que més em va sorprendre del text de Sagarra l'amistat que explica entre Huertas i el periodista Ibáñez Escofet. Un cop d'ull a un dles últims llibres de Huertas, "una història de la vanguardia"(angle editorial) mostra la poca estima que li tenia i la manca de complexos d'Escofet a l'hora de treure's del davant als oponents. Tampoc Paco Noy era devoció de Huertas. De tot s'aprèn, també de les necrològiques,

Trapiello opina sobre art modern

"Pero encontramos la primera dificultad, planiana diríamos:¿Quién va a pagar toda esta broma aburridísima, este susto barato que ni es susto ni es barato? Papá estado, naturalmente. Cada día se construye un museo de arte moderno, que hay que llenar, cuando en realidad habría que desmantelar los ya existentes. Tan triste, viejo y retestinado es el urinario de Duchamp en un museo como los lodos de aquellos polvos. Las tonterías no mejoran con el tiempo. ¿Los intermediarios? Galeristas, banqueros, instituciones, empresarios a los que el estado permite con tales compras la exención de impuestos o el pago de ellos, tras los convenientes enjuagues fiscales, de negro o blanco. May migajas incluso para críticos, profesores, teóricos y espontáneos. Hay para todos. Por eso están tan ensimismados con el negocio. Y no son idiotas, créanme. Tampoco a ellos les gusta la "mierda de artista" ni las micciones de Duchamp. O sea, que el emperador no sólo va desnudo, sinó que además ese traje, carísimo ya digo, lo pagamos nostros. Claro que millones de euros no pueden estar equivocados.Los tontos seguramente somos los que pagamos todo, en cuyo nombre pido excusas, por recordarlo."

Andrés Trapiello, Pido excusas a la secció "costanilla de los desamparados", magazine la vanguardia 11 març de 2007

llengua

Oleguer i Thuram presentaran un manifest de suport al català a la Catalunya Nord

La xarxa d'escoles La Bressola iniciarà una recollida de firmes El document s'enviarà a tots els candidats a les presidencials franceses

Marta Ciércoles

Els jugadors del FC Barcelona Oleguer Presas i Lilian Thuram presentaran un manifest en defensa de l'escola i de la llengua catalanes a la Catalunya Nord promogut per la xarxa d'escoles laiques i en català La Bressola, en un acte que tindrà lloc dimecres vinent a la Sala de les Llibertats de Perpinyà. El document insisteix en la necessitat que el català sigui present no només als centres educatius, sinó a tots els àmbits de la cultura.

A partir de dimecres, s'obrirà una campanya de recollida de signatures per donar suport al manifest, segons va explicar ahir el director general de La Bressola, Joan Pere Le Bihan. Algunes de les personalitats que ja l'han signat són el president del FC Barcelona, Joan Laporta; el jugador Ludovic Giuly, d'origen cors; i el cantant Manu Chao, a més de periodistes francesos de renom i personalitats del Rosselló.

Destaca també el suport obtingut per part de l'entrenador de la selecció francesa de futbol, Raymond Domenech, que té un gran prestigi a França. Domenech és fill de republicans catalans exiliats per la Guerra Civil i, durant l'últim mundial de futbol ja va afirmar que se sentia "més català que espanyol".

Compromís reiterat

El suport d'Oleguer Presas a la causa nord-catalana no ve de nou. De fet, el jugador de Sabadell, que ha demostrat reiteradament el seu compromís social i nacional, va decidir destinar el 3% dels beneficis del seu llibre Camí d'Ítaca a la xarxa d'escoles La Bressola.

Un cop acabi la recollida de firmes, el manifest s'enviarà a tots els candidats a la presidència de la República Francesa que es presenten a les eleccions de l'abril.

Joan Pere Le Bihan va destacar que l'eix central del manifest és reivindicar que les famílies que volen escolaritzar els seus fills en català a la Catalunya Nord puguin fer-ho. "La Bressola ha crescut un 280% en vuit anys, però la demanda és més alta. Satisfer la demanda d'aquestes famílies és la cosa més democràtica del món", va afirmar.

Varis novament

In memoria, Josep Maria Huertas Claveria, al genial suplement de cultura de l'Avui dos excepcionals darrers articles i un homenatge de Quim Aranda. El mateix Aranda (que exerceix d'home de l'Avui a Londres, que no de corresponsal) va fer també l'últim adéu a Manuel Vázquez-Montalbán.
Senat
Avui veia a Zapatero refregant per la cara als micos filosos del Pp la seva nefasta política penitenciària al Senat. No m'ha fet gens de gràcia la intervenció de Zapatero, però clar, veient els insults dels energúmens peperos el feien bo. Un necessari i bàsic article de Francesc-Marc Àlvaro posa les coses al sue lloc.
Frankfurt
Podem estar d'acord en què Bargalló no va ser un bon conseller, ara bé, sembla que ha trobat el seu lloc a l'institut Ramon LLULL. De moment ha rebut els elogis de Sam Abrams, cars de veure.

Relacions

L'actual odi desenfrenat entre les cúpules dirigents de Ciu i Erc es larva des de fa anys. És més culpa d'Erc que de Ciu, doncs com molt bé explica Oriol Junqueras cada cop que pot liquidar l'espai electoral de Ciu és possible prorrogant el tripartit perpètuament(aquesta expressió ja és del gran Joan Tardà). A molts pobles el creixement d'Erc com a alternativa es va fer a costa de Ciu, els dos partits tenien en partits espanyolistes com Psc i Pp la crossa per governar.
Que és més culpa d'Erc es pot veure llegint el llibre de Joan Ridao "així es va fer l'estatut", la tesi principal del qual no té res a veure amb l'estatut sinó pràcticament exclusivament amb Artur Mas i la seva malícia congènita, no és estranya que gent com en Lluís Pérez només sigui capaç d'extreure conclusions relacionades amb Ciu i confongui metonimia amb sinècodque.
En aquest context l'únic diari que en el seu moment es va posicionar en contra que el Psoe ocupés la presidència de la Generalitat (l'Avui, diari considerat convrgent pel simple fet de no ser montillista i que gosa de menys simpatia per part d'Erc que el periódico) resumeix en un paràgraf l'estat actual de les relacions Ciu-Erc:

"L'ingrés de Vives a Sobirania i Progrés ha coincidit amb signes aïllats d'aproximació els últims dies entre CiU i els republicans, especialment amb el conseller de Governació, Joan Puigcercós. El líder de CiU, Artur Mas, ha donat suport a la proposta de Puigcercós que un equip d'experts elabori un esborrany de la llei electoral i Puigcercós ha lloat la sensibilitat de país de l'Associació de Municipis, pròxima a CiU, en contrast amb la Federació de Municipis, pròxima al PSC."

Benvingut sigui el fet que Joan Puigcercós vulgui posar els alcaldes-cacics de l'àrea metropolitana com l'impresentable Bustos entre l'espasa i la paret, i que no amagui la bona relació amb el municipalisme nacionalista (o hauria de dir convergent?). Però compte que no sigui això una nova opa de Puigcercós, a l'opisició hi fa fred, venen municipals i els mitjans de distorsió estan interessats com sempre ha pintar una onada de traspassos d'alcaldes de la pèrfida Ciu a la "xaxi" Erc.

Competència fiscal

Ahir mateix el "tema del dia" d'el periódico era la competència entre Aragó (sobretot la zona de la franja de Ponent) i les comarques de ponent catalanes. Competència fiscal, sovint es comenta que a l'hora de passar la Itv, per exemple, els impostos són més alts a Catalunya, i això tansportat a altres àmbits empresarials provoca fugues de capital (humà, per exemple). El preu dels pisos és més baix a Aragó i el superàvit fiscal contrasta amb el dèficit estructural català, tampoc suposa cap problema el trasllat de Lleida a Osca per als lleidatans (tant joves com més grans) doncs no hi ha barrera cultural, la frontera és oficial però no real.
Ramon Tremosa ja va dedicar un article a les seves comarques natals (futur a les Avellanes) compartant la situació de dos castells pràcticament fronterers i el tractament que rebien per part dels respectius governs, i des de Madrid insiteixen a fer-se trampes al solitari amb blogs com el del sub-director d'Expansion Martí Saballs, contagiat del to naïf madrileny.
Funcas(fundació de les caixes d'estalvis), mentrestant, insiteix a en les seves dades inapelables, Catalunya porta 6 anys creixent per sota la mitjana, i Extremadura s'equipara amb Madrid.

Alavedra

Partim de la base que Enric Vila treu al mercat un llibre sobre l'ex-conseller Macià Alavedra. Alavedra és preguntat per el periódico sobre la Ciu actual, i aquest respon que a ell Artur Mas no li agradava però se l'ha guanyat amb el temps i que ho pot fer bé.
A Alavedra no li agradava en Mas, no sabem si no li queia bé o simplement no li agradava.
Alavedra va ser conseller d'economia de Jordi Pujol. Imagina't, quin un, el súmum del neoliberalisme salvatge, el que s'encarrega de la caixa d'un govern de dretes i localista (nacionalisme queda massa seriós). Alavedra cola com fill de la burgesia catalana, Miquel Sellarés (explica Alavedra mateix) es va encarrega d'escampar merda sobre un pretès "sector negocis" de Ciu.
Però Alavedra va ser fill d'exiliats i anti-franquista convençut, no podem dir el mateix d'un tal Maragall (ja sigui Ernest o Pasquañ) que no han fotud l'ou en sa vida, que van entrar endollats a l'ajuntafems franquista i van anar trepant. Posava Alavedra Mas en el sac d'aquesta gent i ara ha vist que són diferents?

Mascarell

Anava a dir que com que a Catalunya ens sobren polítics preparats i intel.ligents ens podem permetre el luxe de regalar-los al sector privat(RBA es comcolida amb edicions 62 i ara llibres com un dels 3 grans de l'edició catalana). Molt bona idea tu, més Caterines Mieras i menys Ferrans Mascarells (dic que és vàlid perquè David Castillo, Patricia Gabancho i Félix de Azúa han coincidit a dir-ho):

"El ex conseller de Cultura Ferran Mascarell se incorpora al grupo editorial RBA,en el que asumirá la responsabilidad de la nueva división RBA Audiovisuales."

Bel

Germà Bel (aquest gran economista està fent un "tour de force" pels principals mitjans de comunicació) era entrevistat ahir a la contra de la vanguardia per Lluís Amiguet . Quan se li pregunta per la seva militància al Psc(va ser diputat del Psoe fins l'any 2004) respon:

"Había momentos en los que sabía qué tenía que hacer pero no estaba dispuesto a hacerlo."

Chapeau!Em trec el barret senyor Bel.